La inòpia nacional
-
L’estat espanyol i les nines russes (X)
«Aquest estiu, mentre l’hereu jubilat suava la samarreta a Barcelona empaitat pels creditors, l’apoderat ha decidit de descansar i passar-se-la bé»
-
Un altaret al Born per santa Marta (VIII)
-
Johan Cruyff, in memoriam (IX)
-
Els estudis de la Fava Encantada (V)
«La majoria dels independentistes, igual que els seguidors del Barça, s’empara en un intangible: la fe. Se senten en possessió de la veritat»
-
Durruti-Guerrilla-Guitarra (IV)
«Tampoc mai no he entès per què quan poso per escrit les meves opinions (...) sempre surt algú, indignat, com no podria ser d’una altra manera , i m’acusa de fomentar l’autoodi»
-
Memòria ferrusòlica (VII)
«Marta Ferrusola n'és un exemple. L'han feta desaparèixer de l'escena pública i si poguessin l'esborrarien del nostre imaginari»
-
La impunitat són els pares (VI)
«El Born comença a fer fortor de lloc sagrat. Malaguanyada biblioteca! Prohibit fer qualsevol mena de reflexió que no estigui dins del catecisme de l'independentisme políticament correcte»
La paperera de les urnes (III)
«La clau ens la va donar el jubilat polièdric Artur Mas: 'Hem aconseguit negociant allò que les urnes no ens van donar'»
Metàstasi convergent (II)
«Totes les masoveries de les terres de l’emperador es van transformar en botiguetes de venda d’il·lusions de futur»
La Inòpia Nacional (I)
«Vist això, m’he instal·lat a la Inòpia, fart de viure en un país encallat en el deliri»
