31.10.2007 - 17:18
Dins el festival In-Edit, de pel·lícules i documentals musicals, aquest vespre s’estrena ‘Pobres pobres que els donguin pel cul‘. Es tracta d’un documental sobre la vida i l’obra de Pepe Sales, poeta i artista de la contracultura barcelonina dels vuitanta. Sota la direcció del cantant Albert Pla i la periodista i realitzadora Lulu Martorell (que també ha escrit el guió), la peça es basa en imatges dels treballs de Sales pel programa Glasnost (TVE Catalunya) i les cintes casolanes que conserva Lulu Martorell, una de les seves bones amigues. En aquest vídeo, VilaWeb us n’avança uns fragments.La figura del poeta i artista Pepe Sales (1954 – 1994) estava sepultada en l’oblit, excepte pels amics i familiars, per alguns que el van conèixer com a líder del grup Bocanegra, juntament amb Víctor Obiols, o pels qui recordaven les seves excèntriques peces al programa Glasnost. Ara fa quatre anys el cantant Albert Pla el va ressuscitar recuperant el llibre ’50 cançons d’amor i droga’ (inèdit encara avui en paper), convertint-lo en una proposta escènica. I l’any passat Víctor Obiols, Víctor Bocanegra, va editar el disc ‘Bloc de lírica dura. Homenatge a Pepe Sales‘.
El documental ‘Pobres pobres que els donguin pel cul’ també és en certa manera un homenatge, fet per persones que se l’estimaven i l’admiraven. Lulú Martorell va ser una amiga de l’ànima i va compartir amb Sales un ja mític pis del carrer València de Barcelona. Albert Pla és sobretot un admirador incondicional de Sales, amb qui només va coincidir un dia, breument, en un cafè.
En el documental Albert Pla es converteix en Pepe Sales, com ja va fer a ‘Cançons d’amor i droga’. Aquestes seqüències van trenant la història de Sales, juntament amb la veu en off de Lulú Martorell sobre imatges, moltes inèdites, on el poeta apareix sobretot cantant els seus poemes. En el documental es parla de la seva homosexualitat; de la seva relació amb les drogues; de com quan tenia vint anys el van tancar a la Model, un any sencer. Era allí tancat el dia que van executar a Salvador Puig Antich. Descobrim algunes de les seves obres plàstiques, les seves creus i els seus ‘cristos’; escoltem una rera l’altre les seves cançons; i el paisatge de la Vallclara a la Conca de Barberà, el poble que li tenia el cor robat; i també vivim la seva decadència física un cop comença a manifestar-se-li el VIH.
Els creadors de ‘Pobres pobres que els donguin pel cul’ l’expliquen així: ‘Poeta, músic, presidiari i maleït, toxicòman, grafista, realitzador de vídeos, escriptor obscur, pintor iconoclasta, rebel amb causes, Josep Sales Joderch (Pepe Sales per als amics) és totes aquestes coses, i algunes més que no ens atrevim a posar. Atrevir-se, en canvi, és una cosa que Sales va fer durant tota la seva curta vida (va morir el 1994 fregant els 40 anys). Atrevir-se a escandalitzar, a renegar i a cagar-se en tot allò que el molestava, a parlar de les coses de què no parla ningú a les cançons: droga dolenta, barris obrers, paletes i borratxos, misèria i caiguda, tot en primeríssima persona.’
