Al pas que anem, això esclatarà abans de falles (i què hem de fer?)

«La independència, per anar bé, s'ha de proclamar, en una DUI, quan més convinga a la majoria entre ara i el setembre vinent»

Vicent Partal
Vicent Partal
19.12.2016 - 10:51
Actualització: 19.12.2016 - 11:51
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Una de les coses curioses que fa el règim és filtrar a la premsa afecta decisions que encara no s’han pres. Per això ens haurem de creure el que diu La Vanguardia: que dimarts els membres de la mesa de Parlament de Catalunya que pertanyen a Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot seran amenaçats d’inhabilitació pel Tribunal Constitucional espanyol. La decisió va un pas més enllà de l’intent d’inhabilitar la presidenta Forcadell: pretén que el parlament siga dirigit per Ciutadans i el PSC, malgrat que només sumen 41 diputats de 135. Concretament, el candidat de l’estat a presidir la cambra catalana és el diputat de Ciutadans José Maria Espejo Saavedra. Per tant, la gravetat del moment és evident.

L’atac directe que l’estat ha desfermat contra les institucions catalanes només l’explica la desesperació. Saben que, democràticament, tenen la batalla perduda. Aquests darrers cinc anys la solidesa de l’independentisme ha estat provada en ocasions innombrables i no els ha funcionat res. De primer, van voler identificar independentisme amb corrupció i van fracassar. Després van provar d’organitzar ‘un Ulster que te cagues’ i van fracassar. Van furgar en les divisions de l’independentisme per a trencar la unitat d’acció i van fracassar. Van promoure tot de campanyes de desinformació i desànim i van fracassar. Van inflar de diners grups, grupets i grupuscles, a veure si reeixien a crear alternatives creïbles, i van fracassar. Van mirar de ficar la por al cos de la gent dient que restaríem fora d’Europa i vagaríem per l’espai sideral i van fracassar. Van esperar que la gent es cansàs d’eixir al carrer i van fracassar.

Ara saben, a més, que s’encaren a un calendari tancat; és a dir, que, a tot estirar, al setembre la majoria independentista del parlament i el govern executaran el referèndum i, si es guanya, la desconnexió. I per tant ja no tenen temps de fer més invents. Ho han provat tot per fer fracassar l’independentisme i no hi ha cap indici que vaja de baixa, ans al contrari. A la desesperada, doncs, al règim només li falta atrevir-se a portar la repressió més enllà del límit que és tolerable en un règim democràtic.

És evident que la judicialització del procés mena al famós pendent ferroviari que fa gairebé impossible cap eixida negociada i pactada des del punt on som avui. I, per més insensats que siguen a la Moncloa, han de veure que ara són ells que corren risc i no pas nosaltres –com es palesà en la reacció internacional al processament de la presidenta Forcadell. Què intenten, doncs, aquesta gent? On volen arribar?

Crec que hi ha una estratègia clara darrere l’agudització de l’enfrontament: volen obligar el Parlament de Catalunya a fer les coses no pas quan li convinga, quan convinga al procés independentista, sinó de manera precipitada.

No és poca cosa, això. Una de les claus principals de l’èxit de l’estratègia independentista és que sempre ha anat davant del que pensava, volia o esperava el govern espanyol. El ritme del procés, l’ha marcat sempre Barcelona, mai Madrid. Violentant l’estat de dret, volen prendre la iniciativa, prendre’ns la iniciativa, a veure si així troben una manera d’aturar allò que ja es veu inevitable.

Això reclama un pla. Vull dir un pla del parlament, del govern i de les entitats sobiranistes. L’èpica de la DUI no ens hauria de confondre. La independència, per anar bé, s’ha de proclamar, en una DUI, quan més convinga a la majoria entre ara i el setembre vinent. No quan convinga a Madrid. És clar que si no hi ha cap més remei es farà quan siga. Però no és igual controlar el rellotge que jugar contra el rellotge. Així doncs, per exemple, tindria trellat avaluar la possibilitat de substituir els membres de la mesa del parlament si convé fer-ho. I ho torne a dir: només, només, si convé fer-ho.

Perquè ara cal una gran claredat d’idees. Si algú vol continuar pensant que el parlament i el govern ens enganyen i que en realitat no volen proclamar la independència, no hi tinc res a dir. Cadascú que pense com vulga. Jo no en tinc cap ni un, de dubte, sobre això. I com que no en tinc atorgue als diputats de Junts pel Sí i la CUP la confiança perquè trien el millor moment i la millor manera. I els demane que ho facen pensant que només tindrem una oportunitat i que no podem fallar. Per aquesta raó no ens podem deixar portar per les accions ni les provocacions del règim.

Tot plegat reclama, és clar, molta unitat i una mobilització popular permanent i constant. Tenim la sort, però, que quan la repressió es descara tant, les posicions dels uns i dels altres es tornen nítides. Les amenaces del Constitucional ja afecten un membre de la mesa, Joan Josep Nuet, diputat per Catalunya Sí que es Pot. I a mesura que augmente la pressió la incomoditat s’estendrà fins i tot a un PSC que per desgràcia ara mateix és cridat a ser l’executor principal del colp d’estat contra el parlament. Cosa que estic segur que no els agrada, però que és on els ha portat una deriva que ells no van saber entendre a temps.

Posades les coses on són, a mi em resulta impossible de creure que arribarem al mes de setembre, tal com preveia el pla aprovat pel parlament. Crec que hem d’impedir que Madrid ens marque el ritme, però no puc descartar, ja no pot descartar ningú, que les coses arriben al punt màxim d’enfrontament per falles i que per tant les grans decisions s’hagen de prendre fora del calendari previst. Abans.

Estiguem preparats, doncs, conscients a més que ara Espanya ja ho té molt més complicat que mai i fins i tot més que no pas nosaltres. Atacar els fonaments de la democràcia és una operació d’un risc infinit per a ells, tenint en compte que han perdut la majoria al Principat, que al congrés espanyol ja no tot seran aplaudiments i acords unànimes i que Europa els comença a mirar amb aquella cara de preocupació que fins ara reservava a Polònia o a Hongria.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jordi
Jordi
18.12.2016  ·  22:14

Jo també tinc una confiança total en el nostre govern. I la serenor dels nostres polítics amb responsabilitat de govern em tranquil·litza. Els veig tranquils, davant de totes les provocacions. També estic absolutament confiat en la nostra resposta: estarem al carrer tant com calgui.

Manel
Manel
18.12.2016  ·  23:52

Jordi, Vicent, etc.
“… confiança total en el nostre govern. I la serenor dels nostres polítics amb responsabilitat de govern em tranquil•litza…”.Vistes l’actuació dels mossos, no només cap a la CUP (M Venturós, crema de retrats; ja veurem amb en Joan Coma), sinó amb el banc expropiat de Gràcia, famílies desnonades, etc; vistes les ´”polítiques educatives” de la Meritxell Ruiz (pròxima vaga general a l’ensenyament), i les declaracions força aclaridores d’en Artur Mas sobre la “necessitat” que el referèndum sigui pactat … jo, perdoneu, segueixo sense tenir aquesta confiança total. Després de més de 35 anys col•laborant CDC amb Madrid, quan veuen que la majoria s’ha fet independentista (no gràcies a la seva feina, sinó malgrat ella) ells s’hi tornen per no perdre encara més vots, jo no em puc refiar d’aquells que duen tants anys intentant enganyar-nos.
I la pena és que Esquerra, després de fer-ho amb el PSC i el seu apèndix ICV, ara segueix fent seguiment però ara amb el PDECat, tot per tal d’aconseguir la seua quota de poder.

Josep Maria
Josep Maria
19.12.2016  ·  00:52

Potser l’editorial té raó. Ho desitjo. Però..
Dijous vaig sentir en Xavier Trias, exalcalde, per ràdio i deia que si hi hagés per part de Rajoy o del seu “ex bon amic” Ministre Rafael Català un reconeixement del greuge rebut per Catalunya.. encara seria possible un enteniment. Com ho hem d’entendre això??
L’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa de PDeCAT deia fa quatre dies que segurament el Referèndum no es podrà fer. Com ho hem d’entendre això?? Conesa confia amb les lleis de transitorietat?’ És única dins de convergència que pensa així??
Però la força ha de ser la de la gent i no pas dels polítics que dubten.

Shaudin
Shaudin
19.12.2016  ·  02:56

D’acord amb aquesta editorial. D’altra banda, no entenc la greu manca de confiança en els nostres govern i parlament (només em cal llegir els centenars de comentaris a les xarxes socials). Cadascú que pensi com vulgui, sí, però són tants els catalans que en desconfien, que em comença a preocupar.

marga
marga
19.12.2016  ·  09:37

Josep Maria: a mi sempre m’ha quedat clar que CDC es va passar a l’independentisme però no tots els seus membres (costa molt modificar les idees i els sentiments particulars), però confio en ERC, la CUP i molts de ECP i PSC.

Pep
Pep
19.12.2016  ·  10:14

Independència és exercir la democràcia. Per això el neo-franquisme del régim ja no pot fer més teatre (el paper de democràcia) i no té més remei que treure el garrot feixista / Opinions a les xarxes: CNI “a tope”.(que no us mengin l’ànim) / els partits farien bé de fer callar opinions individuals (PDecat) / Ni que volgués, que no vol, el govern pot tirar-se enrere !! / Unitat, coratge i movilització. / No he llegit en cap altra diari la seqüència dels passos repressius contra el procés que han fracassat de l’Estat. Merci Vicent ens fas sentir la història.

Pep
Pep
19.12.2016  ·  12:46

mobilització

Jordi
Jordi
19.12.2016  ·  15:58

D’acord amb en Pep.

A les xarxes socials hi ha moltes opinions que són pagades per l’Estat per tal de desmoralitzar-nos. No és la primera vegada que ho fan, ni és en el primer domini que ho fan. Ni són tampoc els únics que ho fan.

¿Sabeu qui guanya, en una batalla, o en una guerra? L’exèrcit amb més moral de victòria, encara que en nombre sigui una dècima part de l’altre.

No ens deixem ensarronar per ‘opinions ‘ interessades.

Josep Maria
Josep Maria
19.12.2016  ·  17:04

Primera vegada que escric en dues ocasions:

És una llàstima que alguns facin servir internet per aprimar el gran moment de llibertat a/de Catalunya. També és una llàstima que no es pugui denunciar (això no toca) el partit o l’autoritat que no prepara la gent pel terrabastall i culpabilització que des de PP i C’s, PSOE i borbons ens estan preparant.. “están dividiendo a los catalanes” “dividen España” “no son democraticos porque no cumplen la ley”.. No veieu que alguna bona gent pot recular? No veieu que gairebé ningú ens està dient que la Unidad de Espanya es basa en la fueza bruta?

Tinc dret a denunciar els partits que no ho fan. (Ara no toca és un truc espanyolíssim encara que ho fes servir un corrupte català) ¿Era català aquest fals messianisme del senyor d’Andorra?

Josep Maria
Josep Maria
19.12.2016  ·  17:31

Intentaré CALLAR uns dies. Tercera intervenció.
No ens deixen ni ens deixaran tenir una Justícia nostra.
Per poder Jutjar els nostres corruptes
Franco va fer molts pantans. Era la seva obligació o li ho hem d’agrair segles i segles???

Núria
Núria
19.12.2016  ·  20:07

Tinc plena confiança amb el nostre Parlament, Govern i entitats sobiranistes doncs estan seguin el full de ruta. No tinc desconfiança ni por, sols espero que no ens precipitem, que no perdem la iniciativa i fer amb fermesa i convicció el tram final cap a la nostre plenitud com a País sobirà que som.
No m’interessen les provocacions, no cauré en aquesta trampa.

salvador
salvador
19.12.2016  ·  21:07

El estado español no me preocupa para conseguir la Republica para Cataluña. Lo que si de verdad es preocupante es la politica de los Coscubiela, Rabell, Colau, Domenech, esta izquierda catalana la cual intenta torpedear la Independencia. Quisiera que me explicaran estas izquierdas catalanas el porque tenemos que tener esperanzas del estado español, y que la soluciòn pasa por Madrid. El imperio español ni los españoles desean la Republica Española ellos se sienten còmodos con el regimen del 78, que por lo visto es el de estos compañeros, cuyos nombre acabo de escribir. Este es el problema que tenemos los Republicanos, para conseguir la anhelada libertat de este regimen que lleva años robando al pueblo catalan. Es preocupante la falta de cultura politica que existe en el pueblo a la hora de votar.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €