Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, la reacció de la ciutadania catalana va tenir dos components clau que cal reivindicar avui, quan es commemora un any d’aquella tragèdia. Especialment, perquè varen ser reaccions diferents de les que hem vist quan hi ha hagut atemptats semblants en algunes altres capitals europees.

Aquestes dues reaccions van consistir a establir una barrera cívica i política contra la islamofòbia i a denunciar la hipocresia dels qui condemnen els atemptats mentre fan comerç amb la guerra i armen els estats que tothom sap que són darrere els autors dels atemptats.

La primera de les reaccions va ser molt notable, només un petit grup d’extrema-dreta va provar de manipular els fets culpant la religió musulmana dels atacs de Cambrils i Barcelona. És evident que els autors dels atemptats s’agafen a interpretacions religioses per a justificar-los. Però per a això fan una lectura esbiaixada dels preceptes de l’Alcorà que no solament no és compartida per la seua comunitat religiosa sinó que és denunciada, com es va veure de seguida. La immensa majoria de l’islam català va fer pinya amb la resta de la societat en la condemna explícita dels fets i això va servir per a evitar un enfrontament molt perillós per a tots.

En els altres atemptats semblants arreu d’Europa, ja hi havia hagut reaccions com aquesta, tot i que no marcades tan clarament ni tan unànimes. Però no hi havia hagut de manera evident i massiva aquest segon component de la reacció ciutadana que avui cal reivindicar: la crítica al cinisme del poder, encarnada en aquest cas en la presència del rei d’Espanya.

Les imatges, icòniques, dels manifestants alçant cartells de denúncia al pas de Felipe VI representaven una capacitat crítica de la societat catalana que va causar sorpresa i admiració a molts països. Perquè significava anar al fons de la qüestió. Els atemptats gihadistes, els cometen els seus autors i ells en són els responsables, això és evident. Però és ben sabut per tothom que hi ha estats que alimenten ideològicament, i sovint econòmicament, els corrents més integristes de l’islam. Entre aquestes estats hi ha de manera molt especial l’Aràbia Saudita. I aquest és un país amb el qual la monarquia espanyola no tan sols té lligams especials sinó que hi fa negoci, com s’ha anat sabent encara més aquest darrer any.

És per això que la previsible utilització propagandística que la monarquia espanyola farà dels actes d’avui ens hauria de fer reflexionar molt. Sembla que la classe política catalana i la societat han perdut al cap d’un any l’audàcia que va fer possible aquella manifestació de l’any passat. I si bé és evident que vivim una campanya de repressió i d’assetjament col·lectiu sense precedents, això no hauria de ser prou per a renunciar massivament a una capacitat crítica que va causar admiració l’agost passat i que va mostrar al món la millor cara de la nostra societat. La millor cara, sobretot, de la nostra Barcelona.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb