04.12.2009 - 11:00
Jordi Solé Tura s’ha mort avui al matí a 79 anys a casa seva, a Barcelona. El seu estat de salut, afectat per l’Alzheimer, s’havia agreujat últimament. Solé Tura fou un dels principals dirigents del PSUC i un dels ponents de la constitució espanyola de 1978. A mitjan anys 1980 va ingressar al PSC i fou ministre de Cultura al començament dels anys 1990. El 2007 es va fer públic que tenia Alzheimer, i aquell mateix any fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya. La capella ardent de Jordi Solé Tura s’instal·larà dissabte al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Serà oberta al públic dissabte de 16.00 a 20.00 i diumenge, de 9.00 a 12.00.
Llarga trajectòria
Solé Tura va néixer a Mollet del Vallès el 23 de maig del 1930, ciutat on va passar els primers vint anys de la vida i on va treballar de forner, al negoci de la seva família. Solé Tura va ser un destacat dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), formació a la qual va ingressar el 1956. Quatre anys més tard es va haver d’exiliar a França i posteriorment a Romania. Va ser durant aquest període de temps que va residir en aquest país que va centrar el reportatge que el seu fill, Albert Solé, li va dedicar el 2007, ‘Bucarest, la memòria perduda‘. Després dels anys d’exili va tornar a Catalunya, on va ser un dels fundadors del grup maoista Bandera Roja. El 1968 va ser arrestat, empresonat i torturat.
L’any 1970 va publicar el llibre ‘Catalanismo y revolución burguesa’, en què definia el catalanisme com una invenció de la burgesia. Poc abans de la redacció de la constitució espanyola de 1978, va ser elegit diputat pel PSUC i, posteriorment, com un dels set pares de la constitució juntament amb Miquel Roca Junyent (CiU), Gabriel Cisneros, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón i José Pedro Pérez Llorca (per UCD); Gregorio Peces-Barba (PSOE) i Manuel Fraga, per Alianza Popular. Després d’haver-se aprovat, Solé Tura també va ser redactor de la ponència de l’estatut d’autonomia català de 1979.
A la dècada de 1980 va presentar-se com a candidat a l’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i en va sortir regidor. El 1986 va abandonar formalment la militància comunista i va ingressar com a militant del PSC el 1989, on va formar part de l’executiva dos anys després. També va ser designat senador per Catalunya el 26 de juliol de 1988 pel grup socialista, però encara com a independent. El mateix any també va ser diputat al Parlament i l’any següent, el 1989, diputat al Congrés espanyol. Entre els anys 1991 i 1993, amb Felipe González de president del govern espanyol, va ser ministre de Cultura, i en la següent legislatura, president de la Comissió d’Afers Estrangers i membre de la delegació parlamentària al Consell d’Europa.
L’any 2000 també va ser elegit senador, en aquest cas per l’Entesa Catalana del Progrés i en representació del Partit Socialista de Catalunya. Abans, entre el 1996 i el 2000, va ser senador pel grup socialista.
Solé Tura també ha estat conegut per la seva faceta de conferenciant i escriptor, amb obres com ‘Catalanisme i revolució burgesa’, ‘Ideari de Valentí Almirall’ i ‘Política internacional i conflictes de clase’. Era oncle de l’actual consellera de Justícia, Montserrat Tura.
Medalla d’Or
El govern català ha decidit atorgar la Medalla d’Or de la Generalitat a Jordi Solé Tura a títol pòstum. Ho ha anunciat el president de la Generalitat, José Montilla, en una declaració institucional. Montilla ha destacat Solé Tura com un ‘parlamentari brillant’ i ‘home de consens’, i ha afegit que amb la seva mort la democràcia perd una de les ‘seves veus més nítides i clares’. En aquest sentit, ha indicat que la figura de qui va ser ministre de Cultura ‘no és patrimoni de ningú’ i alhora ho és de ‘tots els demòcrates i catalanistes’. També ha afirmat que la política perd un dels seus ‘referents morals més importants’.
Enllaços
Array
Array
