Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  27.06.2012  09:07

Llanos de Luna exigeix retirar el carrer dedicat a Jaume Martínez Vendrell a Santa Coloma de Cervelló

El municipi va dedicar el 2002 un carrer a l'ex-membre d'EPOCA

Men?ame
 

La delegada del govern espanyol, María Llanos de Luna, ha exigit per carta al batlle de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), Gerard Segú, la retirada del nom d'un passatge dedicat a Jaume Martínez Vendrell. La delegada s'empara en l'article 61 de la llei 29/2011, pel qual 'l'estat assumeix la defensa de la dignitat de les víctimes del terrorisme'. El municipi va decidir el 2002 de posar el nom d'un carrer a l'ex-membre de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA), Jaume Martínez, nascut a la Colònia Güell i condemnat el 1982 en aplicació de les lleis anti-terroristes, per actes comesos el 1977.

El llavors batlle de Santa Coloma, Josep Comellas, ja va haver de declarar el gener de 2008 a l'Audiència espanyola, acusat d'un delicte d'exaltació del terrorisme. La querella no va prosperar.

En unes declaracions a VilaWeb, aleshores Comellas va dir que li havien dedicat el carrer perquè era un referent cultural i polític. Comellas va recalcar que Martínez va estar sempre molt involucrat en l'activitat cultural de la Colònia Güell i que havia estat un dirigent polític destacat, tant durant la República com durant el franquisme. 'Va ser un dels qui van obrir una ruta a banda i banda del Pirineu, per fer passar pilots anglesos i jueus que volien sortir de França durant la Segona Guerra Mundial', explicava Josep Comellas.

Martínez va militar al grup Nosaltres Sols! i va fundar el Front Nacional de Catalunya. Va ser un dels impulsors de l'independentisme modern i grups com l'IPC i el PSAN es van inspirar en la seva figura i trajectòria. Entre els primers grups que van fundar Terra Lliure hi havia també militants d'EPOCA.

L'assignació dels carrers, segons Comellas, es va fer mitjançant un procés participatiu, i unes quantes associacions del poble van proposar Jaume Martínez. El 2002, tots els regidors del poble hi van votar favorablement: tant els de l'Entesa pel Progrés Municipal, la formació de l'ex-batlle, com els del PSC, Esquerra i CiU.

La sentència de condemna de Martínez

Una sentència del Tribunal Suprem del 1982 va condemnar Martínez per haver induït l'assassinat de l'empresari Josep M. Bultó i de l'ex-batlle franquista de Barcelona Joaquim Viola, però reconeixia que Martínez no hi havia estat d'acord, i el culpava més aviat de no haver-lo evitat.