Que el calendari i l’aritmètica parlamentària que tenim són diabòlics és indubtable. Seria difícil de trobar cap situació més complicada que la nostra. Però alerta, que tot es pot complicar encara molt més. Anoteu dues referències: les eleccions del 20 de desembre i la possibilitat que Ada Colau, Barcelona en Comú, impulse un front d’esquerres a Catalunya en aquesta convocatòria.

Colau ha guardat en la campanya de les catalanes un silenci francament expressiu. Pablo Iglesias li’l va retreure amargament l’endemà de les eleccions com una de les causes del fracàs de Catalunya Sí que es Pot. Però a Barcelona en Comú tenien molt clar que no podien involucrar-s’hi. Tanmateix, passades les eleccions, la batllessa de Barcelona ha reprès el seu protagonisme unint-se a les manifestacions de defensa dels encausats del 9-N i expressant la seua opinió per dir que calia recuperar el referèndum d’independència, més que no la independència, com a aspiració política. I que calia tornar a intentar la unitat de les esquerres.

És en aquest encaix que cal entendre la possibilitat de presentar-se a les eleccions espanyoles, que ahir un destacat dirigent de Barcelona en Comú em va definir dient que era ‘un estat d’ànim’ que ara mateix es viu a la batllia de la capital. Sembla cosa només de dies que decidiran si es presenten o no.

De què es tractaria? La jugada tindria dos focus concrets: Espanya i Barcelona. I partiria d’algunes situacions que hi ha al tauler polític i que donen molt de joc. Primer, que ells necessiten un pacte estable i és amb ERC que el podrien fer més còmodament. Després, que tot indica que abans que comence la campanya electoral no hi haurà encara cap acord entre la CUP i Junts pel Sí, cosa que la carregaria d’un pes polític molt gran també per a Catalunya. Hi comptaria el fet que Podem va de baixa i ICV està molt tocada. Que la CUP no s’hi presentarà. I fins i tot especulen amb el fet que ERC puga voler marcar distàncies amb CDC aprofitant les eleccions espanyoles. La combinació de tots aquests factors porta Barcelona en Comú a pensar que les eleccions espanyoles podrien ser una bona oportunitat.

Però per a què? Quins serien els objectius? N’hi ha tres. Un, el principal, naix del fet que creuen que la independència no és possible enfrontant-se a l’estat i que cal arribar-hi a acords –concretament, a pactar un referèndum. Consideren que en unes eleccions que es preveuen ajustades podria passar que els seus vots fossen decisius per a investir un candidat d’esquerres al govern espanyol i hi posen un preu: que convoque el referèndum d’independència de Catalunya. Personalment, em sembla un somni sense concreció material possible, car el PSOE no ho acceptarà mai, però entenc perfectament que es moguen en aquesta direcció i no hi ha cap dubte que és coherent amb la seua posició sobre la qüestió. Ara, això mateix per a ERC ja és una pantalla superada, si és que volen acostar-los.

El segon objectiu seria assegurar una majoria més còmoda a l’Ajuntament de Barcelona, perquè el pacte, si ERC en formàs part de la candidatura a les estatals, tindria una contrapartida evident a la casa gran. Això és molt lògic i raonable, però de nou no sembla que siga una prioritat ara mateix pels republicans. ‘Complicat’ va ser la resposta que vaig rebre ahir, per whatsapp quan demanava informació al respecte.

I el tercer objectiu seria arraconar Artur Mas i Convergència. Tornem-hi. La veritat és que hi ha moments que sembla més una obsessió personal que no pas una estratègia política, però és evident que deu ser un idea que té mercat. Si no fos així no hi hauria tanta gent especulant-hi . La lògica, en qualsevol cas, és clara: sense el pacte amb la CUP encara tancat, un mal resultat de CDC tota sola i un bon resultat de les esquerres podria moure la negociació tot i els resultats del 27-S.

El pla ha estat dissenyat, hi insistesc, ara per ara com un ‘estat d’ànim’. Però portar-lo a la pràctica això ho veig molt més complicat. Sobretot si han de comptar amb la complicitat d’ERC. Perquè ERC negocia ja amb CDC el pròxim govern i tot indica que entre els dos partits hi ha una entesa fluida, que funciona bé. En aquest context, anar-se’n a competir els uns contra els altres en unes eleccions espanyoles quan encara no tenen assegurat el govern de Catalunya sembla que seria una maniobra complicada i molt difícil d’explicar. És cert que CDC i ERC encara no han decidit si aniran junts o per separat però anar-se’n amb uns altres…

En resum: per als qui es posen nerviosos fàcilment, s’acosta un autèntic huracà. Perquè tot això arribarà enmig del judici pel 9-N i d’una campanya a les espanyoles oberta com no la hi hem vist mai. I per als qui tendim a calmar els nervis i mirar la realitat amb una certa alegria, tot plegat vol dir sobretot una cosa: que ja ens podem anar fent a la idea que fins el 9 de gener no sabrem ben bé cap on tirarà aquest país. Apunteu-vos-ho, doncs.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.