07.10.2011 - 06:00
‘Quan vam rebre la notícia de l’assassinat d’Anna, vaig dir: no pot ser veritat.’ La periodista russa Elena Milàixina, successora d’Anna Politkòvskaia a Nòvaia Gazeta, recorda la mort de la seva col·lega, esdevinguda avui fa exactament cinc anys. En aquesta entrevista (extracte subtitulat en català i versió íntegra en anglès), Malàixina relata amb emoció com va viure l’assassinat la redacció del diari. Politkòvskaia vivia permanentment amenaçada, però a la redacció ja ens hi havíem acostumat, explica. ‘Estic convençuda que la van assassinar pels seus articles, perquè cadascun parla de la gent que pateix a Rússia i de la inoperància de les autoritats, que no fan res per ajudar aquesta gent’. I recorda que quan fou assassinada, Politkòvskaia escrivia sobre el conflicte de Txetxènia.
Milàixina, que ha estat aquests dies a Barcelona convidada pel PEN català a participar en un acte d’homenatge a Politkòvskaia, recorda que Putin torna al poder cinc anys després i critica l’actitud de la comunitat internacional envers el seu règim. ‘L’única diferència entre Rússia i Bielorússia és el gas i el petroli russos, controlats per Putin. I Europa diu de Lukaixenko [el president bielorús], que és l’últim dictador d’Europa. No és pas l’últim. Potser un dia arribarem a dir que és Putin l’últim dictador d’Europa. L’única diferència està en el gas i en el petroli’. I també: ‘Els polítics europeus i de tot arreu i la gent de negocis han donat suport al règim de Putin, l’han consolidat’.
Elena Milàixina dirigeix Nòvaia Gazeta, una de les poques veus crítiques del govern rus. I demana responsabilitat i suport a la comunitat internacional, però també comprensió als mitjans de comunicació de fora de Rússia. ‘Rússia és ara un país prou obert, sí, però el fet d’obrir les fronteres n’ha empitjorat la situació quant a corrupció, a drets humans o a justícia; i quan diuen que Rússia és oberta i que Putin va aturar la guerra i va combatre el terrorisme, també han de dir que no ha fet res per la democràcia.’
Una vida dedicada al periodisme valent
Politkòvskaia, nada a Nova York filla de diplomàtics ucraïnesos, es graduà en periodisme a la Universitat Estatal de Moscou (1980). Treballà deu anys llargs al diari Izvèstia, fins que el 1999 passà a Nòvaia Gazeta, per a la qual seguí sobre el terreny la guerra de Txetxènia. (Aquell mateix any, Vladímir Putin esdevingué president de Rússia, després d’una operació militar a gran escala sobre aquell país del Caucas.) Politkòvskaia denuncià sense eufemismes les atrocitats comeses pels bàndols en conflicte i la corrupció, la brutalitat i els abusos de poder del govern de Putin. Escrigué llibres amb títols tan significatius com ‘Una guerra bruta: una periodista russa a Txetxènia’ i ‘La Rússia de Putin: la vida en una democràcia fracassada’.
La veu calmosa de Politkòvskaia amagava un determini excepcional, un compromís ferm amb la veritat. Les persecucions i les amenaces de mort mai no feren recular la seva ploma, mancada de sentimentalismes. El setembre del 2004, quan s’adreçava a Beslan per fer-hi de mitjancera, fou enverinada. Se’n sortí i prosseguí la feina de reportera compromesa, valenta i lúcida fins que fou assassinada, el 7 d’octubre de 2006. El crim, de motivacions polítiques, encara no s’ha aclarit.
El cas d’Anna Politkòvskaia demostra que hi ha països en què la llibertat d’expressió no és un dret garantit. Ella era plenament conscient del perill que corria, però sentia la necessitat imperiosa d’explicar la realitat que veia. Deia que els periodistes tenen el deure d’informar, igual que els cantants tenen el de cantar, i els metges, el de curar i, si és possible, de guarir.