Sílvia Soler, portaveu dels afectats.

Els afectats per covid-19 persistent a Catalunya consideren que el Departament de Salut no ha fet prou difusió de la guia presentada el març per a atendre els pacients que encara tenen els símptomes de la malaltia. Una de les portaveus del col·lectiu, Sílvia Soler, lamenta una atenció molt desigual al territori: “S’ha de poder atendre un pacient amb covid persistent de les Terres de l’Ebre fins al Pallars, l’Empordà o el Bages. I això no passa.” El col·lectiu, que creix a cada nova onada, demana empatia: “Ningú no vol estar setze mesos malalt.”

Soler assenyala que encara hi ha qui se sent desatès quan, un cop passada la infecció aguda, va al centre sanitari amb símptomes persistents de la covid-19, com ara febre, fatiga, mal de cap, dolors articulars o musculars, pèrdua de l’olfacte i del gust o desajusts al cicle menstrual. Tenir símptomes tan llargs també repercuteix en la salut emocional de molts dels afectats.

La lluita de l’Helena i molts malalts: “No és ansietat, tinc covid persistent”

Es calcula que la covid persistent afecta entre un 10% i un 20% dels contagiats, més a dones que a homes, i amb una mitjana d’edat al voltant de quaranta anys. Soler situa en vora vuit mesos la mitjana de durada d’aquests símptomes, si bé alguns d’ells els tenen des del començament de la pandèmia, la primavera del 2020. Fa un any i mig.

El Departament de Salut va presentar el març una guia clínica per a atendre aquests pacients, un full de ruta molt lluitat pel col·lectiu. Ara bé, l’atenció no és homogènia al territori, diu la portaveu: “No és que la guia hagi quedat en un calaix, però no se n’ha fet prou difusió als CAP, als hospitals, entre els metges i als col·legis professionals.”

Montelukast, una possible solució per als malalts amb covid persistent

Per garantir una atenció als pacients amb covid persistent arreu de Catalunya, Soler demana de replicar el model de la unitat de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) en uns altres llocs, per exemple als hospitals de referència. Actualment només hi ha aquesta unitat especialitzada a Can Ruti, creada per la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, i els afectats s’hi han de desplaçar per a les visites i sessions de rehabilitació.

El col·lectiu reclama a les administracions i als metges que no els abandonin en l’atenció ni en les baixes. “Ens afecta una nova malaltia que ells no coneixen, però que nosaltres sofrim. No saben com abordar-la, ho entenem. Però demanem empatia. No volem ni incapacitats ni baixes llargues, sinó curar-nos. Ens vam crear per a trobar solucions a la covid persistent”, afirma.

Quins són els símptomes persistents de la covid-19?

Sobre les baixes, Soler indica que aviat farà divuit mesos que alguns malalts van contreure la covid-19 i que encara no es troben bé. Aquest és el període màxim que, en general, pot durar una baixa i temen que es donin algunes altes aquestes setmanes vinents a malalts que encara en tenen símptomes. “Vam estar abandonats i seguirem abandonats ara. Molta gent no pot tornar a la feina encara i potser s’hauran d’adaptar llocs de treball”, diu.

L’estigma pel fet de ser dones

La portaveu del col·lectiu denuncia l’estigma que han patit les persones amb covid persistent i també el biaix de gènere que carrega la malaltia. “A cap home del col·lectiu no li han dit que està ansiós o depressiu. En canvi, a les dones, pel fet de ser-ho, ens diuen que és depressió o que la menstruació ens canvia el caràcter. Aquest biaix, existent en més malalties, el viu la pacient de covid persistent per part del sistema sanitari, dels familiars i coneguts, de la premsa, de tothom. Pel fet de ser dona, pensen que tenim un component emocional que no ajuda a curar-nos.”

Quant de temps més haurem d’esperar perquè ens reconeguin?

Ara bé, Sílvia Soler reivindica el paper i la valentia de les dones per a fer visible la malaltia i cercar-hi solucions: “Si una cosa tenim les dones, és la capacitat de superar-ho gairebé tot. Sort d’aquest grup de dones que vam fer el col·lectiu; sort del grup de dones metgesses que ens ajuden; sort de moltes dones gràcies a les quals la covid persistent és coneguda i reconeguda al món.”

Una covid llarga, una reinfecció i molta capacitat d’adaptació

Soler va contreure la covid el març del 2020, amb molts símptomes, com ara disfonia, febre durant trenta dies, conjuntivitis, descomposició, mals de cap i dolors musculars. A partir del juny de l’any passat, va començar a millorar, però el setembre va sofrir dolors articulars, migranyes i acúfens. El febrer d’enguany es va tornar a contagiar. Tot i que aquella segona vegada la malaltia va ser més lleu, encara té símptomes de la covid, sobretot neurològics i articulars i inflamació intestinal.

Sílvia Soler intenta cada dia de recuperar la seva vida, la d’abans de la covid, però també es prepara per a tot allò que pugui venir: “M’adapto molt a les noves situacions. Si he d’aprendre a viure d’una altra manera, ho faré. Crec que és una de les coses que hauríem d’aprendre, a adaptar-nos a la vida que ens ha deixat la covid. Intentar de ser feliços, compartir els moments bons que tinguem i continuar llegint, rient, estimant i fent totes aquelles coses que ens agraden.”

Sílvia Soler: ‘No som malalts imaginaris’

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.