Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  08.10.2013  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Exaltació franquista i agressions feixistes: un any d'impunitat

Les institucions de l'estat no castiguen l'apologia feixista i permeten a la ultradreta d'actuar amb impunitat

Men?ame
 

La Falange, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional, Movimiento Católico Español i Democracia Nacional, és a dir, els grups que van assaltar la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid l'11 de setembre, es manifestaran a Barcelona dissabte, 12 d'octubre. No ha tingut cap conseqüència ni aquell atac ni tampoc les amenaces que han proferit tant en declaracions a una televisió espanyola com en un vídeo publicat ahir. Els grups ultres, integrats en la plataforma España en Marcha, actuen amb impunitat i les institucions de l'estat permeten que càrrecs públics homenatgin i exhibeixin el franquisme i el nazisme.

En aquest article fem un recull dels fets més destacats d'aquests últims anys i de les conseqüències que han tingut (si és que n'han tinguda cap).

L'extrema dreta assalta la Generalitat a Madrid

Fet: Un grup d'extrema dreta va assaltar la seu de la Generalitat a Madrid, l'11 de setembre. A la llibreria Blanquerna, quan era a punt de començar l'acte institucional de la Diada, tan bon punt el delegat del govern català, Josep Maria Bosch, es disposava a prendre la paraula, una quinzena d'ultres van entrar al local i van baixar a la sala mostrant una bandera espanyola i emblemes dels seus partits. Cridaven 'no ens enganyen, Catalunya és Espanya' i, una vegada dins, van agredir uns quants assistents, entre els quals el diputat de CiU Josep Sánchez-Llibre, van tirar la bandera catalana a terra i van malmetre mobles. Abans d'anar-se'n van llençar gas pebre, que va causar problemes respiratoris i de visió a la cinquantena de persones que hi havia a la sala.

Conseqüències: El dijous 12 de setembre a la nit la policia va detenir dotze membres d'aquestes organitzacions. Van passar a disposició judicial l'endemà i van sortir en llibertat amb càrrecs. El jutge els imputava delictes de lesions, atemptat i amenaces i els va imposar la prohibició d'acostar-se a menys de cent metres del Centre Cultural Blanquerna. Les penes que encaren són de multes que van de tres-cents euros a nou-cents, i ni tan sols els podrà ser imputada la utilització de gas pebre perquè la policia no va ser capaç de trobar el pot que van fer servir, segons que informava La Vanguardia. A més, el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, va equiparar aquell assalt amb la crema d'una bandera espanyola a Barcelona durant la Diada.

D'una altra banda, a la sortida del jutjat, un centenar d'individus va rebre els detinguts amb una pancarta que deia 'Són patriotes, no terroristes' i fent la salutació feixista. També cridaven 'Catalunya és Espanya', 'Pàtria, justícia i revolució' i 'Arriba España'.

'Hi haurà sang', amenacen els ultres

Fet: Amenaça del líder dels assaltants de la Blanquerna: 'Si cal lluita armada, hi haurà lluita armada. No s'escindirà cap territori espanyol d'Espanya sense que hi hagi sang. Això ho poden tenir ben clar tots.' Són paraules emeses a Cuatro la setmana passada, pronunciades per Pedro Pablo, ideòleg i advocat de la coalició de grups feixistes. 'Reivindiquem la tradició, la raça, la sang, la identitat cultural. Els autèntics antisistema som nosaltres', afegia. I un altre dels assistents en la cremada d'estelades, sense identificar, digué: 'Estem preparats per a la guerra. Estem preparats per a allò que calgui.'

Conseqüències: Malgrat la gravetat de les amenaces, no hi ha hagut cap conseqüència, sanció ni prohibició de participar en actes polítics per a Pedro Pablo ni per als altres responsables dels grups feixistes d'España en Marcha. Arran dels fets de la Blanquerna, i a petició d'Esquerra Unida, la fiscalia del Tribunal Suprem ha obert una investigació per decidir si demana la il·legalització d'Alianza Nacional. Encara no s'ha fet cap més pas en aquest sentit.


Exaltació nazi i franquista a Quijorna

Fet: Exhibició de material nazi i franquista al col·legi públic de Quijorna. El col·legi públic Príncipes de Asturias del municipi de Quijorna, a la comunitat de Madrid, governat pel PP, fou el lloc que va escollir l'ajuntament per fer-hi una exposició de material militar. S'hi exhibien tot de símbols franquistes i nazis, com ara cartells de Franco, quadres amb l'efígie de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange, estendards amb la creu gammada i pegats amb l'emblema de les SS. Hi havia unes quantes parades, i en una s'hi exhibia una pancarta que deia: '¡Saludo a Franco! ¡Arriba España!'

Conseqüències: La fiscalia ha anunciat que investigaria els fets, arran de l'escàndol que hi va haver quan El País va publicar la informació, la setmana passada. La batllessa, Mercedes García, admet que va rebre trucades de responsables del seu partit, el PP, que li deien que aquella exposició no havia estat 'convenient'. Però ni ha dimitit el càrrec ni l'han destituïda. Ni ella ni cap responsable del consistori. De fet, García ha defensat l'exposició i ha dit que amb prou feines si s'havia fixat en l'exhibició d'esvàstiques i emblemes franquistes. Més informació: Les esperpèntiques explicacions de la batllessa de Quijorna sobre l'exposició nazi.



Un premi Príncep d'Astúries proposa bombardar Barcelona

Fet: Un premi Príncep d'Astúries proposa un bombardament a Catalunya. Una setmana després de la Via Catalana, l'economista Juan Velarde, premi Príncep d'Astúries, va recordar a Telemadrid els bombardaments periòdics de l'exèrcit espanyol a Barcelona i no va descartar que es poguessin repetir. 'El fet dolent és que per a emparar qüestions econòmiques es llancin mecanismes separatistes. Des de sempre, en tota la història, des del segle XIX. Espartero va haver de bombardar Barcelona…', va dir Velarde. Però encara va anar més enllà. La periodista, Ana Samboal, li va dir: 'Esperem que no es repeteixi. Vostè creu que es pot repetir aquesta situació de violència?' I va etzibar: 'Ja ho veurem, no m'atreveixo a dir res en aquest sentit perquè en els diaris d'Azaña hi ha un comentari que diu que Espanya ha de bombardar Catalunya periòdicament.'

Conseqüències: Cap ni una. Ni per a Velarde ni per a Telemadrid.

Homenatge a la División Azul

Fet: Llanos de Luna homenatja la División Azul. La delegada del govern espanyol a Catalunya va assistir el mes de maig passat a un acte d'homenatge als combatents espanyols de l'exèrcit nazi, la División Azul. Va lliurar un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul, que va participar en un homenatge a la guàrdia civil a la caserna de Sant Andreu de la Barca. Els homenatjats anaven vestits de falangistes.

Conseqüències: Cap. Llanos de Luna continua en el càrrec i no ha rebut cap advertiment públic per part de cap membre del govern espanyol ni del PP. Tots els partits del parlament, tret de PP i de Ciutadans, van demanar-ne la destitució, com també les entitats memorialistes. Però el ministre Fernández Díaz va dir que l'acte era 'no ideològic i de reconciliació'. La majoria absoluta del PP al congrés espanyol va frenar una iniciativa d'ERC per a destituir Llanos de Luna.

En canvi, l'eurocomissària de Justícia, Viviane Reding, va advertir l'estat espanyol: 'L'exculpació, negació o trivialització flagrant intencionada i pública' dels crims comesos per règims totalitaris 's'han de sancionar penalment'. Brussel·les avisa que a partir de l'any que ve podrà castigar els estats membres que no sancionin 'penalment la incitació a la violència i l'odi'.

La Fundació Francisco Franco demana un cop d'estat

Fet: La Fundació Francisco Franco insisteix a demanar un cop d'estat contra les aspiracions catalanes. La Fundació Francisco Franco, a través del seu compte de Twitter, ha insistit a demanar un cop d'estat per a frenar el sobiranisme a Catalunya. En un piulet ha reproduït el títol de l'article que va publicar arran de la Diada i que es titulava 'L'exèrcit no pot continuar callat en vista de la deriva d'Espanya, a mans de mafiosos i traïdors'.

Conseqüències: Cap. Les donacions a la fundació són bonificades entre un 25% i un 35% de l'IRPF. A més, fins el 2007 va rebre subvencions públiques, tant en època de governs del PSOE com del PP.

Agressió feixista a Burjassot

Fet: Agressió feixista contra l'acte d'homenatge a Estellés a Burjassot. El 14 de maig, l'homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés al seu poble natal va ser interromput per un grup de membres del Grup d'Acció Valencianista (GAV) i d'España 2000, que s'havien infiltrat entre els assistents de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Els agressors es van esperar sense cridar l'atenció fins que va ser el torn del president de l'AVL, Ramon Ferrer. Aleshores es van alçar i el van insultar i escridassar dient-li 'fill de puta' i 'traïdor'. Els individus van voler intimidar els assistents i els membres del consistori, entre els quals el batlle Jordi Sebastià, amenaçat des de fa mesos per aquests mateixos grups feixistes.

El batlle de Burjassot va portar a la fiscalia les amenaces i calúmnies rebudes a través d'una pàgina de Facebook anomenada 'No volem un alcalde catalanista al nostre poble'. En aquest cas hi ha encausades nou persones, entre les quals membres no solament del GAV i España 2000 sinó també de Coalició Valenciana i del PP. Poc després d'aquella denúncia, España 2000 va denunciar Sebastià i el va acusar d'haver impedit el dret de llibertat d'expressió perquè l'ajuntament els havia fet desmuntar una paradeta, per a la qual no tenien permís.

Conseqüències: No hi va haver cap detingut de resultes del boicot a l'acte d'homenatge a Estellés a l'ajuntament. I el PP es va negar a condemnar els fets, per més que un dels afectats fos el president de l'AVL, que té rang de conseller.

D'una altra banda, Sebastià va arribar a ser encausat per haver plantat cara a España 2000, per haver-los demanat que desmuntessin una parada davant l'ajuntament sense permís municipal. El grup ultra el va denunciar, però finalment el jutge ha arxivat la querella.

Amenaces ultres a Compromís

Fet: Compromís denuncia amenaces de mort a Enric Morera i Mònica Oltra. El síndic del grup Compromís a les Corts, Enric Morera, va denunciar el mes d'abril que alguns diputats de la coalició i més membres del partit havien rebut amenaces de mort a través de les xarxes socials i el correu electrònic. Morera va explicar que ell mateix, la portaveu adjunta de la formació, Mònica Oltra, el diputat Josep Maria Pañella o el portaveu de la formació a Alfafar (Horta Sud), Joan Sorribes, havien estat objecte de les amenaces.

Conseqüències: La delegació del govern espanyol no va acabar investigant els fets. I fins i tot una diputada del PP es va riure a les Corts de les amenaces de mort. 'No se'n riga. Açò és molt seriós!', va etzibar el diputat de Compromís Josep Maria Pañella en comissió a les Corts a la diputada del PP Elisa Díaz. Aquest és el vídeo:

Amenaces amb la Legión

Fet: Un ministre franquista amenaça Catalunya amb la Legión. José Utrera Molina, ex-ministre franquista i sogre del ministre actual Alberto Ruiz Gallardón, va escriure el 20 de setembre un article al diari La Gaceta en què elogiava la Legión en ocasió de l'aniversari de la fundació: 'l'esperit' d'aquest cos militar 'anirà sempre contra qui vulgui trencar la unitat d'Espanya', va advertir. L'article d'Utrera Molina, que va signar la condemna a mort de Salvador Puig Antich, es titula 'La Legión és en guàrdia', agafant unes paraules del dictador Francisco Franco. 'La Legión fa guàrdia, em va dir Franco', va recordar.

Conseqüències: Cap

 

Més fets:

El govern de Rajoy destina 286.000 euros al Valle de los Caídos

El govern espanyol justifica que Franco sigui anomenat 'heroi' per raons 'historiogràfiques'

PP i UPyD es neguen a condemnar el franquisme

Men?ame