La tertúlia proscrita

Picasso i Degas, afinitats descobertes

  • El Museu Picasso de Barcelona presenta una exposició excepcional, 'Picasso davant Degas', que revela nous camins d'interpretació de l'obra picassiana a partir de les afinitats entre tots dos

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Serra
15.10.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Picasso i Degas comparteixen una afinitat profunda quant a concepció artística: van tenir una formació acadèmica similar (amb cinquanta anys de diferència); van estudiar els grans mestres del passat mirant-los com si fossin artistes vius; van explorar tècniques variades, sobretot el gravat i l’escultura, emulant Miquel Àngel; van compartir temes (ballarines, prostíbuls, vida moderna…); i foren artistes fascinats per la figura femenina. Aquestes afinitats, i moltes més, les descela l’exposició ‘Picasso davant Degas‘, que s’acaba d’inaugurar al Museu Picasso de Barcelona (vídeo).

L’exposició reuneix un centenar d’obres d’Edgar Degas (1834-1917) i de Pablo Picasso (1881-1973) dialogant per èpoques i temàtiques: ‘Primers anys: el dibuix i la figura humana’; ‘París: Picasso descobreix Degàs’; ‘El món íntim de les dones’; ‘El ballet: homenatge i humor’; ‘Olga Khokhlova: ballarina i musa’; ‘Les banyistes ballarines de Picasso’; i ‘Escenes de bordell: l’artista com a voyeur’. I és que, com diuen els comissaris Richard Kendall (especialista en Degàs) i Elizabeth Cowling (especialista en Picasso), el pintor malaguès va tenir present Degas tota la vida, encara que no fos d’una manera contínua.

‘Picasso davant Degas’ es complementa amb un catàleg de tres-centes cinquanta pàgines que en descabdella els arguments inèdits de fons. Entre les peces exposades hi ha el bronze ‘Jove ballarina de catorze anys’ de Degas, que es confronta amb el ‘Nu groc’ de Picasso, obra que anuncia el cubisme. I l’oli ‘El pentinat’ de Degas es converteix en l’inspirador de la ‘Dona pentinant-se’ de Picasso.

‘Si llegim sobre Picasso, sovint ens trobem amb el nom de Degas, explica Richard Kendall. I ens vam començar a demanar què tenien l’un i l’altre i què van aportar al món? I vam descobrir que Picasso, quan tenia quinze anys o setze, es va començar a interessar per Degas. Fou quan es va instal·lar a París. Degas ja era gran, però encara viu. I residia molt a prop d’on es va instal·lar Picasso; fins i tot tenien coneguts comuns, per més que sembla que no es van arribar a conèixer mai. Tanmateix, és llavors que comença la fascinació de Picasso per Degas. Després saltem una dècada i passem al ballet: al ballet i a les ballarines com a font d’inspiració artística, en tots dos. I després encara tornem a saltar un parell de dècades i descobrim la fascinació compartida per la figura femenina: pel nu femení, per les escenes de bany… Totes les afinitats que indiquem són ben fonamentades, encara que també hi cap la imaginació, i en alguns espais és aquesta, la imaginació, que governa. L’exposició és, en suma, com una novel·la en sis capítols: a vegades Picasso tracta Degas amb adoració i reverència, però a vegades és com si tan solament li robés una idea, o com si gastés un acudit a Degas.

Degas sempre torna

Degas sempre torna, diuen els comissaris, que fan notar que Picasso, ja de gran, es torna a acostar a l’obra de Degas. Explica la comissària Elizabeth Cowling: ‘Al final de la vida Picasso s’identifica cada vegada més amb Degas i l’associa psicològicament amb el seu pare, perquè tenien molta semblança física.’

Nogensmenys, Degas i Picasso eren de tarannà molt diferent. Compartien l’obsessió per la figura femenina, però des d’aproximacions ben diferents: ‘Picasso, diu Kendall, sempre anava envoltat de dones, i el sexe fou un dels temes del seu art; era un home obert. En canvi, Degas va tenir moltes amigues, però no se li’n sap cap amant ni va viure mai amb cap dona. S’havia especulat si no devia ser homosexual, però tampoc. Era un home reprimit que no tenia relacions sexuals.’ I Cowling rebla: ‘Al final de la seva vida Picasso se sentia molt fascinat per Degas i pel sexe. Sabia que Degas era un ‘voyeur’, que no estava per sobre del sexe.’

Al final de la dècada del 1870, Degas va crear una sèrie de monotips que representen prostitutes i els seus clients de bordell. Picasso sentia una admiració especial per aquests gravats i en va adquirir nou per a la seva col·lecció. Cap al final de la seva vida hi va dialogar directament amb una sèrie d’aiguaforts humorístics i patètics. L’exposició s’acaba amb aquesta sèrie i amb el retrat de Degas pintat per Picasso l’any 1968, com a homenatge al gran impressionista.

Quatre anys de recerca

‘Han estat més de quatre anys de recerca, diu Pepe Serra, director del Museu Picasso, i els resultats són excepcionals, pel coneixement nou que aporten a l’obra picassiana i també per la bellesa (que a vegades oblidem) de les històries que explica l’exposició. És una satisfacció enorme.’

‘Picasso davant Degas’ és una exposició organitzada pel Museu Picasso de Barcelona juntament amb The Sterling and Francine Clark Art Institute de Williamstown (Massachusetts) i solament es pot veure en aquests dos museus.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any