Els guardonats dels Premis Ovidi Montllor 2015.

Molts coincidien ahir a la nit en un mateix fet: allò no era normal. O no ho era fins fa quatre dies. Una gala dels Premis Ovidi Montllor al Palau de la Música, un espai fins fa poc vetat a la música i la cultura en català, i amb la presència de les principals institucions del país. Exacte, impensable. Fins ara. Una dècada després de la tancada històrica i simbòlica per a denunciar la manca de suport institucional, molts d’aquells mateixos músics i encara més de nous tornaven a omplir l’edifici, ara com a convidats, com a organitzadors, com a protagonistes, de la festa de la música valenciana. Impensable fins fa quatre dies veure el president de la Generalitat no únicament a la fila zero sinó lliurant un dels premis i aplaudint els guardonats, en aquest cas, ni més ni menys que a Obrint Pas, que van ser homenatjats amb el premi d’honor a la trajectòria musical. Obrint Pas recollint un premi de la mà del president del govern, qui els ho hauria dit i qui s’ho hauria cregut.

Les coses han canviat molt. Aquell Enric Morera que fa deu anys també ocupava el Palau en suport als músics valencians, ahir trepitjava l’escenari com a president de les Corts al crit de ‘Hem recuperat la normalitat democràtica! Hem tornat al Palau’, assumint que encara hi havia molt per a fer. Doncs sí, hem començat a normalitzar allò que sempre hauria d’haver estat normal: l’estima i la defensa de la cultura i la llengua pròpies. Ho recordava Mónica Oltra, vice-presidenta del govern: ‘Que difícil que és ser normal quan la nostra llengua no pot prestigiar-se.’ Però de mica en mica les anomalies van minvant. Ja comencem a menjar-nos el pa sencer, que deia la conductora de la gala, la periodista Amàlia Garrigós.

Una gala massa llarga i monòtona, que va tenir una nota d’humor en les aparicions en vídeo de Xavi Castillo i d’Eugeni Alemany (no us perdeu el seu debut musical), i en què els principals protagonistes foren els guardonats, encapçalats per Gener, Mox, Zoo, Mara Aranda i Clara Andrés. Una gala amb un parell de pífies que van fer descobrir el nom d’algun guardonat abans d’hora. Però de segur que el públic va perdonar la relliscada en una nit com aquella en què se celebrava, per sobre de tot, la vitalitat de l’escena musical valenciana i el grau de normalitat que, finalment, ha aconseguit.

I això es mereix un brindis. A la salut no tan sols de la nostra música sinó de tots aquells que han fet possible una normalització que no s’ha esdevingut per art de màgia. N’és conscient el públic, que va retre un fort aplaudiment al Micalet i el seu principal responsable, Tonetxo Pardiñas, que durant tots aquests anys de vet institucional ha aixoplugat la música i la cultura d’aquest país. També en són un exemple, entre tants, els guardonats d’honor. ‘Batallar quan tot sembla perdut, eixa és la nostra força –recordava Xavi Sarrià–. No només no han pogut liquidar-nos sinó que aquesta escena musical és l’exemple de com podem sentir-nos d’orgullosos.’

Vicent Torrent, ex-cantant d’Al Tall, també va ser ovacionat, i va aprofitar la seva aparició a escena per a exigir als nous responsables polítics que no afluixin en la tasca de treure i mantenir a la superfície la música tan viva que tenim. I insistia en l’avís un altre ex-Al Tall, Manolo Miralles, president del Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor: ‘La fera mossegarà amb ganes qui trenque l’alegria d’aquest poble.’

El president de la Generalitat, Ximo Puig, va demanar perdó als músics valencians pel tracte institucional rebut tots aquests anys i va voler reivindicar que el país era més viu que mai i que aquest renaixement del País Valencià havia d’incloure els seus músics i la seva cultura. I un pletòric Enric Morera sentenciava: ‘Estem fent país, estem recuperant posicions.’ I perquè tot plegat no quedi només en paraules, Mónica Oltra va anunciar una partida de 200.000 euros al pressupost per a la promoció de la música valenciana en català.

El 22 de novembre de 2015, dia de Santa Cecília, patrona de la Música, va ser el dia que la Fera, aquella fera ferotge de l’Ovidi, va irrompre amb la força de cada vegada més músics i públic i va alliberar un Palau de la Música que feia massa temps que feia pudor de resclosit.

 

Informació relacionada:
Gener i Mox triomfen en la gala dels Premis Ovidi al Palau de la Música de València

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]