Exposició “Guillem de Plandolit, 1872-1932, La memòria revelada”

Descendent d’una de les famílies més rellevants d’Andorra, nascut i resident a la Seu d’Urgell, Guillem de Plandolit (1872-1932) va oferir el primer registre visual d’un món que havia perviscut sense grans canvis des de l’edat mitjana fins a començament del segle XX. El fons fotogràfic de Plandolit inèdit constitueix aquesta exposició, en la qual es plantegen qüestions sobre el passat i el present dels Pirineus.La mostra, comissariada per Susanna Vela i Albert Villaró, es pot veure a la Sala de Cultura de Sant Domènec, de 10 a 14 h, de dimarts a diumenge. Posteriorment es traslladarà a Andorra.

L’obra dels pioners de la fotografia proporciona informacions molt valuoses sobre el paisatge i la vida quotidiana, els costums i la manera que la comunitat ha tingut de representar-se al llarg del temps. En els darrers anys s’han desenvolupat projectes per recuperar l’obra dels fotògrafs que van copsar les primeres imatges del món i que amb el seu treball van contribuir a popularitzar el gust per la fotografia. A Catalunya s’ha dut a terme una feina molt important de sistematització dels arxius, que ha permès organitzar exposicions monogràfiques dedicades a autors com Pere Català Pic o Joaquim Pla Janini, així com exposicions temàtiques sobre l’excursionisme, el paisatgisme o la descoberta d’Orient.

L’Obra Social ”la Caixa”, el Govern d’Andorra, la Fundació Crèdit Andorrà i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell volen contribuir a aquesta revaloració amb l’exposició Guillem de Plandolit (1872-1932). La memòria revelada. Descendent d’una de les famílies més rellevants d’Andorra, nascut i resident a la Seu, Guillem de Plandolit va ser un fotògraf inquiet, apassionat i compulsiu, excel·lent retratista. El conjunt conservat de les seves imatges (dipositat avui a l’Arxiu Municipal de la Seu d’Urgell) constitueix un testimoni excepcional sobre les primeres dècades del segle XX a la Seu i a Andorra. Aquesta exposició vol ser un recorregut sobre els diversos punts d’interès de l’objectiu de Plandolit, així com un un viatge al passat.

Guillem de Plandolit i Plandolit va néixer a la Seu el 1874, al casal que la família tenia al carrer del Carme. Fou el setè fill de Carolina de Plandolit i Pelati i de Guillem de Plandolit i d’Areny, batlle de la Seu i síndic general de les Valls d’Andorra, impulsor de la Nova Reforma del 1866. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i va treballar com a procurador als tribunals, a Barcelona i a la Seu. Es va casar amb Maria Rosell Novau, de Fontdepou, a la Noguera. No van tenir descendència. Guillem de Plandolit va morir el 19 de febrer de 1932. El seu va ser el primer enterrament civil fet a la Seu.

Els avenços tècnics i la irrupció indeturable de la imatge digital ens estan allunyant a poc a poc del món fascinant de la fotografia tradicional. Els aparells i els procediments de revelat que va fer servir Guillem de Plandolit i els seus contemporanis ens poden semblar avui un híbrid entre la química, l’artesania i la màgia. Guillem de Plandolit era un fotògraf preocupat pels aspectes tècnics. Utilitzava una gran varietat de càmeres i formats, des de les grans plaques de vidre de 13 x 18 fins a les estereoscòpies que permeten donar profunditat a les imatges. Fa més de cent anys que Guillem de Plandolit va començar a fer fotografies –la primera datada és del 1902– i la seva lluminositat i el seu detall són testimonis d’un art gairebé perdut.

Guillem de Plandolit vivia al tercer pis de cal Duró, al carrer de Sant Ot, i va passar a la Seu la major part de la seva vida adulta. La ciutat que apareix a les seves fotografies és un mosaic diversíssim: festes populars, la fira, paisatges, els inevitables retrats de grup dels balladors del ball cerdà, actes de la vida social (amb capellans i militars), els revolucionaris cotxes de línia… Una ciutat viva, en ple procés de modernització, però que conservava al mateix temps un vernís de poble.

Ordino era l’origen de la nissaga dels Areny-Plandolit. Guillem de Plandolit hi pujava sobretot a l’estiu. Malgrat això, Andorra va ser un escenari preferent de la seva activitat com a fotògraf, potser conscient que, anys a venir, les seves imatges serien testimonis d’un món que s’hauria transformat radicalment. L’Andorra que apareix als clixés de Plandolit no és només el país de postal que es plasma als llibres dels viatgers i a les revistes il·lustrades: és un país potser una mica endormiscat, a la vigília de la tamorfosi, però ple de caràcter i de potencialitats. Des de la frontera del Runer fins a les valls més altes, la mirada de Guillem de Plandolit és la d’un observador curiós i sensible.

Entre les obres conservades de Guillem de Plandolit hi ha un gran nombre de clixés amb peces d’art, des de retaules i elements arquitectònics fins a talles, pintures, mobiliari litúrgic i peces d’orfebreria. En la major part dels casos són imatges úniques de peces que han estat transformades o destruïdes. Perdudes per sempre les obres originals, les plaques es converteixen en petits reliquiaris, testimonis excepcionals de les restes d’un naufragi.

En vida, algunes de les fotografies de Guillem de Plandolit es van editar com a postals, i algunes van aparèixer en una publicació de caràcter turístic, Seu d’Urgell i Andorra – Guia del Turisme i l’Excursionisme. Amb la seva mort, els milers de clixés que havia produït van quedar guardats dins de les capses de plaques. Amb el pas del temps, els negatius supervivents han anat sortint a la llum, després de dècades d’oblit. L’altruisme i la generositat dels seus dipositaris han fet possible que, avui, tots puguem compartir el llegat de Guillem de Plandolit, i preservar-lo per al futur.

Des d’un estudi improvisat a casa seva, a cal Duró de la Seu, o a l’aire lliure, els retrats fets per Guillem de Plandolit tenen tots una gran qualitat tècnica. En alguns casos són fotografies molt estudiades, il·luminades amb tota cura, que res no tenen a envejar dels treballs de professionals. En d’altres, són retrats de batalla, fets per superar les angúnies burocràtiques de passaports i documents, on dues persones es fotografiaven alhora per aprofitar una sola placa. Tots els retrats, no obstant això, traspuen una idèntica passió per la feina ben feta.

Les fotografies conservades de l’arxiu de Guillem de Plandolit coincideixen amb la percepció que es té del caràcter del personatge: un home inquiet, al qual li agradava viatjar i veure món. Tot i que moure’s amb un equipament voluminós no era gens fàcil, el nostre fotògraf no volia perdre l’oportunitat de fer fotografies allà on anés. Així, podem documentar diversos viatges i excursions, que van des de les valls de l’Urgellet fins al Pallars i l’Aran, la Noguera –d’on era la seva esposa–, el Ripollès, Tarragona i, molt especialment, Barcelona, on Guillem de Plandolit tenia una casa.