El govern i els partits de l’Espai de Diàleg pacten de continuar a la taula tot i la repressió, el judici i les eleccions

  • L'organisme farà reunions mensuals i es crearà un grup mixt per a preparar-les

VilaWeb
Redacció
05.02.2019 - 20:58
Actualització: 06.02.2019 - 07:48

El govern i els partits de l’Espai de Diàleg –JxCat, ERC, PSC-Units i Catalunya en Comú-Podem– han pactat de continuar a la taula tot i la repressió de l’estat espanyol, el judici contra l’1-O i les eleccions vinents, de moment municipals i europees. Ho ha explicat la portaveu de l’executiu, Elsa Artadi, després de la segona reunió d’aquest organisme al Palau de la Generalitat.

El president, Quim Torra, ha portat a la reunió el document amb els 21 punts que va oferir al president espanyol, Pedro Sánchez, el 20 de desembre a la cimera de Pedralbes. Tant el PSC com els comuns han agraït la transparència amb la presentació d’aquest document.

Artadi ha dit: ‘Ens hem intentat conjurar perquè la taula es mantingui per a ser útil i productiva i poder avançar.’ Segons ella, la reunió, d’una hora i mitja, ha estat productiva i s’hi ha parlat de què ha de fer l’espai i com fer-ho, a més d’acordar-se la periodicitat mensual de les reunions.

La portaveu ha destacat que s’hagi acordat de crear un grup tècnic que prepari el pla de treball i el calendari. I ha insistit que a les reunions s’hi ha de poder arribar amb documentació ja treballada per tal que siguin més útils.

El govern entén que la Taula del Diàleg ha de ser complementària dels altres espais que s’han creat amb l’estat espanyol: la negociació bilateral entre la Generalitat i la Moncloa, i les reunions de partits on es volen incloure almenys PSOE i Podem. Finalment, Artadi ha lamentat que Cs, la CUP i el PP hagin tornat a optar per no assistir-hi, tal com ja van fer al novembre.

Reaccions dels partits

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha celebrat que el president, Quim Torra, el vice-president, Pere Aragonès, i la consellera Elsa Artadi hagin compartit amb els grups que han assistit a la reunió el contingut de les negociacions del govern amb la Moncloa: ‘Els honora’, ha subratllat.

Iceta ha dit que és de justícia de fer un reconeixement a l’executiu per haver convocat la reunió i haver compartit els elements del diàleg que mantenen amb el govern espanyol: ‘No tenien cap obligació de fer-ho, però han fet aquest esforç de transparència’. Sobre la possibilitat d’afegir partits espanyols en un espai de diàleg, Iceta ha dit que no hi veia cap inconvenient, i que el PSC serà sempre ‘facilitador’ dels acords que es tanquin: ‘Donarem suport a allò que faci consens’, ha dit.

Per Jèssica Albiach (Catalunya en Comú-Podem), hi ha hagut un avenç qualitatiu. Ha considerat una bona notícia la proposta del govern de programar les reunions i establir una metodologia de treball. Albiach també ha insistit en la presència de representants de la CUP-CC, Cs i el PP per donar una resposta ‘àmplia i contundent’ a la situació ‘d’excepcionalitat democràtica’.

Ha destacat que es constituirà un equip tècnic mixt amb representants de tots els grups parlamentaris per preparar les reunions. Albiach també ha celebrat que l’espai haig servit per a retre comptes per part del govern en relació amb les negociacions amb la Moncloa. Albiach ha mostrat el seu acord, també, a la presència d’observadors internacionals objectius per ‘facilitar el diàleg en una situació difícil’.

El dirigent d’ERC Sergi Sabrià ha demanat a la resta d’actors perquè les sessions següents serveixin per a concretar avenços polítics. Ha reclamat de sortir ‘de la zona de confort’ i ha insistit així en el dret d’autodeterminació i en el final de la repressió com a vies per esbossar una sortida al conflicte polític. Sobre una possible retirada a l’esmena a la totalitat al pressupost espanyol, Sabrià ha mantingut com a condicions abordar un diàleg amb l’estat ‘sense límits’ i la fi de la repressió. ‘No hi ha hagut cap canvi’, ha afegit.

El portaveu parlamentari de JxCat, Albert Batet, ha condicionat el diàleg amb l’estat a dos elements. Per una banda, que tingui garanties, és a dir, que s’elabori un pla de treball, un calendari i que es triï un ‘independent acordat entre les parts’ per exercir de relator. La segona condició és poder abordar el dret d’autodeterminació. ‘Si hi ha aquestes dues condicions és un bon diàleg per a avançar’, ha dit.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any