14.03.2012 - 06:00
L’escriptora Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Barcelona, 2012) es va morir ahir. Molt lligada als moviments polítics i socials durant la guerra del 36-39, s’afilià al partit comunista. Al final de la guerra s’exilià, i de l’any 1939 al 1971 va residir a l’Amèrica Llatina, a Txecoslovàquia i a França. Es va casar clandestinament amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC. Un dels seus fills és l’escriptor Sergi Pàmies. Després de l’exili, quan va tornar a Catalunya, es dedicà a escriure: novel·la, dietaris, narrativa, articles i reportatges. Entre les seves obres més destacades hi ha ‘Testament a Praga’, premi Josep Pla 1970, i ‘Gent del meu exili’ (1975). La seva obra, testimoni viu de la guerra civil i de l’exili català, es mou entre la novel·la i la memòria. Pàmies va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2001 (era la segona dona que el rebia, després de Mercè Rodoreda).
Atreta per l’actualitat, sobretot política, va col·laborar en diversos mitjans (Avui, Presència, Serra d’Or, El Temps, Catalunya Ràdio). I algunes de les seves col·laboracions foren editades en sengles volums, com ara ‘Opinions de dona’ (1983) i ‘La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques’ (1999). Teresa Pàmies va ser un referent per a moltes dones nascudes durant la dictadura franquista.
En guerra!
L’any 2005 Teresa Pàmies va publicar ‘Estem en guerra. Escrits 1936-1939‘ (Cossetània), un recull de bona part dels escrits, discursos, declaracions i reportatges que havia fet durant els anys de la guerra. Al pròleg, hi explica que als disset anys havia deixat Balaguer i l’ofici de modista per poder militar activament: ‘Jo era elegida secretària femenina de l’Executiva de la JSUC i directora del nostre setmanari Juliol, quan la redacció formada per nois anà al front’. Els curadors de l’obra destaquen el valor d’aquests escrits perquè mantenen l’energia i l’emoció d’aquells moment. És per això que s’allunyen de la reflexió que Teresa Pàmies ha fet sobre la guerra en alguns llibres seus com ‘Quan érem capitans’ i ‘Quan érem exiliats’. Diu l’escriptora: ‘Rellegir els meus escrits d’aquella etapa, les meves arengues als mítings d’agitació, les opinions expressades francament en entrevistes publicades per la premsa catalana, espanyola i estrangera, dóna la mesura de les limitacions culturals, teòriques i organitzatives dels dirigents de la JSUC, però també demostra l’entusiasme, la voluntat, la generositat i l’autenticitat dels nostres ideals.’ I continua: ‘És el conjunt dels testimonis escrits o evocats oralment que permet reconstruir la peripècia de la meva generació, que jo assumeixo, fins i tot allò que avui no diria, ni escriuria, ni pensaria.’
Mas: ‘Ha representat la continuïtat de la Catalunya d’abans de la guerra del 1936-1939’
Una de les primeres mostres de condol per la mort de Pàmies va ser la del president de la Generalitat, Artur Mas. ‘No va deixar mai de conrear la nostra llengua, ni tan sols en els anys més durs de l’exili, i ha representat la continuïtat de la Catalunya d’abans de la guerra del 1936-1939, un dels fils que va relligar les tradicions d’un país que va córrer un perill molt gran de trencar-se i de no continuar’, va dir el president. També va destacar que la seva vida havia estat marcada per una actitud de resistència a la dictadura franquista i a la situació de desigualtat de la dona.
Òmnium: ‘Serà recordada pel seu compromís polític inalterable amb el país’
Òmnium Cultural, en aquest comunicat de condol, hi diu que Teresa Pàmies serà recordada pel seu ‘compromís polític inalterable amb el país i amb els ideals de la justícia social’. I també: ‘El seu nom és sinònim de fermesa. De fet, la seva és una obra extensa que relata a través de la crònica i d’un llenguatge modern períodes importants del país, com ara la guerra civil espanyola i l’exili català.’
Mascarell lliga Pàmies ‘a les millors tradicions i valors’
Pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, Pàmies era una persona vinculada ‘a les millors tradicions i valors i a la millor voluntat de transformar la realitat permanentment’, i és que, segons ella, des de la literatura ‘es podia fer i s’havia de fer’ aquesta transformació de la realitat. ‘Ens sap molt greu que hagi desaparegut. Des del punt de vista col·lectiu ens ha aportat moltes coses… Sense ella no em sé imaginar el que va passar els anys 70, 80 i 90, amb la seva capacitat de militància i amb els seus vincles amb el PSUC i la seva relació amb Gregorio López Raimundo.’
Trias: ‘Va personificar el compromís ideològic i l’esperit irreductible’
El batlle de Barcelona, Xavier Trias, va dir de Pàmies que era ‘una dona per sobre de tot compromesa i conseqüent amb el temps que li va tocar viure’. I encara, ‘en el llarg camí que representa gairebé un segle de vida, es va personificar en ella el compromís ideològic i l’esperit irreductible de qui es va veure abocada a sofrir els avatars de la convulsa història de la Catalunya del segle XX… Una vida plena d’obstacles a superar i de barreres a trencar, marcada per la seva militància política i també, molt profundament, per la seva pròpia condició femenina.’.
Camats: ‘Una dona i una comunista compromesa’
La portaveu d’ICV–EUiA al parlament, Dolors Camats, va lamentar la mort de Pàmies, perquè deixava Catalunya ‘una mica més pobra i més òrfena de lluitadores com ella’. Per Camats, Pàmies havia estat ‘una dona i una comunista compromesa des de la seva més tendra joventut’; per això va lloar que sempre hagués lluitat pels seus ideals, tant des del país com des de l’exili.
ERC exalça el compromís de Pàmies amb la política, la cultura i Catalunya
La portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó, va insistir en el compromís de Pàmies amb l’activisme polític, la llibertat, la vida cultural i els moments que li va tocar de viure. I en un comunicat va reconèixer la seva tasca intel·lectual i la seva contribució a la vida cultural dels Països Catalans i va recordar que havia estat la segona escriptora guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
