Disruptors endocrins: una contaminació invisible

Tots els òrgans del nostre cos estan connectats a través de les hormones, uns mediadors químics que regulen múltiples funcions vitals, entre elles el creixement, el desenvolupament sexual, la reproducció o la resposta a l’estrès. Però hi ha unes substàncies químiques, habitualment produïdes per l’ésser humà i presents en el medi ambient, que tenen la capacitat d’alterar i produir canvis en l’equilibri hormonal, tant en éssers humans com en animals: els disruptors endocrins. Els canvis es produeixen perquè aquestes substàncies, una vegada que accedeixen al nostre organisme, o bé simulen o bloquegen l’acció de les nostres hormones, o bé augmenten o disminueixen els seus nivells en sang, generant missatges confusos i produint diverses alteracions en el funcionament normal dels nostres òrgans. Dit d’una altra manera, els disruptors endocrins impedeixen la funció dels missatgers (les hormones) o els suplanten, modificant i confonent la informació dels missatges necessaris perquè els òrgans estiguin comunicats i puguin regular-se adequadament.

On es troben i quins són aquests disruptors endocrins?

Els disruptors endocrins es troben en molts dels productes que utilitzem en el dia a dia, tractant-se per tant d’una contaminació invisible que patim de forma pràcticament inadvertida. Així, depenent de la seva naturalesa, poden estar presents en ampolles i altres envasos de plàstic, revestiments metàl·lics de llaunes de conserves, detergents, menjars, joguines, cosmètics i pesticides. Entre les substàncies químiques artificials que s’han abocat al medi ambient i que tenen potencial per pertorbar el sistema endocrí dels animals i éssers humans s’inclouen:

• Certes substàncies químiques industrials. Un exemple són les dioxines i furans, generats durant la producció de clor i compostos derivats, com el PVC, o els plaguicides organoclorats i la incineració de residus. Estudis recents han demostrat que l’exposició a les dioxines pot ser perillosa fins i tot en dosis ínfimes. Altres substàncies com els ftalats són presents en el poliestirè modificat i en el PVC, i es generen durant la degradació de certs detergents. Estanpresents en una gran varietat de productes d’higiene personal (xampús i locions) i també són utilitzats com excipients en fàrmacs i suplements dietètics. Un altre exemple són els policlorobifenils (PCBs), que, encara que van ser prohibits fa més d’una dècada en la majoria dels països industrialitzats, actualment continuen en ús formant part de transformadors o altres equips elèctrics produïts en altres èpoques. El bisfenol-A, d’ampli ús en la indústria agroalimentària com recobriment interior dels envasos (ampolles i llaunes) i per part dels dentistes (empastaments dentaris), constitueix una altra font de disruptors endocrins.

•  Nombrosos plaguicides, alguns prohibits i altres no, com el DDT i els seus productes de degradació (amb una acció semblant a la de les hormones femenines), o substàncies com el lindà, els piretroids sintètics, i el metoxiclor, així com certs herbicides i fungicides (com el hexaclorobenzè, emprat per al tractament de llavors i com preservador de la fusta).

•  Certs metalls pesants, com el mercuri.

• Contaminants de l’aire, especialment per certes substàncies com els hidrocarburs policíclics aromàtics que s’aboquen a l’aire per la combustió incompleta de combustibles fòssils, el fum del tabac i altres matèries orgàniques.

L’exposició a aquests disruptors endocrins pot ocórrer tant per contacte directe de la pell com mitjançant la ingestió d’aigua, menjar o aire contaminats amb aquestes substàncies a través de processos de manufacturació industrial i/o la cremació de plàstics. Algunes, com hem vist,fins i tot poden filtrar-se per contacte directe des dels plàstics que fan de contenidor d’aigua o líquids que posteriorment seran ingerits.

Com evitar els efectes dels disruptors endocrins?

Alguns consells per limitar l’exposició als disruptors endocrins en el nostre dia a dia són:

1. Evita els articles fets de policarbonat o clorur de polivinil, especialment quan estan dissenyats per emmagatzemar aliments o estiguin en contacte amb nens petits. És preferibleutilitzar ampolles i envasos de vidre per emmagatzemar les begudes.

2. Evita aliments envasats amb film de PVC, i redueix el consum d’aliments enllaunats i menjars processats, consumint preferiblement fruites i verdures fresques o congelades.

3. Compra envasos lliures de ftalats o bisfenol-A sempre que sigui possible. Evita concretament aquells envasos de plàstic marcats en la seva base amb els números 3 (PVC o vinil), 6 (escuma de poliestirè) o 7 (alguns poden contenir bisfenol-A).

4. No escalfis al microones aliments i begudes en envasos de plàstic ni utilitzis aquest tipus d’envasos per contenir líquids calents.

5. Renta’t les mans amb freqüència, ja que a la vida diària ens exposem en moltes ocasions a multitud de disruptors endocrins. Per exemple, els rebuts (tiquets) utilitzats en molts supermercats i caixers automàtics contenen altes concentracions de bisfenol A, que poden ser absorbides per la pell.

6. Evita l’ús d’insecticides a casa teva i voltants.

7. No donis als teus fills joguines o mossegadors de plàstic.

8. Amplia la informació que tens sobre els disruptors endocrins i comparteix-la amb la teva família i amics.

Per a més informació:

• La Fundació Vivo Sano forma part de la campanya europea www.edc-free-europe.org, a la qual participen més de 30 organitzacions, per sensibilitzar els ciutadans sobre els danys per a la salut dels disruptors endocrins, així com sol·licitar a les autoritats que prenguin les mesures necessàries per eliminar aquests contaminants i inclou àmplia informació al respecte.

• Documents elaborats per l’Organització Mundial de la Salut sobre disruptors endocrins: State of the Science of Endocrine Disrupting Chemicals 2012 (WHO, 2013) y Endocrine disrupters and child health (WHO, 2012).

• Institut Nacional de Ciències de la Salut Mediambientals i Institut Nacional de Salut Americans:http://www.niehs.nih.gov/health/topics/population/children/index.cfm