Sovint tenim dubtes sobre si l’imperatiu té un sol velar (g) o no. Per exemple, hem de dir “Beveu vosaltres” o “Begueu vosaltres”? 

Comencem per la part fàcil. En les formes del singular (tu i vostè) no tenim dubtes. Sabem que hem de dir “Beu tu” i “Begui vostè”. Doncs sabent això ho sabem tot, perquè simplement hem d’aplicar aquestes dues regles:

• La 2a persona del singular (tu) ens indica com va la 2a del plural (vós-vosaltres).

• La 3a del singular (vostè) ens diu com van la 1a del plural (nosaltres) i la 3a del plural (vostès).

Ho podem resumir amb aquest dibuix:

Vegem la primera norma exemplificada:

• Beu (tu) → Beveu (vosaltres). Si la 2a del singular no porta g, la 2a del plural, tampoc.
• Sigues (tu) → Sigueu (vosaltres). La 2a del singular amb g, la 2a del plural, també.
• Corre (tu) → Correu (vosaltres). La 2a del singular sense g, la 2a del plural, tampoc.
• Escriu (tu) → Escriviu (vosaltres). Igualment

I ara la segona norma:

• Begui (vostè) → Beguem (nosaltres) → Beguin (vostès)
• Sigui (vostè) → Siguem (nosaltres) → Siguin (vostès)
• Corri (vostè) → Correm (nosaltres) → Corrin (vostès)
• Escrigui (vostè) → Escriguem (nosaltres) → Escriguin (vostès)

El verb tenir té dues formes d’imperatiu: té i tingues.

• Té, ho pots agafar → Teniu, ho podeu agafar
• Tingues en compte això → Tingueu en compte això

I quan l’imperatiu és negatiu? Doncs s’agafa la forma del present de subjuntiu, de manera que si la 2a persona porta una g en porten totes les altres; i si no en porta, no en porta cap altra persona.

• No beguis, no begui, no beguem, no begueu
• No siguis, no sigui, no siguem, no sigueu
• No corris, no corri, no correm, no correu
• No escriguis, no escrigui, no escriguem, no escrigueu

Les formes que hem posat d’exemple són les corresponents al català central. En els parlars valencians, per exemple, hi ha diferències com ara aquestes:

• Córrega (vostè), correguem (nosaltres), córreguen (vostès)
• No corres, no córrega, no correguem, no corregueu, no córreguen