23.09.2020 - 09:50
|
Actualització: 23.09.2020 - 13:37
El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha comparegut només tres minuts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè s’ha acollit al dret de no declarar en la segona causa per desobediència per haver mantingut la pancarta a favor dels presos polítics i exiliats a la façana del Palau de la Generalitat, contra el criteri de la Junta Electoral espanyola (JEC).
En una compareixença al Palau de la Generalitat, Torra ha explicat que ha dit al magistrat que es negava a declarar: ‘Aquest tribunal no és neutral […] i faci el que faci, la sentència ja ha estat escrita.’ Així mateix, el president també ha dit al jutge: ‘Sóc un independentista català i aquest judici s’emmarca en la persecució contra els independentistes.’ Finalment, Torra ha recordat, tal com va fer Boye al Tribunal Suprem, que és una causa contra una minoria nacional.
▶️ #President @QuimTorraiPla: “He dit al magistrat del TSJC que no era un tribunal neutral i que la sentència ja està escrita. El judici s’emmarca en una persecució política contra l’independentisme però la nostra causa és justa i és d’una minoria nacional” pic.twitter.com/CXk3m1K2oN
— Govern. Generalitat (@govern) September 23, 2020
Aquesta segona citació al TSJC arriba enmig de la deliberació del Tribunal Suprem espanyol sobre el recurs de cassació del president contra la sentència condemnatòria del TSJC en la primera causa oberta. Si el Suprem confirma la condemna, el president serà inhabilitat i perdrà el càrrec.
Torra ha fet el recorregut a peu de l’Arc de Triomf fins a les escales d’entrada al TSJC, acompanyat del vice-president del govern, Pere Aragonès, i de la consellera de la Presidència i portaveu, Meritxell Budó. També hi han estat presents el president i el vice-president primer del parlament, Roger Torrent i Josep Costa, a més del vice-president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; i representants de l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI), de JxCat, ERC, la CUP, el PDECat i Demòcrates de Catalunya.
