TJUE

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) Manuel Campos Sánchez-Bordoña avala el mecanisme que vincula els fons europeus al respecte de l’estat de dret. En una opinió no vinculant publicada avui, el lletrat del TJUE ha defensat que el règim de condicionalitat és compatible amb els tractats de la UE i respecta el principi de seguretat jurídica. Així, l’advocat general rebutja les queixes d’Hongria i Polònia, que al març van presentar un recurs a Luxemburg contra aquest instrument en considerar que “no té base en els tractats” del bloc comunitari i que “interfereix en les competències dels estats membre”. El TJUE es pronunciarà de manera definitiva en els pròxims mesos sobre aquesta qüestió.

El vet d’Hongria i Polònia al mecanisme d’estat de dret va mantenir blocat el pressupost comunitari per als pròxims set anys i el fons de recuperació fins al desembre del 2020, quan els líders van aconseguir desencallar el paquet d’1,8 bilions d’euros.

Finalment, Budapest i Varsòvia van aixecar el vet amb un acord que incloïa el compromís de la Comissió Europea de no activar cap procés contra cap país fins que no s’estableixi com es governa el mecanisme. També preveia que TJUE digués si el mecanisme compleix la legislació europea.

L’executiu comunitari encara no ha presentat els detalls de funcionament del mecanisme a l’espera de la decisió del tribunal sobre el mecanisme. Tampoc no l’ha activat contra Hongria i Polònia, que tenen procediments sancionadors oberts per vulnerar l’estat de dret, malgrat les pressions del Parlament Europeu per fer-ho.

Arguments de l’advocat general

D’una banda, l’advocat general nega que al mecanisme li manqui seguretat jurídica. Si bé admet que els principis que defineixen què és l’estat de dret tenen “un inevitable grau d’abstracció”, creu que el reglament europeu sobre el règim de condicionalitat concreta prou com s’han d’aplicar.

Així, reconeix l’esforç que fa la UE per facilitar l’aplicació dels principis de l’estat de dret en tant que el reglament n’identifica alguns indicis de vulneració: atacs a la independència dels jutges, absència de sancions davant de decisions il·lícites o arbitràries de les autoritats públiques o limitació de la disponibilitat i l’eficàcia de les vies de recurs.

A més, el reglament detalla que la vulneració d’aquests principis s’ha de referir al bon funcionament de les autoritats que executen el pressupost de la UE o que el supervisen, com poden ser auditors, fiscals, jutges, o altres òrgans implicats en la bona gestió financera dels fons europeus.

“Són nocions àmpliament utilitzades en altres normes de la UE, especialment en l’àmbit financer. La seva clarificació addicional serà feina de la pràctica administrativa de la Comissió i del Consell”, opina el lletrat.

D’altra banda, l’advocat general veu la norma totalment compatible amb els tractats de la UE. De fet, li sembla “una opció legislativa plausible” i que encaixa amb el dret comunitari. “El compliment dels principis de l’estat de dret pot revestir una importància fonamental per al bon funcionament de les finances públiques i per a la correcta execució dels pressupostos”, apunta el lletrat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.