19.07.2014 - 06:00
La reunió que faran aviat el president català, Artur Mas, i l’espanyol, Mariano Rajoy, ha centrat la informació política d’aquesta setmana. La possibilitat d’obrir converses sobre el 9-N ha portat el govern espanyol a tancar-se en el no a la consulta, mentre a Catalunya s’intensificaven les accions en favor del diàleg.
Va aixecar la llebre el portaveu de CiU al congrés espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida, quan va revelar, en una intervenció a la cambra, que Artur Mas havia demanat una reunió a Rajoy el dia de la proclamació del rei Felipe VI, a Madrid. A partir d’aquí, foc creuat: ‘Si em truca demà, ve demà’, va contestar Rajoy. I Mas, a la sessió de control al plenari del parlament, va respondre a Sánchez-Camacho confirmant les paraules de Duran: ‘La reunió ha estat demanada.’
Ací i allà s’han mogut posicions per a encarar aquesta segona trobada dels dos presidents després de les eleccions del 25 de novembre de 2012. Si Mas es mostrava disposat a negociar la pregunta de la consulta, a Madrid un grup d’intel·lectuals, ‘Libres e iguales’, signaven un manifest contra l’independentisme català: ‘Reclamem a l’estat que apliqui tota la llei i adverteixi amb claredat de les conseqüències de violar-la’, deien, i exigien als partits espanyols de ‘rebutjar qualsevol negociació que amb el pretext d’evitar el conflicte […] limiti la sobirania del conjunt dels ciutadans’.
Entre els signants hi havia, per exemple, el fill de Suárez, Adolfo Suárez Illana, i l’escriptor Mario Vargas Llosa. L’altra part de les elits de Madrid es manifestava a favor d’una ‘Espanya federal, en una Europa federal’, i demanava el reconeixement de les identitats diverses, l’establiment d’una vertadera cambra territorial, una distribució clara de competències i un finançament just i equilibrat.
Immediatament, el president de la Generalitat Artur Mas es va posar en contacte amb els dirigents dels partits en favor del dret de decidir per transmetre’ls que no es mouria de la seva posició. Cap acord amb Rajoy sense pactar-lo amb ells. El seu propòsit és demanar a l’estat que toleri la consulta. Que no hi posi traves.
I Rajoy?
Aquesta setmana el govern espanyol s’ha negat tres vegades a negociar amb Catalunya. Rajoy des de Brussel·les va dir que no entraria en ‘debats absurds’ i que era ‘molt poc seriós’ voler negociar la pregunta. ‘El referèndum és il·legal i no es farà’, ‘no pas perquè ho digui el president del govern, sinó perquè ho diuen les corts i el Tribunal Constitucional i perquè és el poble espanyol que ha de decidir què és Espanya’; aquests van ser els seus arguments.
Mentrestant, el ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, rebutjava una entrevista al Wall Street Journal una ‘reinvenció’ de l’estat per calmar les demandes catalanes i descartava un marc fiscal propi. Res de pacte fiscal –petició majoritària al Parlament de Catalunya l’any 2012. I, per una altra banda, la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, tancava la porta al diàleg sobre la consulta en la conferència de premsa posterior al consell de ministres. Rajoy no té ‘capacitat de negociació’ sobre la consulta sobiranista, no ‘disposa’ de la sobirania de tots els espanyols per a ‘autoritzar allò que les corts i el Tribunal Constitucional consideren que no es pot fer dins el marc de convivència’.
A favor de la integritat territorial de l’estat espanyol també s’hi ha expressat Angela Merkel, que, malgrat afirmar que no intervindria en un afer intern, va dir que defensava ‘la integritat territorial de tots els estats, que és una cosa totalment diferent a la independència d’una regió’.
Més cartes
De la reunió del Pacte Nacional del Dret de Decidir, en va sortir una carta més a Rajoy. El text expressa el suport a la posició que el president Mas ha de mantenir en aquesta reunió i afegeix pressió al govern espanyol.
En aquesta missiva, va explicar el president del Pacte, Joan Rigol, es demana diàleg al govern espanyol per a poder votar el 9 de novembre i s’argumenta que la consulta és legal, en base a la sentència del TC contra la declaració de sobirania. Els fonaments jurídics de la sentència recullen que ‘té cabuda una interpretació constitucional del dret a decidir’.
Per una altra banda, la presidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals, en declaracions al ‘Matí de Catalunya Ràdio’, va assegurar que no preveia que s’ajornés la consulta, però que si els polítics ho decidissin ‘s’hi adaptarien’. Però, en sortint de la reunió del Pacte Nacional al Parlament, va matisar aquelles paraules dient que ‘seríem beneits si ens neguéssim a fer la consulta el dia 10 o el dia 12, en lloc del 9 de novembre, si això permetés de fer-la cabre dins de la legalitat espanyola’.
