El judici contra els cinc ex-membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O s’ha acabat aquest vespre al jutjat 11 de Barcelona. La fiscalia, en el seu informe final, ha mantingut les acusacions –desobediència i usurpació de funcions– i les penes de dos anys i nou mesos de presó per a Jordi Matas, Tània Verge, Marc Marsal, Marta Alsina i Josep Pagès.

El ministeri fiscal considera “provat” que van exercir uns càrrecs per als quals no estaven legitimats. Creu que ha quedat demostrat que van desobeir les ordres del Tribunal Constitucional espanyol (TC) i que van usurpar les funcions pròpies d’una junta electoral. La fiscalia ha arribat a considerar un “insult a la intel·ligència” que els cinc acadèmics desconeguessin les decisions del TC contra el referèndum.

Els cinc fets més greus del judici inversemblant als síndics de l’1-O

Els cinc síndics de l’1-O han al·legat que només van reunir-se una vegada, el 7 de setembre de 2017, abans que el TC suspengués la Sindicatura Electoral, mentre que la fiscalia sosté que durant el judici no han acreditat que no van reunir-se més vegades posteriorment. Per la seva banda, l’advocat dels síndics, Ramon Setó, que en demana l’absolució, ha criticat que la querella que la fiscalia va presentar contra els seus clients tenia caràcter “instrumental”, amb “l’única finalitat d’impedir l’1-O, perquè es presumia que sense la Sindicatura el referèndum no es podia fer, encara que al final es va demostrar que sí”.

En aquest sentit, ha considerat que “fer un referèndum no és un delicte”, perquè la seva convocatòria ja va ser despenalitzada, i ha denunciat que els síndics són objecte d’una persecució i són víctimes d’una vulneració de la seva llibertat de consciència i acadèmica. Setó, que ha demanat que en el cas de condemna s’apreciï l’atenuant de dilacions indegudes, ha remarcat que els processats són “juristes i acadèmics de reconegut prestigi” que han rebut el “suport exprés” d’organitzacions de politòlegs i juristes, que han escrit cartes al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per a reclamar l’arxivament de la causa.

En l’últim torn de paraula del judici, que ja ha quedat vist per a sentència, Alsina ha demanat a la jutgessa que, en exercici del “seu dret a opció lingüística”, se’ls notifiqui la sentència en llengua catalana.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.