Amnistia i autodeterminació. Aquests són els dos grans objectius polítics que comparteixen JxCat, ERC i la CUP, i que han aflorat en el debat de política general. Són els horitzons comuns a planificar com a resposta institucional a la sentència del Tribunal Suprem. Els tres grups encara són lluny de fixar el full de ruta detallat per a aconseguir-los i definir alternatives en cas que fracassi la negociació amb l’estat espanyol, però durant la jornada de debat parlamentari s’han erigit com a grans punts de consens. Els han concretats en una proposta de resolució conjunta que compromet el parlament a ‘trobar solucions’ per a aconseguir la llibertat dels condemnats ‘a través de l’aplicació d’una amnistia’ i insta la cambra a cercar una resposta institucional a la sentència basada en l’exercici del dret d’autodeterminació i la defensa dels drets fonamentals civils i polítics.

Ha estat la CUP que ha proposat durant el debat de traçar plegats un acord sobre aquests grans principis i, a banda la proposta de resolució conjunta, ha defensat una altra iniciativa pròpia que també reconeix la ‘legitimitat de la desobediència civil i institucional’, però no estableix el moment d’exercir-la, de manera que evita el punt principal de fricció entre els uns i els altres. La CUP han suavitzat així les diferències entre els socis de l’executiu. Encara són lluny, però, de concretar l’exercici pràctic d’aquestes idees.

‘Exercici del dret d’autodeterminació, amnistia per a totes les causes, drets fonamentals, proclamació republicana i resolució democràtica del conflicte, internacionalització, apoderament popular… Què ens separa, exactament?’, ha demanat el president de la Generalitat a la CUP. El president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, ho ha reblat dient que ‘el punt de partida és bo’ durant la discussió parlamentària. De manera que, més enllà de les concrecions, la unitat independentista se salvarà amb aquest consens de mínims. A partir d’aquí, amb totes les precisions que quedin pendents, el compte enrere per a la publicació de la sentència del Suprem continua corrent.

Els comuns, soci prioritari per al pressupost

El debat parlamentari també ha consolidat els comuns com a soci prioritari del govern a l’hora de negociar el pressupost. Si Quim Torra considera que els nous comptes són imprescindibles perquè Catalunya ja no és la mateixa que el 2017 –l’últim any en què es va aprovar un pressupost–, els comuns asseguren que faran un esforç negociador per una qüestió de responsabilitat amb els ciutadans, encara que això els pugui passar factura electoral. El PSC s’ha descartat i la CUP fa dies que va frenar un incipient acostament amb el govern, perquè considera que pretenen consolidar polítiques autonomistes. Jéssica Albiach també pensa que les eleccions, tard o d’hora, són inevitables. Però els comuns ja no són tan sols un possible aliat de l’independentisme per a afrontar les condemnes del Suprem sinó que també estan oficialment disposats a falcar el govern amb uns comptes que faran créixer de 2.500 milions d’euros la despesa social. Albiach no s’hi ha referit, però Ada Colau sí, repetidament, com un intercanvi velat: els comuns també necessiten suport per als comptes de l’Ajuntament de Barcelona.

Si la negociació fructifica, el govern de Torra tindrà més estabilitat, però encara hi ha dues qüestions que n’amenacen la continuïtat. L’una és la possible inhabilitació del president de la Generalitat, que serà jutjat el 18 de novembre i que avui ha ultrapassat l’ultimàtum del TSJC per a retirar la pancarta del Palau de la Generalitat, sense obeir l’ordre judicial. L’altra és la concreció de la resposta a la sentència, més enllà dels principis generals que puguin inspirar-la.

Els supòsits d’una proclamació republicana

El diputat de la CUP Carles Riera ha reclamat que es detallessin els supòsits en què el govern hauria d’assumir una proclamació republicana i, per tant, recuperar la via unilateral. Sostenen que la solució democràtica al conflicte s’ha d’acomplir amb acord amb l’estat espanyol o sense. I Torra hi està, en part, d’acord. El president de la Generalitat ha advocat per tornar a exercir tots els drets que siguin qüestionats, incloent-hi el dret d’autodeterminació encara que l’estat no ho vulgui, però no ha detallat quina hauria de ser la implicació del govern per a aconseguir-ho ni quin calendari.

En canvi, ERC veu clar que ara és el moment d’acumular forces per a tornar-ho a intentar. Per aquest partit, cal que l’independentisme superi el 50% en unes eleccions per a poder avançar. ‘Volem ser més per a guanyar per desbordament democràtic’, ha dit Sergi Sabrià. ERC també diu que la resposta a la sentència ha de contribuir a fer seure l’estat a negociar.

Torra ha al·legat que les grans idees sobre l’autodeterminació, l’amnistia i els drets civils i polítics ‘són el motor de canvi del que vindrà’, però que cal aterrar-les. ‘Fem-ho junts. Aquest octubre que ve ho hem de fer per poder tirar endavant’, ha insistit. Aquests han estat, per tant, els punts mínims d’acord durant un debat polaritzat per les detencions d’independentistes d’abans-d’ahir i per la confrontació de Ciutadans amb el govern, amb un llenguatge pensat per a equiparar l’independentisme amb la violència i el terrorisme, i que ha originat estira-i-arronses entre el president del parlament, Roger Torrent, i Lorena Roldán, a l’hora d’establir els límits de què és acceptable en un debat parlamentari.

La provocació de Roldán

La cap de files de Ciutadans al parlament s’ha estrenat en un debat de política general acusant Torra d’encapçalar l’escamot que creu que són els CDR, que també ha acusat de tenir un comportament ‘totalitari’ tallant carreteres o inundant-ho tot de ‘propaganda separatista’. ‘Vostès no són demòcrates, perquè els demòcrates no fan cops d’estat’, ha etzibat Roldán a Torra, que considera ‘un perill públic per als catalans’. Més enllà del llenguatge, Roldán ha indignat els bancs independentistes quan ha exhibit una fotografia de l’atemptat d’ETA a Vic de 1991. Uns segons abans havia reclamat a l’executiu que deixés ‘d’emblanquir els terroristes’ en referència a les detencions de dilluns. Ciutadans ha complementat aquesta vinculació traslladant Albert Rivera a Vic per fer un acte de pre-campanya electoral, on no han permès fer preguntes als periodistes que l’han cobert. Un exercici de provocació en l’estrena de Roldán com a portaveu, que ha dut al límit les desqualificacions, i un primer acte de pre-campanya de Ciutadans amb vista al 10-N.

També el PP ho ha aprofitat per fer campanya per al 10-N. La cap de cartell, Cayetana Álvarez de Toledo, ha seguit el debat de la tarda de la tribuna del parlament estant, a la vora de Laura Borràs. La principal proposta del seu partit, formulada per Alejandro Fernández, ha estat de tirar endavant amb l’oposició una moció de censura que no té possibilitats visibles de reeixir.

Miquel Iceta avisa d’un nou 155

Els comuns els hi voldrien, però els socialistes catalans són lluny d’aliar-s’hi entorn d’una resposta crítica amb la sentència del Suprem. Miquel Iceta, de fet, ha instat Torra a no recórrer a la confrontació com a resposta a la sentència si no pretén que la resposta de les institucions espanyoles sigui la mateixa que fa dos anys. És a dir, l’aplicació del 155. D’aquesta manera, els socialistes catalans preparen el terreny discursiu per a assumir una possible intervenció de l’autonomia que ja va incomodar José Montilla com a ex-president, i per això no va ser present a la votació del senat. ‘En democràcia, les sentències poden ser objecte de crítica però no de desobediència’, ha advertit Iceta

I així és com els grups parlamentaris, tot esperant les votacions de les resolucions, han fet un pas més abans del moment clau en què es decidirà el futur de la legislatura. Mentre no arriba, Torra s’ha presentat a l’hemicicle disposat a escoltar l’oposició, amb un llibre de Pere Calders sota el braç: Sobre l’exili, el feixisme i la censura. El refús a la sentència del sobiranisme és blindat, però diuen que ha arribat l’hora que l’independentisme torni a formular propostes i superi l’impacte polític i emocional de la repressió, i això és el que falta per veure. S’acosta l’hora de la veritat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb