28.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 29.11.2016 - 09:41
Avui fa tres anys exactes del tancament a la força de RTVV. Aquesta acció, després del tancament també a la força de TV3 i Catalunya Ràdio, va significar que el País Valencià deixava de tenir emissores de ràdio i de televisió en la llengua pròpia, una situació absolutament irregular i condemnable.
Han passat des d’aleshores 1.096 dies. D’aquests, en 578 ha governat el Partit Popular i en 518 el bipartit PSPV-Compromís. D’ací a dos mesos, doncs, i segurament encara sense cap emissora en català funcionant, hauran passat tants dies amb l’un govern com amb l’altre. I si la situació fins ara ha estat irregular i condemnable a partir d’aleshores, a partir del gener, serà irregular, condemnable però també especialment incomprensible.
Quan el nou govern valencià va arribar al poder tothom n’esperava gests clars en la línia de recuperació del servei públic de ràdio i televisió, tan durament atacat pel règim del PP. Aleshores va causar sorpresa que es condicionàs el retorn de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio a la reobertura de Canal 9, però gairebé tothom va entendre el significat polític d’aquest gest. Tanmateix, ara la cosa comença a canviar i el malestar ja es fa evident. La reobertura de Canal 9 va més lenta que no voldria ningú i molta gent es pregunta si no seria sensat de reprendre, mentrestant i de seguida, les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio. Simplement perquè ha passat massa temps i, en aquest camp concret, els valencians no vivim en el dia a dia cap canvi respecte de l’època del PP, que en uns altres terrenys sembla tan llunyana.
Que la reobertura de Canal 9 és un procés complicat no ho discuteix ningú. I ningú no compara de cap manera el comportament d’un govern que tancava televisions i ràdios amb el d’un govern que, en tot cas, no ha trobat la manera de ser diligent a l’hora de reobrir-les. Però per als ciutadans valencians el transcurs dels dies sense que passe res és com més va més inexplicable i el govern de progrés comença a tenir un problema allà on no n’hi hauria d’haver cap.
M’envia Guillem Mollà el següent text:
A la XVI Trobada del Voluntariat Lingüístic que va tenir lloc a Benicàssim el cap de setmana del 10 al 13 de novembre vaig poder escoltar Rubén Trenzano, director de política lingüística i multilingüisme de la Generalitat Valenciana.
El senyor Trenzano davant d’un public espacialment implicat en la defensa de la llengua catalana, com ho són els voluntaris lingüístics, es va dedicar a explicar tot allò que el govern del botànic havia fet en matèria lingüística fins al moment o bé tenia en l’agenda. Se li va preguntar entre altres qüestions sobre la reobertura de TV3 al País Valencià en els següents termes: “desconnexions puntuals en els informatius i un estàndard adaptat al País Valencià. Bàsicament perquè no tenim mitjans de comunicació en la llengua del país, que és el català, i així els valencians podrien estar informats de tot allò que està fent el govern.”
La resposta de Trenzano va ser demolidora: “tornar a posar en marxa TV3 és més complicat que apretar un botó […] i perquè ho entengueu, no obrir-la obeeix únicament a una decisió política. Fins que no hi haja la televisió pública valenciana no veurem TV3.”
Molta gent ens vam quedar atònits davant aquella resposta d’un govern progressista, però que perpetua una prohibició per motius lingüístics com és no permetre la reobertura de TV3 al País Valencià. De les persones, però fent accions en contra del seu electorat i de gran part del país. Del canvi, però sense fer pràcticament res en matèria lingüística, amb un decret de plurilingüisme nefast, la no reobertura de RTVV ni les reemisions de TV3.
La conclusió que li vam fer arribar és que les urnes els jutjaran i cada vegada tenen menys temps.