11.02.2014 - 00:00
Això era un matrimoni que es dedicava a criar aviram. La velleta coneixia cada animalet seu i un dia es va adonar que hi havia un mig pollastre que no ho era. La senyora el va tirar fora i ell, caminant, se’n va anar a un femeret. I allí, escarbant, es va trobar un dineret.
Content amb la moneda pensà buscar el rei per a demanar-li la mà de la seua filla, la princesa. Hi anava cantant:
-Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell. M’he trobat un dineret escarbant un femeret.
Anava fent camí fins que va arribar a un riu i el riu li digué:
-No ho aconseguiràs.
Ell, decidit com estava a passar pel riu, va obrir el bec i s’engolí tota l’aigua .
Després de fer més camí i seguia cantant la mateixa cançó.
-Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell. M’he trobat un dineret escarbant un femeret.
Es va trobar amb una rabosa i la rabosa li va dir:
-Això serà si jo et deixe.
El mig pollastre també se l’engolí. I va seguir cantant la cançó:
-Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell. M’he trobat un dineret escarbant un femeret.
Aleshores es trobà amb una muntanya que li va dir :
-No ho aconseguiràs.
Però ell no li va fer cas i també se l’engolí.
En arribar a la cort reial, el rei que ja coneixia les intencions del pollastret ordenà capturar-lo. A continuació el van tirar dins d’un galliner. Aleshores digué:
-Ix rabosa! Ara et toca!
I la rabosa es menjà totes les gallines i el pollastret se’n va poder fugir.
Però com que el rei era molt poderós aconseguí que el tornaren a capturar i manà que el cremaren a la plaça. Quan estaven a punt de cremar-lo ell obrí el bec i digué:
-Riu! Fes ara la teua!
I tota l’aigua del riu eixí i va apagar el foc i així es va salvar.
Allò va fer enfadar molt el rei, que decidí enviar tot el seu exèrcit per a atrapar el pollastret.
I ell al vore els soldats digué:
– Muntanya! Ara és la teua, no els deixes passar!
El rei veient la seua valentia i poder, va accedir que es casara amb la princesa. L’endemà es celebrà el casament, la princesa li tocà el coll i li va trobar una espècie d’agulla. Ella estirà, estirà i estirà i… PUM!! El mig pollastre es transformà en príncep. I la princesa se n’alegrà molt.
I com es podreu imaginar es van casar. I a mi, no em van convidar.
Enllaços
Array
