12.01.2010 - 13:05
No hem pogut quedar i hem decidit fer l’entrevista per telèfon, no l’he vist mai i té una veu clara que desprèn energia. Just Sociats té 31 anys i serà pare a l’abril, és geòleg però actualment no treballa i s’està preparant per a les oposicions de bomber. Ara fa quatre anys que Sociats es va iniciar en les curses de muntanya; al 2008 va aconseguir el segon lloc a la copa estatal i al 2009 el novè a la copa del món.
-Com et vas iniciar en el món de l’esport?
-Als 10 anys vaig començar amb atletisme convencional al Club Atlètic Manresa, vaig anar a l’institut a Manresa per poder seguir amb l’entrenament però als 20 ho vaig deixar, vaig donar més importància a estudiar i a una bona feina. Em vaig engreixar 15 quilos! Als 28 vaig començar de nou l’entrenament, al prinicipi va ser molt dur, pel sobrepès vaig tenir diverses lesions però entre la necessitat que tenia de fer esport i el bon rotllo amb el grup d’entrenament ja no ho vaig deixar.
-I a la competició?
-Un dia sense voler vaig guanyar una cursa, vaig fer una cursa de muntanya, que no n’havia fet mai, i sense adonar-me’n em vaig trobar al davant. Va ser una casualitat però el cert és que l’entrenament et porta a la competició, és una manera de comprovar el teu rendiment. Quan vaig començar a entrenar de nou el meu objectiu era sentir-me bé amb mi mateix però vaig començar a guanyar i això motiva.
-Per què córrer tant?
-Em fa sentir bé, si un dia no vaig a córrer sento que em falta alguna cosa, enganxa molt.
-I les curses, la competició, què t’aporten?
-M’aporten benestar, victòries que sempre agraden i persones que es converteixen en rivals, companys i amics a la vegada. A més, he descobert llocs inimaginables! És una bona eina per conèixer el territori, el de casa i el de fora, amb les curses de muntanya arribes a llocs que no hi arribaries caminant. Si quatre anys abans m’haguéssin dit que viatjaria per tot el món gràcies a les curses de muntanya no m’ho hauria cregut, ha estat una gran oportunitat.
-Entenc que el millor és la competició, és així?
-No, la competició desgasta físicament i psíquicament, té la seva vessant negativa i no tots estem preparats per suportar-ho. El millor és fer esport, és recomanable per a tothom, però la competició requereix un sacrifici personal.
-Com és el teu entrenament?
-Entre 7 i 10 entrenaments per setmana, quan hi ha poca competició he d’entrenar més. No només faig muntanya, combino diferents modalitats com raquetes de neu o curses d’asfalt. A la setmana corro entre 100 i 150 quilòmetres.
-Vaja… això deu ser el que caminem molts de nosaltres en un any!
-No regalen res, és treball, treball i treball, fins el dia abans de competir he d’entrenar.
-Velocitat o resistència?
-Resistència! Les meves curses ideals són les que tenen entre 20 i 30 quilòmetres, les curses d’ultra distància tenen entre 50 i 200 quilòmetres, això és massa i no et permet seguir un campionat. De totes maneres aquestes curses tan llargues són molt mediàtiques i serveixen per aconseguir bons patrocinadors.
-Com es financia un corredor de curses de muntanya?
-Formo part de la Selecció Catalana. La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) té una selecció de curses de muntanya a nivell estatal i internacional, això et soluciona la major part de despeses i també tinc una empresa de material esportiu que em patrocina.
-Quins són els premis?
-Les curses a nivell català i estatal et donen pocs diners, no et solucionen res, però hi has d’anar per aconseguir prestigi. A Itàlia els premis són quantitats grans, per això molts dels corredors tenim interès en anar-hi! A la copa del món els premis són importants però només per als primers classificats.
-Competeixes únicament amb la selecció catalana?
-Sí, però també cal fomar part d’un club excursionista de muntanya que és qui et fa la fitxa per poder competir, aquest any competiré amb el Club Excursionista Bandolers de Sant Feliu, els agraeixo molt que m’hagin fet la fitxa i em fa content estar en un club excursionista del meu poble. Per a les curses d’asfalt corro amb el Club Atlètic Manresa.
-I la selecció espanyola?
-La selecció espanyola de curses de muntanya és de nova creació, si em proposen de formar part del seu equip ho hauré de valorar èticament i esportivament. Jo vull competir amb la selecció catalana però potser un dia l’espanyola m’ofereix alguna cosa que la catalana no em pot donar, em refereixo a alguna cosa a nivell esportiu. Vull competir amb els millors, això passa a tots els esportistes i sovint no t’ho pot oferir una selecció extraoficial com la catalana.
-Com es presenta el 2010?
-Amb molta activitat, aquest gener començo el campionat d’Europa de raquetes de neu, a la primavera torno a les curses de muntanya on disputaré la copa del món i a més a més a l’abril naixerà el meu fill.
