humiliació

TEMA DEL DIA
Trasllat. Els presos independentistes ja són a Madrid: els homes, a Soto del Real, i les dones, a Alcalá Meco. Dues presons infectes, hostils, on hauran d’estar fins que acabi el judici i els comuniquin la sentència. El trasllat s’ha fet sense incidents importants, com havien demanat. Que no hi hagi hagut protestes massives  durant el trasllat no vol dir que la indignació no sigui molt gran, com s’ha vist després al vespre, davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona. Políticament, això que ha passat a Brians és un acte d’humiliació, però les consideracions dels advocats defensors i les famílies s’han acabat imposant. Són els presos els qui han demanat que fos així, i s’ha de respectar, perquè són ells i les seves famílies els qui reben la repressió més directament. Però que la Generalitat hagi de lliurar els dirigents independentistes a la Guàrdia Civil perquè els transporti com si fossin criminals a un judici injust és una imatge molt difícil de pair per a l’independentisme.

El pas dels mesos no ha fet oblidar que estan empresonats per un delicte que no existeix, que els han aplicat una presó preventiva injustificada per a augmentar el càstig i que els espera un tribunal hostil per a sentenciar-los. Serà un judici sense garanties, però ells hi volen anar a explicar-se, a denunciar què passa. No hi van a defensar-se, hi van a acusar. Sí, a acusar l’estat espanyol de no respectar els drets fonamentals, de negar el seu dret a la participació política, i a reivindicar el dret d’autodeterminació com a solució al conflicte català. Els presos estan convençuts que el judici serà un bumerang contra l’estat espanyol. Cadascú ho farà amb el seu to, d’acord amb la seva defensa i la seva manera de fer, però totes són respectables.

L’única sentència que l’independentisme pot acceptar és l’absolució, perquè no han comès cap delicte. Aquestes darreres setmanes corre el rumor que les sentències seran ‘toves’ i que podrien sortir a final d’any de la presó. No hi ha cap prova sobre això, però, sigui com sigui, no hi ha sentències ‘toves’ ni sentències ‘dures’. Qualsevol sentència que no sigui l’absolució serà dura, injusta, desproporcionada, cruel. De moment, els símptomes que ha donat el Tribunal Suprem espanyol indiquen tota la contrària: només cal llegir la interlocutòria d’assenyalament que s’ha fet pública avui i en què fan befa dels observadors internacionals per veure quin to tindrà el judici. Quan hi hagi la sentència serà el moment de valorar si l’estratègia que s’ha seguit ha estat l’adequada.

El Suprem farà un judici a la democràcia, no pas a l’independentisme. Ho reconeix el diari The Times, que equipara el Suprem amb la Inquisició espanyola. No es jutja un projecte polític concret, sinó el dret de defensar-lo, d’expressar-lo democràticament, d’acord amb el resultat d’unes eleccions, d’acord amb la voluntat popular. Per això, aquest judici afecta tots els demòcrates, estiguin a favor de la independència o en contra, perquè es jutja si es pot aplicar la voluntat popular expressada a les urnes. No pas si es viola una llei o una altra. La democràcia està per damunt la llei, i si la llei no s’adequa a la voluntat popular, s’ha de poder canviar. No pot ser que Espanya reconegui un president sorgit d’un cop d’estat i condemni un govern sorgit de les urnes.

MÉS QÜESTIONS
La dreta valenciana ressuscita l’anticatalanisme i posa Morera en el punt de mira. La dreta valenciana torna a aixecar la bandera de l’anticatalanisme de cara a les eleccions del maig per intentar desallotjar el govern del Botànic de la Generalitat. Tant el PP com Ciutadans han reobert la guerra de la llengua, qüestionant-ne el nom i l’ús, com feia temps que no passava. Els candidats dels dos partits, també els de l’Ajuntament de València, posen en qüestió novament la unitat de la llengua i persegueixen tot allò que consideren ‘catalanista’. En el marc d’aquesta campanya, Ciutadans ha posat el president de les Corts, Enric Morera, en el centre dels atacs. El candidat Toni Cantó ha dit que Morera li havia imputat delictes d’odi per les seves declaracions contra l’escola valenciana i els mitjans de comunicació públics, cosa que el president de les Corts ha negat. En un escrit al seu mur de Facebook, Morera justifica la seva posició des del compromís amb el valencianisme polític on sempre ha militat.

Puig demana que l’estat espanyol assumeixi el deute de 20,693 milions d’euros. El president de la Generalitat, Ximo Puig, xifra en 20.693,2 milions d’euros la part del deute del País Valencià que l’estat espanyol hauria d’assumir com a pròpia per haver-se generat a causa de la manca de finançament suficient per a pagar la sanitat, l’educació i els serveis socials. Ho ha exigit en una carta enviada, el 23 de gener, a la ministra d’Economia i Empresa espanyola, Nadia Calviño. El mateix dia, Puig va enviar una altra missiva a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en què li exigia que accelerés la reforma del model de finançament autonòmic per a acabar-la enguany. L’última dada de deute públic del País Valencià, corresponent al tercer trimestre del 2018, arriba als 46.018 milions d’euros, amb l’estat espanyol com a principal creditor, amb més de tres quartes parts. Per això, Puig proposa el quitament o la condonació del 45% del total. L’import ha d’establir-se, segons el president, a partir de dos components. El primer seria un percentatge idèntic per a totes les comunitats per la insuficiència de recursos rebuts per a finançar els serveis bàsics en el període 2009-2016. El segon cobriria la manca de finançament patida per les comunitats que, des de l’any 2002, reben fons per sota de la mitjana per habitant i, alhora, tenen una despesa per sota de la mitjana. La carta enviada a Calviño repassa la història de l’infrafinançament de les comunitats autònomes i les seves conseqüències en els deu anys de vigència de l’actual model de finançament autonòmic, que són tres: ajust en la despesa sanitària, educativa i de benestar social; retallada encara més gran de la resta de despesa, que se situa en el 38%, i augment generalitzat de l’endeutament fins a una ràtio deute/PIB que s’ha multiplicat per 2,9.

El govern balear aconsegueix de fer créixer el turisme d’hivern. El govern balear ha explicat que, gràcies a la campanya Better in Winter, havia augmentat el nombre de turistes un 49% al desembre. En declaracions als mitjans, la consellera de Turisme i vice-presidenta del govern, Bel Busquets, ha dit que les darreres dades reflectien una baixada en els pics d’estiu i que, en canvi, els turistes havien crescut un 10% al gener i un 18% al març. Per Busquets, les dades demostren que la campanya Better in Winter funciona. La vice-presidenta ha reiterat que s’havien pogut signar més contractes de feina i que s’oferia una nova experiència als turistes que visitaven les Illes a la primavera, la tardor i l’hivern a partir d’un producte basat en la cultura, la natura, la gastronomia i l’esport.

Els treballadors afectats per la torrentada de Mallorca podran cobrar l’atur. Els treballadors afectats per la torrentada al Llevant de Mallorca del passat 9 d’octubre podran cobrar l’atur, encara que no tinguin el període de cotització necessari per a tenir dret a la prestació. Així ho recull una ordre ministerial de Treball que entra en vigor avui. Això sí, només podran beneficar-se’n les persones a qui hagin aplicat un ERO temporal o una reducció temporal de la jornada laboral perquè l’empresa s’hagi vist obligada a aturar o disminuir l’activitat per culpa de les inundacions. Segons el govern, noranta-dos negocis han demanat ajuts per a pal·liar els desperfectes ocasionats per les pluges torrencials. Els treballadors beneficiaris podran cobrar l’atur fins que s’acabi el període de suspensió del contracte o de reducció temporal de la jornada. A més, com que és una situació de força major, el temps que rebin la prestació no els el restaran del que puguin tenir acumulat. Els interessats hauran de presentar la documentació acreditativa al Servei Públic d’Ocupació estatal. A partir d’avui, tenen un mes per a fer-ho.

LA XIFRA
18 milions d’euros és el benefici que ha aconseguit Andorra Telecom durant el 2018 amb un benefici de divuit milions d’euros, una xifra que el director general analitza en positiu en un context de descens dels ingressos per itinerància.

TAL DIA COM AVUI
L’1 de febrer de 1901 va entrar en servei la línia urbana entre l’estació de Perpinyà i la plaça de la Llotja. La línia Perpinyà-Canet va ser la primera línia que va posar en funcionament la Companyia Central de Tramvies Elèctrics, que tenia una concessió de 60 anys. En aquella època, a part d’aquesta línia suburbana, hi havia tres línies de tram urbanes: la línia 1, que anava de l’estació du Midi a l’ajuntament; la 2, de Sant Martí a Nostra Senyora; i la número 3, que unia Nostra Senyora amb la Patte d’Oie al barri de l’Alt Vernet.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb