Roba de segona mà, tendència o necessitat?

  • Cada vegada hi ha més públic vintage i pocs atribueixen aquest creixement a la crisi

VilaWeb
Berta Seijo, Sara Torremocha
16.10.2012 - 10:05

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La novetat sempre és atractiva, però en els temps que corren és difícil trobar-la. Com molts afirmen, ja està tot inventat, i la solució rau en reciclar i aprofitar tot allò que el passat ens ha deixat com a herència. El món de la moda és un dels àmbits que millor exemplifiquen aquest fenomen. El ‘vintage’ és cada vegada més conegut i acceptat entre els consumidors per raons com l’exclusivitat que pot aportar a la teva forma de vestir. Països com el Regne Unit, França o Suècia ja fa temps que van pujar al carro d’aquesta tendència, però si parlem dels Països Catalans, la tradició de botigues i mercats tot just acaba d’arrencar.

Una de les paraules que s’adhereix millor al concepte de roba de segona mà és varietat. Cada peça té la seva història, el seu antic propietari, els seus anys, i cada client els seus motius per quedar-se amb ella i incloure-la al seu armari. Moltes vegades s’ha volgut vincular el consum de roba reciclada a la pobresa, o el que és el mateix, s’acostuma a creure que només els que no tenen recursos compren aquest tipus de peces. El testimoni de dues dones ens mostra que, en l’actualitat, aquesta teoria és fàcil d’ensorrar.

Resident a Mallorca, la Nunsi Bonnín va començar a vendre roba de segona mà “per casualitat”. Fa un parell d’anys, la seva família va decidir organitzar una sèrie de mercats per vendre tot allò que no necessitaven, amb la idea que els seus dos fills, joves i a l’atur, tinguessin un petit ingrés. Com cada cop hi havia més clients interessats i impacients d’haver d’esperar al dia del mercat, la família va decidir obrir una botiga, Outlet segunda mano.

“Vam començar amb les peces a tres euros com a màxim, perquè el nostre perfil principal de client era immigrant o gent amb poques possibilitats”, assenyala Bonnín. Ara, s’hi ha sumat gent del teatre, fotògrafs i jovent atret pel ‘vintage’, que “sí està disposat a invertir 50 euros en abrics de pell o roba de marca dels anys 50’ o 60’”. Ella mateixa afirma que encara hi ha qui creu que la roba de segona mà “és només per pobres”, però a ella li agrada veure com, pel ‘vintage’, persones amb possibilitats visiten botigues i mercats on mai s’haurien plantejat entrar.

Motiu social

Un altre exemple és el de la organització Humana. Amb 25 anys de treball a la motxilla, aquesta iniciativa recicla roba de segona mà amb l’objectiu de poder impulsar projectes de cooperació en diversos països de l’Àfrica subsahariana, Sud-amèrica i Àsia. L’Andrea Vera, encarregada d’una de les botigues Humana a Barcelona, explica que és una pena que els mitjans de comunicació només s’interessin per ells en temps de crisi: “Portem molt de temps amb aquest projecte i no és quelcom que hagi començat ara, amb motiu de la precarietat econòmica. Al mateix temps, Vera lamenta que encara no puguin cobrir més del 20% de tota la roba que es llença cada any: “Totes aquestes peces s’acaben podrint als abocadors, en comptes de poder aprofitar-se. Hi ha moltes persones que no s’adonen d’aquest fet i que, per tant, tampoc tenen en compte el seu planeta”.

MAPA-HUMANAphotoshop

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any