Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  07.01.2015  09:14

La muralla de Puig Ciutat enforteix la idea del setge

Durant el desembre s’ha realitzat una nova campanya al jaciment romà, situat entre la Torre i Oristà

Men?ame
 

Sobre el terreny, el projecte consistia en descriure el sistema defensiu, les muralles i murs que defensaven la ciutat, i els accessos. Tanmateix, en paral·lel s’està treballant en una web dedicada a Puig Ciutat, on hi haurà diversos articles científics sobre el tema, documentació, i reproduccions en 3D de la muralla i diversos objectes trobats. I és que el jaciment també serveix per posar en pràctica tècniques innovadores que permeten crear un mapa virtual de l'espai.

Tal com explica Àngels Pujol, arqueòloga i codirectora del projecte juntament amb Carles Padrós i Roger Sala, el jaciment, de 5 hectàrees, es considera molt gran per ser d’època romano-tardorepublicana (segle I a.C). I més, tenint en compte que és a l’interior i es troba apartat dels punts de major interès del moment. Aquest fet s’explicaria per trobar-se a prop d’una via de pas important que baixava del Nord i anava cap a Lleida.

 L’assentament de Puig Ciutat es podria haver construït (o ocupat) de manera estratègica pels pompeians, per evitar l’entrada de Cèsar, en la segona guerra civil romana que va enfrontar Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu del 49 al 45 a.C. Es creu que les tropes de Cèsar podrien haver fet setge a la ciutat, protegida per muralles i penya-segats, des de diversos campaments estratègicament construïts al seu voltant, com les elevacions de Pla Noguera, la Casa Nova del Bach o Pla Revell.

 Tanmateix, la rellevància de Puig Ciutat va molt més enllà. Els murs trobats sota les restes romanes tornen a mostrar que els ibèrics ja podrien haver habitat el lloc entre el segle V i I a.C. A més, s’ha trobat abundant material datat de l’època del Primer Ferro (VIII – VI a.C.), en diferents llocs de l’assentament, cosa que indicaria que abans dels romans la població ja podia ser força important.

 L’última campanya, doncs, ha servit per delimitar de manera força clara la muralla defensiva de la ciutat, i ha posat de manifest la importància de l’assentament fins i tot en èpoques anteriors.

 Amb tot, cada nova campanya obre noves preguntes. Una de les incògnites de l’any és la troballa d’un pedregam de 40 cm de gruix ran de muralla. Tal com apunta Pujol, podria haver servit com a defensa per tapar l’accés a la ciutat just abans de la destrucció, ja que no hi ha indicis de noves construccions a sobre.

 

Men?ame