El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El macrojudici contra la xarxa de suport als presos bascs a l’Audiència espanyola ha quedat vist per a sentència poques hores després d’iniciar-se. Segons que informen Naiz.info i el diari Berria, s’ha assolit un acord entre la fiscalia i els encausats: l’acusació ha rebaixat la pena i els acusats han acceptat l’acord. Així, han passat un per un davant del tribunal i han reconegut les acusacions.

La fiscalia ha plantejat tres anys i sis mesos de condemna per als advocats Arantza Zulueta, dos anys i set mesos per a Jon Enparantza, per ser membres d’ETA. Com ja han estat en presó provisional, el temps que hauran de passar entre reixes és de cinc mesos.

Als altres 45 processats la fiscalia només els ha acusat de participar activament en l’organització, motiu pel qual ha demanat entre dos anys i any i mig de condemna. En conseqüència, cap d’ells haurà d’entrar a la presó. Inicialment es demanaven penes d’entre vuit i vint anys de presó.

Una de les acusades, l’advocada Amaia Izko, ha explicat als mitjans que la base de l’acord ha estat ‘que quedin en el passat les estratègies del passat, i que puguem contribuir a obrir portes al futur. La nostra voluntat és contribuir, en la manera que ara ens és possible, a impulsar veritables vies de solució.’ Izko ha afegit que posen el focus on l’han posat sempre: en la resolució ‘urgent i necessària’ de la qüestió dels presos i preses.

L’últim macrojudici contra l’esquerra abertzale

La causa 11/13 era l’última de les diverses que ha conduit l’Audiència espanyola sota la premisa del ‘tot és ETA’, centrada en la pressió judicial d’entorns de l’esquerra abertzale que treballen amb els presos bascs.

Així, els processats són, per una banda, advocats de presoners d’ETA i persones que feien d’interlocutors entre aquests presoners i els sindicats, partits i associacions de la societat civil basca després de la dissolució de l’organització armada. I, per una altra banda, integrants dels col·lectius Jaiki Adi, Etxerat Herrira.

Jaiki Adi és una associació de professionals de la salut que assisteixen gent afectada per la violència de l’estat espanyol i francès; ofereixen, per exemple, assistència psicològica a presoners i tractament a gent que han sofert tortures. Etxerat es defineix com una organització d’amics i familiars de presos, deportats i exiliats. I Herrira, el col·lectiu amb més encausats, és una organització creada per denunciar les males pràctiques penitenciàries del govern espanyol contra els presoners bascs.

Macrojudici a l’Audiència espanyola: advocats, familiars i psicòlegs de presos d’ETA, entre els encausats

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.