Si posem Caracas davant l’espill de Kíiv…
La qüestió és si considerar il·legítim un govern autoritza un altre estat a envair-lo, bombardar-lo i segrestar-ne el president. I què significa això per a l’ordre internacional
La qüestió és si considerar il·legítim un govern autoritza un altre estat a envair-lo, bombardar-lo i segrestar-ne el president. I què significa això per a l’ordre internacional
L'elecció del cinisme com a forma de gestió de la política té conseqüències · La més greu de totes, la convicció creixent que el joc democràtic està viciat de l'origen i que participar-hi és simplement una ingenuïtat
Catalunya té d'ençà del 2017 un capital latent en el mercat de la geopolítica mundial. És una novetat històrica que potser l'ambient lamentablement tòxic que respirem cada dia no ens deixa veure, però que hem de saber que pot arribar a ser determinant: el factor més determinant. Com s'acaba de demostrar a Somalilàndia
Els subscriptors de VilaWeb –n’estic convençut– no compren un producte comercial: fan una declaració de principis
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
El PSOE s'ha convertit en un partit mediocre que sols es manté al poder gràcies a una aritmètica parlamentària precària i artificiosa, i a la por visceral, gairebé irracional, que desperta el PP entre les forces independentistes catalanes
Tot comença amb les paraules, aparentment innocents. Amb la capacitat de mirar una persona i veure-hi un problema, un risc, una bomba, allà on tan sols hi ha un ésser humà
No es tracta de retallar, sinó de reorientar. Auditar l'acció pública per redistribuir recursos. Suprimir les estructures redundants i els programes d'impacte nul per reinvertir a gran escala en sanitat, educació, habitatge i mobilitat verda. I mesurar l'impacte social real amb indicadors de satisfacció i accés als drets, no amb criteris purament comptables
L'herència franquista a l'actual estat espanyol no és ideològica: és estructural, institucional, visceral, i té una sola línia vermella, que és la unitat d'allò que consideren que és la seua nació
La coherència personal no és un acte heroic. Més aviat és simplement la voluntat de no trencar allò que ens constitueix. Però la veritat és que no abunda
Els racistes –racistes contra els jueus o racistes contra els musulmans– necessiten creure que la gent és previsible segons l’origen. Que no tenen vida per ells mateixos perquè estan condemnats per l'origen. I necessiten aquesta ficció perquè, si l’abandonassen, haurien d’admetre que el món és més complex d’allò que poden suportar
La lògica del despotisme imperial que descriu Dullin és aquesta: o estàs amb l’imperi sense fissures o ets un enemic de la pàtria. Qualsevol posició intermèdia és traïció
La història ens ensenya que en els moments de màxima debilitat de l'adversari és precisament quan cal actuar amb més determinació estratègica i unitat, de manera que és ara que toca fer un gran pas endavant
Sembla que el PSOE no ha entès que el feminisme –a diferència del socialisme– no et permet d’esperar la revolució per canviar de vida. El feminisme exigeix la revolució ara mateix, a tots els despatxos, a totes les reunions, a totes les converses, a cada casa, a cada moment del dia
Els films en espanyol són tan sols el 0,474% de la taquilla cinematogràfica mundial del 2024. Les xifres fredes desmenteixen la teoria que rodar en espanyol siga més "global" que rodar en català
La gran lliçó finlandesa amb el seu canvi radical de política envers els samis és que l'opressió no és un destí inevitable per als opressors i que l'estat modern, tan monolític i tan segur de si mateix, pot rectificar els errors
Rere aquesta obsessió sobre quanta gent cap a Catalunya, s'amaga la renúncia a imaginar què en farem, de la independència, una volta siguem independents i puguem decidir sobre tot
Quan un país –o les institucions d’un país– renuncia a la raó científica per assumir la conveniència política o comercial, les conseqüències són devastadores
Les detencions relacionades amb el Col·legi d'Europa insinuen una trama de corrupció vinculada als socialistes espanyols, italians i grecs
La cosa no és que Sánchez haja reaccionat tard –que és evident–, sinó que ha reaccionat malament
Illa no sap què vol dir governar. O, en tot cas, solament coneix la versió espanyola del concepte
Les autoritats municipals de Barcelona es creuen cosmopolites perquè contracten forasters per a explicar la ciutat, però el veritable cosmopolitisme seria justament el contrari: confiar en la capacitat dels escriptors locals per a mirar-se amb lucidesa i expressar-se amb universalitat
Quan el llenguatge polític perd els estreps i es desboca, la història ens demostra que allò que ve després sol ser una cosa molt pitjor que les paraules
Espanya es va inventar una amplada de via diferent per la por de la invasió francesa, i ara haurà d'accelerar la transformació del corredor mediterrani a l'amplada de via europea perquè els francesos –o els alemanys o qui siga– puguen córrer a defensar les fronteres exteriors de la Unió, si cal
L'esquifit nivell moral que revela el comportament de Mazón i Vilaplana és terrible. És realment esgotador. Perquè no parlem d'errades polítiques, de decisions discutibles, de prioritats equivocades. Parlem d'una mentida sostinguda durant mesos davant 229 morts
Els errors que es cometen per servir un partit solen ser els més irreparables, perquè naixen del menyspreu del bé comú
L'estat espanyol no té cap problema amb la corrupció en si mateixa –és un estat, per definició, corrupte. En canvi, sí que té un problema segons qui la comet, segons la nacionalitat de qui la comet
Un diari plural no és igual que un diari amorf, i VilaWeb no es deixarà arrossegar cap a allò que alguns volen presentar com a hipotètics terrenys de debat, però que en realitat no són sinó paranys contra la democràcia i els drets humans
La solidaritat no és un reflex automàtic. No és una virtut que s’exercesca indiscriminadament, com qui reparteix almoina sense mirar a qui
Més que commemorar la mort de Franco, tots hauríem de commemorar la vida dels milions de persones que van fer possible que el seu règim no fos la passejada militar que ell somniava
En segons quines circumstàncies, per al sistema pot ser còmode i útil d'oferir una llibertat simbòlica si en realitat li serveix per a mantenir millor la soga al coll. I d'això tracta la pancarta en català a la Gran Via de Madrid
Una cosa és exigir les responsabilitats a qui les té quan les té i una altra és rabejar-te en la crueltat verbal quan ja no perilles perquè t'enfrontes a un ninot
Sánchez s'ha convertit en el perfecte exemple del polític que ha oblidat per a què volia el poder –si és que mai ho ha sabut, això
Hi ha una diferència entre violència política extrema i protesta radicalitzada. Entre un genocidi i tallar una carretera. Entre crims de guerra i cremar contenidors. Entre assassinar i desobeir. Europa ho veu, això, però Espanya no ho vol veure
La llibertat d'expressió no perilla a Catalunya. Però sí que perilla –d’una manera evident– la capacitat i la voluntat de les institucions catalanes de defensar la llengua pròpia del país
La dimissió de Mazón havia obert una escletxa perquè el país pogués respirar, per repensar el model de governança i restaurar la confiança perduda en les institucions, però el PP s'ha estimat més tapar-la amb ciment
L'extrema dreta que en diuen identitària té moltes variants nacionals i fins i tot ideològiques, però totes acaben convergint sempre en una mateixa agenda antiimmigració que les fa miraculosament compatibles
La primera responsabilitat d'un poble que vol ser lliure és saber llegir la pròpia història amb la generositat intel·ligent dels qui entenen que les nacions es fan a foc lent, amb paciència, amb la suma de gests que, aïlladament, poden semblar insuficients, però que, acumulats, esdevenen irresistibles
El Sàhara Occidental hauria pogut ser l'única descolonització digna feta mai per Espanya. Però van preferir l'escapisme covard, el mercadeig vergonyós, el tripijoc miserable. Es van estimar més trair la paraula donada que no encarar-se a un problema complex. Molt espanyol, tot plegat
Els líders carismàtics que apareixen com a salvadors, que prometen una política diferent i que semblen encarnar l'autenticitat que tant anhelem tots, poden decebre tant o més que els polítics tradicionals, com ha demostrat de sobres Ada Colau