25.10.2007 - 06:00
‘Corrien els anys setanta. Jo era un jove investigador que treballava al Centre d’Estudis Palestins de Beirut. Un dia el director va reunir tots els investigadors perquè proposéssim idees. Li vaig dir: Jo enviaria investigadors a tots els camps de refugiats palestins per recollir les històries de la ‘nacba’ (la tragèdia) i, després, cercaria un gran novel·lista que escrigués la gran novel·la de Palestina.’ Així va començar a parlar l’escriptor libanès Elias Khoury davant un grup de periodistes, a la presentació a Barcelona de la seva novel·la ‘La cova del sol’ (Club Editor).Khoury continuà: ‘Llavors, el director del centre em va demanar: I a quin escriptor actual la donaries? I jo: A mi, és clar. Van caldre trenta anys per a aconseguir-ho.’
‘Com que m’agrada d’explicar històries, va dir Khoury, us donaré una segona versió de per què he escrit aquesta novel·la: sempre havia volgut escriure una història d’amor. Perquè les històries d’amor sempre passen en absència de l’altre. Els enamorats no poden trobar-se. I vaig pensar que jo podria escriure una història d’amor en què els enamorats es trobessin, però no sense dificultats, perquè l’un viu al camp de refugiats de Xatil·la (Líban) i l’altre en un poble de Galilea (Israel). I per trobar-se han de superar la frontera israeliana.’
Una memòria crítica
‘Ara, el propòsit de la novel·la era de redactar una memòria crítica. De primer, doncs, vaig haver de recopilar la memòria per poder-la convertir, després, en memòria crítica, sense caure en una visió simplista o feixista. Vaig treballar en camps de refugiats palestins del Líban durant set anys, i vaig recopilar testimonis dels palestins que viuen a Galilea. Jo, malauradament, no hi puc anar. Sóc libanès. I el Líban no té relacions diplomàtiques amb Israel; no puc entrar-hi.’
‘Recopilar les històries dels palestins que van ser expulsats de casa seva el 1948 no ha estat fàcil. A la gent, no li agrada de parlar de la tragèdia de la memòria. Però de mica en mica vaig recollir les històries, que inclouen hecatombes i matances a pobles. També hi ha moltes històries que vaig recollir, però que no he fet servir. Sigui com sigui, gràcies a tots aquests testimonis vaig descobrir la música de la llengua parlada i vaig poder entrar en profunditat en aquest patiment.’
‘Els refugiats palestins han reproduït els seus pobles, on vivien abans de l’any 48, dins els camps. La memòria és viscuda, però no pots viure tan sols en la memòria. La cosa fonamental és com organitzes l’oblit. Perquè la tercera generació de palestins refugiats ja ha nascut als camps. Hi ha por d’oblidar i voluntat de recrear Palestina a la memòria. I les paraules són molt importants en la vida d’un poble totalment desarrelat.’
La ‘nacba’ en la seva totalitat
Encara que sembli difícil de creure, ‘La cova del sol’ és el primer llibre que explica la tragèdia de l’exili palestí: ‘El meu és el primer llibre sobre la ‘nacba’ del 48. Tot i que hi ha grans escriptors que han escrit sobre alguns aspectes d’aquesta tragèdia, ningú no l’ha tocada d’una manera global. Ho atribueixo al fet que costa d’escriure sobre una catàstrofe humana i que, si hi escrius, la tragèdia esdevé real. Quan vius entre l’expulsió i el retorn, corres el risc de fixar aquesta situació, si l’escrius.’
‘La cova del sol’ s’ha traduït fins ara a deu llengües, entre les quals hi ha l’hebreu. Khoury diu que la recepció del llibre a Israel ha estat molt bona entre els intel·lectuals d’esquerres, i afegeix: ‘Alguns israelians que he tractat a Nova York m’han dit que el llibre els havia fet descobrir també la seva memòria. Perquè la ‘nacba’ també s’ha esborrat de la memòria col·lectiva israeliana. Els isrealians creuen que els palestins se’n van anar, no pas que els van expulsar.’
Del llibre, se n’ha fet una versió cinematogràfica, de quatre hores i mitja, dirigida per un cineasta egipci i produïda per la cadena Arte. Khoury també explica, content, que un col·lectiu de palestins de Galilea n’ha fet una versió reduïda de dues hores. No l’ha poguda veure, però li agrada que la gent faci seva la novel·la i que en doni la seva versió, perquè tot són versions d’una mateixa història.
El futur
Finalment, demanen a Khoury com veu el futur del poble palestí. Respon: ‘Deia Gramsci que el pessimisme de la raó és l’optimisme de la voluntat. Jo sóc optimista, en aquest sentit. Crec que Palestina acabarà tenint un estat propi, perquè és l’única solució possible. I crec que els israelians han de reconèixer que el 1948 van cometre un crim contra la humanitat. I crec que Palestina també té el dret de tenir Jerusalem com a capital. Si no, crec que Israel es convertirà en un estat d’apartheid. Tots tenim el dret de viure com a éssers humans lliures i dignes.’
Nascut al sector cristià de Beirut el 1948, Elias Khoury és autor d’onze novel·les, de quatre volums de crítica literària i de tres obres de teatre. Actualment és redactor en cap del suplement cultural del diari An-Nàhar de Beirut i professor convidat de la Universitat de Nova-York (departament d’estudis de l’Orient Mitjà). ‘La cova del sol’ va obtenir el Premi Palestina el 1998 i va ser el llibre de l’any 2002 de Le Monde Diplomatique.
M. S.
Enllaços
Més informació a VilaWeb Lletres.
