25.11.2016 - 06:00
Autor: Guillem Carreras
Com aconseguir recursos extres per tirar endavant? Aquesta és la pregunta que volien respondre tots els assistents a la jornada formativa “Micromecenatge i finançament en les entitats de cultura popular”. Josep Viana, president de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, va donar la benvinguda als assistents agraint la seva presència, subratllant la importància de trobar fórmules imaginatives per no guardar cap projecte al calaix, i traient pit sobre el moviment associatiu català: “és evident que no tenim els mitjans de les transnacionals, ni les seves possibilitats econòmiques, però tenim l’orgull de crear iniciatives arrelades a la terra”.
Viana va apostar per trobar un sa equilibri entre l’autogestió i el finançament públic: “ens mereixem un suport dels dirigents públics, però no ens podem conformar ni caure en el pessimisme. Hem de trobar eines més enllà de les administracions per desenvolupar la mateixa feina que estem fent des de fa 150 anys: teixir les xarxes de l’associacionisme i la cultura popular. Innovar ens portarà, sens dubte, a l’èxit”.
Micromecenatge. L’experiència dels Gegants del Pi i TotSuma.
Secundant l’opinió de Viana, Xavier López apuntà que les entitats de cultura popular necessiten construir les seves finances entorn tres vèrtexs: els recursos propis de l’entitat, les subvencions de les administracions públiques i les aportacions particulars. Abans d’iniciar una campanya de micromecenatge, el cap de colla dels Gegants del Pi va recomanar plantejar-se si el projecte és viable i el valor afegit que poden suposar aquests recursos extres. López emfatitzà la necessitat de focalitzar els esforços en quatre àmbits: definir el moment adequat per llençar la campanya, concretar quina quantitat vol recollir-se des d’una visió pragmàtica, establir les recompenses dels patrocinadors a partir de ràtios cost/benefici i dissenyar una potent campanya informativa.
Llegeix l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí.
