Loquillo i els nazis

  • El cantant signa discos a la FNAC de Barcelona després de les polèmiques declaracions a l'ABC

VilaWeb
Andreu Barnils
01.05.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Poques hores després de fer-se públiques unes polèmiques declaracions al diari ABC en què comparava la situació a Catalunya amb el nazisme, Loquillo era a la FNAC del Triangle, a Barcelona, signant discs. Us n’oferim una crònica.

El cantant Loquillo va declarar ahir al diari ABC que els catalans som nazis perquè volem votar. Poques hores després, el mateix Loquillo (Barcelona, 1960) afirmava que el diari havia manipulat les declaracions. Però el diari madrileny va acabar fent públic l’enregistrament de l’entrevista. La resposta, certament, està tallada. No ens la mostren tota. Però s’escolta clarament com Loquillo parla de nazis i els relaciona amb els catalans.

Doncs l’home va signar discos sense cap mena d’entrebanc a l’FNAC de Plaça Catalunya, a Barcelona. Els seus seguidors van saber distingir les declaracions del cantant amb la seva obra artística. I vam ser testimonis de com durant una hora i mitja Loquillo enamorava als seus seguidors. Només en un cas vam veure que uns li demanaven per les polèmiques declaracions. La seva resposta va ser aquesta: ‘El diari ABC ha penjat les declaracions, però les han mostrat tallades. No hi són totes. Les manipulen i treuen de context’.Alguns no van acabar convençuts del tot amb aquestes declaracions.Però els seus seguidors en cap moment van dubtar. 

Loquillo només arribar va demanar un whisky, amb dos glaçons, per poder signar ben còmode. I per Déu que va fer-ho: va signar CD, DVD, llibres, i fins i tot guitarres roses. Tot Déu signa, aquí. I també vam escoltar clarament com Loquillo, davant de la pregunta d’un seguidor sobre les declaracions a l’ABC, deia que l’havien manipulat.Se’l van creure sense problemes. Al cap i a la fi, aquí se’l jutjava per la lletra, no pas per la música.‘No les he escoltat, les declaracions’ deia un seguidors. ‘Tenim una opinió política compartida, però jo no em crec a l’ABC’ deia un altre. ‘Ens hem conegut escoltant les seves cançons’ deia una parella. ‘És el nostre ídol’.

La mitjana d’edat no era baixa. Un treballador de la Caixa, per exemple, deia que havia assistit a quaranta concerts del Loco. Poca broma amb el Joan, que es va presentar davant Loquillo amb la dona i els fills per aconseguir la seva firma. Va funcionar. El darrer concert dels quaranta del Joan va ser a Londres. Pocs dies enrera. Ahir anava vestit amb americana i camisa planxada i es va fotografiar amb tota la família. Es veu que aquest segueix el Loco des de 1996. ‘Des que va assistir a un concert a la sala Bikini de Barcelona. Allà comença tot’. I la seva parella assenteix resignada.

Una parella amb l’autobiografia de Loquillo sota el braç, ‘Barcelona ciudad’, també ho tenia clar: ‘No hem escoltat les declaracions i no ens importen’. Ell havia assistit a nou concerts del rocker i va sortir més feliç que un gínjol. A ella no se la va escoltar tant. Sigui com sigui Loquillo sap cuidar els seguidors. Els tracta bé, pregunta per ells, fins i tot els coneix pel nom. A una noia que va amb crosses li recomana que si vol recuperar-se del genoll visiti ‘Nova Elite’, que porta ‘el meu amic de l’ànima, Roger Esteller, el Tigre de Sants, jugador de bàsquet del Barça’. També va reconèixer un conegut fotògraf del barri de Gràcia,’ Flowers’, i constantment donava les gràcies als assistents: ‘Gràcies, gràcies’. L’home practicava un bilingüisme oficial: si li parlaven en català, responia en català. Si parlaven en castellà, responia en castellà. 

Cap dels suposats nazis va increpar Loquillo. Nosaltres no en vam veure ni un. Al revés: tot van ser somriures i bones maneres d’un públic de mitjana edat que separava sense problemes la vessant política de l’artística. Una família de Castelló de la Plana havia pujat expressament per tenir el disc ‘El creyente’, signat per Loquillo.I el Quim i l’Ester, per exemple, eren una parella que es va conèixer en un concert d’Alaska a Barcelona l’any 1979, i ahir sortien feliços després d’haver conegut Loquillo. 

Tant de bo a Pepe Rubianes li hagués passat el mateix a Madrid: ser rebut amb els braços oberts.


Notícia relacionada:

L’àudio de l’ABC confirma que Loquillo comparava la situació a Catalunya i el nazisme

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any