Ahir The Irish Times publicà un duríssim editorial sobre la independència de Catalunya, en què acusava el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, de ‘caminar com un somnàmbul cap a una crisi existencial que fa deu anys no s’hauria imaginat ningú’.

La descripció és bastant encertada, molt plàstica. L’editorialista irlandès avisa Rajoy que encara és a temps de rectificar, però que cada vegada en té menys, de temps. Ho expressa amb un cert escepticisme, que el mena a dir: ‘Sembla determinat a no canviar res, de manera que potser aviat es trobarà amb canvis més substancials molt ràpidament.’

És evident que a Rajoy tant li fa l’opinió del principal diari de Dublín, un diari, per cert, molt ben connectat històricament amb el seu govern. L’executiu de Madrid continua encastellat en la tesi que a fora ningú no farà cas de Catalunya, malgrat que es van acumulant damunt la taula les proves que indiquen que no serà així.

Quan Margallo va pronunciar aquelles paraules sobre allò de vagar per l’espai sideral, la recepció del cas català en l’opinió pública europea era molt pitjor que no avui. No solament en el terreny informatiu, sinó també en el polític. Madrid confia molt en els socis comunitaris, però sovint tinc la impressió que ja sap que no pot aturar la independència i juga una única carta: que no siga reconeguda internacionalment. Tanmateix, aquest joc té un risc enorme. Per a ells. Perquè una volta arribe el primer reconeixement ja no hi haurà cap possibilitat de marxa enrere. És una jugada a tot o res.

Ignore si en el govern espanyol ningú mira la realitat més enllà de les consignes, però si hi ha ningú que ho faça, i concretament a Dublín, estic segur que ahir sí que va prendre bona nota del gest significatiu del Times, un diari, recordem-ho, considerat moderat en termes editorials i progressista en termes polítics i que té entre els responsables de marcar la seua línia editorial algun dels ex-primers ministres més coneguts i respectats de l’illa.


[Bon Dia] –Com ja sabeu, cada dia ací a sota podeu trobar els comentaris que els lectors de VilaWeb fan sobre l’editorial. Ells el reben normalment cap a les nou del vespre i poden deixar-hi l’opinió i debatre’l fins a la matinada. Sempre són comentaris interessants i apropiats, però avui us he de recomanar molt especialment el que fa Amadeu Abril i Abril, cervell de la primera independència moderna (la conquesta del .cat) i home savi com ben pocs en tenim. Només heu de baixar una mica més avall.

Ahir va ser un dia important per a aquesta casa, perquè es va presentar VilaWeb Paper, la  XarxaVW i l’històric de portades, tres projectes nous amb què completem la dotzena, ja, de serveis que reben els subscriptors. De tots, ja podeu suposar que VilaWeb Paper és el que ens fa més il·lusió. Amb aquest projecte volem reivindicar el periodisme de cocció lenta, el context i el gust per la qualitat. Creiem que avui es pot fer un diari de paper sense paper, tal com s’entén el paper avui dia, és a dir, sense quiosc. Esperem que us agrade. (En aquest vídeo us expliquem què serà, a partir del dia 29, VilaWeb Paper.)

–La presentació de VilaWeb Paper es va fer ahir durant la conversa que dos-cents quaranta subscriptors van tenir amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. Aquest matí us oferirem el vídeo complet del debat.

–Ah! I si encara no sou subscriptors de VilaWeb i en voleu ser, aneu ací.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]