27.03.2015 - 06:00
Ahir al vespre a l’auditori del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) es van lliurar els XXXI Premis ACCA de la Crítica d’Art a Catalunya. Pocs dies després d’esclatar la crisi al MACBA, amb la censura d’una exposició, la renúncia del director i la destitució dels comissaris, tot feia pensar que el president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), Joan M. Minguet Batllori, en faria esment i hi prendria posició. I ho va fer, efectivament. També us oferim el punt de vista de l’artista Perejaume, la directora del Centre d’Art la Panera de Lleida, Glòria Picazo, la comissària Pilar Parcerisas i l’editor d’art Jordi Carulla.
Joan M. Minguet Batllori, president de l’ACCA, va demanar, d’entrada, que les institucions i la fundació assumissin responsabilitats: ‘L’episodi ha estat penós, trist, ens ha deixat unes ferides que costaran de cicatritzar. […] El MACBA té un mal endèmic, estructural; al patronat només s’escolten les veus de polítics, de funcionaris i d’empresaris. I els directors cauen, però ells, ves per on, no es fan mai responsables de res. Per tant, em sembla que ha arribat l’hora que exigim un canvi profund. No es tracta de triar un nou director; abans, cal repensar el museu. Però si repensar el MACBA ho fan els mateixos que han assistit impàvids als terratrèmols, a les ingerències, a les censures monàrquiques (i ho dic en plural, molts ja sabeu per què)… aleshores, ja no cal ni que ens hi posem.’
Després va reclamar que la tasca de repensar el museu anés a càrrec de la gent del sector de les arts visuals, no pas de polítics i empresaris: ‘Hem d’exigir que se’ns escolti, no per gremialisme, sinó per pur sentit comú. Per la lògica del propi sistema que diu que hem estudiat i ensenyem l’ofici o els oficis, que practiquem les arts o el comissariat d’exposicions, que portem negocis relacionats amb la professió, que vivim (o malvivim) en el sector… Si això és així, per què hem de desistir d’opinar i deixar-ho tot en mans de polítics, funcionaris i empresaris diletants? Per què ho hem de fer si la seva gestió (tres directors dimitits o destituïts de quatre possibles) és plena d’errors, encara que ells mai no els assumeixin?’
També es va manifestar críticament la presidenta de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, Nora Ancarola, que va parlar en representació de la Plataforma de les Arts Visuals, organisme constituït fa una mica més d’un mes, i que agrupa totes les associacions vinculades al sector de les arts visuals (AAVC, XarxaProd, Art Barcelona, Gremi de Galeristes, Associació de gestors cultural i l’ACCA). Aquesta plataforma representa la unitat del sector, un fet que, segons Minguet, incomoda polítics i empresaris. Nora Ancarola va parlar de polítiques culturals basades en la mercantilització de la cultura i de la cultura només entesa com a espectacle; de com aquestes darreres dècades s’ha procurat beneficiar unes elits enfront de la precarització imparable i avui cronificada dels professionals de l’art i la cultura. Va recordar que el nou Consell Social de la Cultura havia nascut sense creadors i que n’eren protagonistes les cambres de comerç, fet que no equivalia a entendre la cultura des d’una òptica mercantilista.
L’estructura actual del MACBA no permet que el museu tingui una vida natural
El primer premi de la nit el va rebre l’artista Perejaume per l’exposició ‘Maniobra de Perejaume’ al MNAC. Dalt l’escenari, va recordar que aquest projecte constava d’una exposició i d’un llibre, i va denunciar que el llibre era segrestat per un conflicte entre Enciclopèdia Catalana i el Grup Planeta, tots plegats uns carallots que no permeten que l’obra arribi a les llibreries.
Acabat l’acte, quan van demanar a Perejaume per la crisi del MACBA, va dir: ‘El MACBA no és un espai còmode ni per a la gent que hi treballa ni per a les obres que s’hi exposen. No hi estan tranquil·les, les obres, en moviment constant. Les obres també s’han guanyat el dret de mantenir-se mostrades un parell de temporades, com a mínim. És el dret de paret’, deia amb simpatia. I sobre el consorci, va dir: ‘El problema bàsic és l’estructura, que no permet una vida natural del museu. Caldria que fos realment públic d’una vegada!’
Un dels premis més celebrats i aplaudits de la nit se’l va endur el Centre d’Art la Panera de Lleida, per la seva trajectòria, per haver consolidat un projecte d’art contemporani coherent i expansiu, en un territori allunyat dels centres de decisió culturals. La directora, Glòria Picazo, ha construït un museu a poc a poc, amb un equip cohesionat, amb ambició però també imbricant-se en l’entorn social i sense interferències polítiques, col·locant-se volgudament d’esquena a la capital per trobar un espai propi a Catalunya. Dit així, sembla l’antítesi del MACBA. Sobre la crisi esdevinguda al museu barceloní, Picazo va dir: ‘Vivim moments convulsos, difícils, que ens fan enrogir. Cal tornar a ser coherents, responsables i estrictes. A les nostres mans tenim la manera de sortir d’aquest mal pas.’
Sense fundació hi perdria el MACBA
Jordi Carulla, membre il·lustrat de la família Carulla, propietària d’una multinacional de l’alimentació i amb tradició històrica de mecenatge, va rebre un altre dels premis de la nit per l’edició del llibre ‘Ponç abans de Ponç’, d’Edicions Poncianes, la seva editorial. Carulla va donar suport a la reivindicació de la veu dels creadors que reclamava Minguet: ‘Estic d’acord amb l’ACCA quan reclama un paper més determinant dels experts en art, al marge dels interessos a curt termini de la gestió política. I sobre la fundació privada va dir: ‘La relació entre sector privat i sector públic sempre és complexa. Però seria una pena que es posés en perill, perquè hi perdria el MACBA.’
L’artista Salvador Juanpere, tot glossant el premi a la revista d’història i crítica de les arts, Situaciones, va deixar anar: ‘Ja s’ha repetit molt que vivim temps difícils, però en aquests temps difícils que vivim reclamem la resistència d’avantguarda, perquè l’avantguarda no es rendeix mai.’
El MACBA ha de refundar-se
Finalment, vam recollir les declaracions de Pilar Parcerisas entorn a la crisi del MACBA. Parcerisas fou una de les grans triomfadores de la nit amb el premi pel llibre sobre Joan Ponç, de la qual va ser l’editora, i pel comissariat de l’exposició ‘Marcel Duchamp, ‘Don’t Forget’. Una partida de ajedrez com Man Ray y Salvador Dalí’, que es va poder veure al MAC de Santiago de Xile. Pilar Parcerisas va explicar a VilaWeb: ‘Atesa aquesta situació, sobre la qual potser se n’ha fet un gra massa, el MACBA necessita una refundació i una redefinició profunda per a recuperar i refer els objectius originals, d’acord amb l’evolució de l’art i del sector artístic.’
I va afegir: ‘Fa massa anys que manca relació entre el MACBA i el sector artístic. No s’ha respost amb claredat a les demanades. I els fets corroboren aquesta distància. Cal repensar els objectius de governança, els equips interns (genèrica, comissariats…). El museu s’ha de repensar de dalt a baix (d’ordre intern) i de dintre a fora i de fora a dintre (d’ordre extern). Perquè, en vint-i-cinc anys, quants artistes del país han participat al MACBA? Quants crítics? Quants comissaris? Poquíssims. I s’han fet exposicions bones, però també se n’han fet de mediocres. Hi ha d’haver diàleg i s’ha de superar l’ambigüitat, per entendre què demanem al MACBA i què pot donar de si el museu.’
