Divendres  11.01.2013  06:00

Juli Peretó: 'Que el País Valencià copie bé l'estructura pròpia catalana en l'àmbit de la recerca científica'

El professor de bioquímica de la Universitat de València participa en la sèrie 'Tres desigs per al 2013'

Men?ame
 

'Els meus desigs són possibles però improbables en la situació política actual', comença dient el biòleg de la Universitat de València Juli Peretó. Els seus anhels se centren en la voluntat que 'hi haja més justícia social a l'hora d'abordar aquesta crisi econòmica, que és una estafa mundial'. Igualment, la voluntat de capgirar el cinisme de la política internacional, i especialment del regne d'Espanya, d’ignorar la violació sistemàtica dels drets humans i la crisi humanitària que sofreixen els saharians. I, a més, que es mantingui l'estructura pròpia de la recerca científica a Catalunya, i que el País Valencià en copiï el model.

1.
M'agradaria que d'una vegada per totes hi hagués més justícia social a l'hora d'abordar aquesta crisi econòmica, que és una estafa mundial. El patiment i el sacrifici de molta gent innocent contrasta amb el fet que aquells qui han provocat la crisi no paguen pel que han fet; al contrari, continuen ocupant càrrecs, cobrant grans salaris i encobrint-se els uns als altres. En una primera fase, n’hi hauria prou amb una lluita eficaç contra el frau fiscal. Desitge que s’hi pose ordre, però és poc probable que passe, perquè caldrien uns governants audaços i independents, que no tenim.

2.
Hi ha un fet que em preocupa molt i amb el qual estic implicat (perquè tinc una nena sahariana a casa). El regne d'Espanya té una relació excel·lent amb el del Marroc, per interessos econòmics i estratègics, a costa d’ignorar la violació sistemàtica dels drets humans i la crisi humanitària que sofreixen els saharians. És una situació lamentable que es manté amb el consentiment absolut del regne d'Espanya. Capgirar aquest cinisme de la política internacional és possible però poc probable, sobretot si afluixa la pressió ciutadana.

3.
Quan es parla d'estructures d'estat sovint es fa referència a les carreteres, al TGV, a la hisenda pròpia…, però no es parla mai de l'estructura pròpia en l'àmbit de la recerca científica: una estructura independent i diferenciada de l'espanyola. El meu desig és doble en aquest cas: per una banda, que el govern de Catalunya preserve aquesta estructura de recerca pròpia, que ha donat tan bons resultats i ha esdevingut una referència internacional i un pol d’atracció de talent al sud d’Europa. La segona part del desig és que el País Valencià copie de manera correcta aquest model i comence a espolsar-se l'estructura funcionarial escleròtica, per fer un pas endavant en la recerca científica. Aquest segon desig també és possible, però, de moment, molt poc probable. Tant de bo la primera part sí que ho siga, de probable.