A tot el món es viu una revolució de les energies renovables. A molts indrets ja és la forma més barata de generar electricitat. Escòcia ha estat el darrer país a generar tota l’electricitat amb sistemes d’energia renovable durant un dia. Països com ara Dinamarca, Portugal o Costa Rica produeixen durant dies sencers tota l’electricitat de fonts renovables. El 7 d’octubre Suècia va declarar que volia ser un dels primers països del món a no fer servir combustibles fòssils. Divuit ciutats dels EUA, amb Los Angeles al capdavant, també han acordat de renunciar-hi.

Als EUA i la Xina, els països que consumeixen més energia, es va instal·lant energia renovable a un ritme mai no vist. Paral·lelament, l’Acord de París del desembre del 2015 sembla haver alertat definitivament de la gravetat del canvi climàtic i de la urgència de prendre accions decisives abans no sigui irreversible. La tecnologia hi és, només cal inversió econòmica. Inversió en energies renovables que no ha parat de pujar aquests darrers anys: de menys de 75.000 milions de dòlars el 2005 a 286.000 milions el 2015. Tanmateix, l’Agència Internacional de l’Energia calcula que cal arribar a 750.000 milions de dòlars d’inversió anual en renovables per evitar que la temperatura pugi més de dos graus.

Però el nostre país és lluny d’aquestes xifres, i no sembla pas haver-hi voluntat política d’unir-se a aquesta revolució. Tanmateix, què cal fer per a afegir-s’hi? Tot seguit us expliquem els passos que s’hauran de seguir als Països Catalans per renunciar també als combustibles fòssils. Perquè, com diuen veus diverses, no hi ha opció: els combustibles fòssils tard o d’hora s’acabaran. Només és cosa de decidir si s’accelera l’adopció de les energies renovables o es retarda.

Electrificació de tot el consum d’energia
L’electricitat és només una de les formes que tenim de consumir energia. A grans trets, en consumim en tres grans blocs. El primer terç correspon a l’electricitat. El segon, a l’escalfament: calefacció, aigua calenta, cuina i calor aplicada a la indústria. El terç final correspon al transport. Les fonts renovables produeixen, fonamentalment, electricitat. Així doncs, per a aconseguir que tota l’energia que consumeix un país sigui renovable, primer cal electrificar els dos terços restants, el transport i l’escalfament. Amb les centrals actuals és possible? Com veurem més endavant, actualment la generació és sobredimensionada, i els experts coincideixen a dir que no hi ha d’haver problema a electrificar tot el consum d’energia.

Pel que fa a l’electrificació del transport, fa poques setmanes us explicàvem que els primers passos ja es van duent a terme. Al món actualment hi ha uns 2.000 milions de vehicles, i se’n produeixen uns noranta milions anualment. Per contra, hi ha poc més d’un milió de cotxes elèctrics. Passaran anys abans els vehicles de combustió no siguin substituïts, però es preveu que cap al 2024 tots els nous seran elèctrics. Països com Alemanya han declarat que prohibirien la venda de vehicles de combustió l’any 2030, i els Països Baixos i Noruega estudien de prohibir-la abans, cap al 2025. L’acció política, per tant, esdevé crucial per a accelerar la irrupció del cotxe elèctric, especialment quan cada any es moren centenars de milers de persones per contaminació atmosfèrica.

Pel que fa a l’altre terç de consum, el de l’escalfament, la tecnologia també hi és. Escalfadors d’aigua calenta, vitroceràmiques i cuines d’inducció, sistemes de calefacció elèctrica (radiadors, aire condicionat amb bomba de calor i sistemes centralitzats), etc. De primer, pot resultat més car comparat amb el gas natural i el combustible per calefacció, però amb les energies renovables baixarà el cost de l’electricitat, com us vam explicar.

Fi de les ajudes als combustibles fòssils
La indústria dels combustibles fòssils acusa la de les energies renovables de ser subvencionada. La indústria de les renovables respon que està d’acord a suprimir les subvencions, però a tothom. Segons el Fons Monetari Internacional, cada any la indústria dels combustibles fòssils rep 5 bilions de dòlars d’ajuts a tot el món. Només cal recordar els 1.760 milions d’euros que el govern espanyol va pagar pel projecte frustrat del Castor o les subvencions al carbó asturià. D’una altra banda, el preu de l’energia ha de reflectir el cost real. Les factures d’indústries com la nuclear només reflecteixen el cost de construcció i operació, i no pas de tot el cicle de vida (desmantellament i emmagatzematge dels residus nuclears a llarg termini). Les nuclears tampoc no paguen cap assegurança pels possibles danys que poden causar: no hi ha cap companyia que vulgui assegurar-les. El cost seria tan elevat que automàticament caldria tancar totes les centrals nuclears.

Pel que fa a la contaminació, cada dia s’alcen més veus per introduir un impost sobre el CO2. La indústria dels combustibles fòssils s’enduu els guanys, però no es fa responsable dels danys que ocasiona. En paraules de l’industrial Elon Musk, ‘llencen escombraries però no paguen per recollir-les’. És un exemple clar de l’anomenada tragèdia dels comuns. L’impost sobre el CO2 ha de permetre que –sense augmentar la pressió fiscal– la indústria dels combustibles fòssils pagui pels danys derivats de la seva activitat. Per una altra banda, s’ha d’atorgar un preu real a totes les energies, de manera que els consumidors rebin estímuls per a usar energies netes, que aleshores podrien competir-hi en igualtat de condicions.

Actualització de la xarxa elèctrica
És l’aspecte clau per a abandonar els combustibles fòssils. Actualment, la xarxa elèctrica és dissenyada per a proporcionar l’electricitat instantàniament, sense acumular-la. Si el consum mitjà d’electricitat d’un país es pot atendre amb deu centrals, però per al pic de demanda se n’han de menester trenta, cal construir aquestes trenta centrals i tenir-les operatives en tot moment, perquè apagar i encendre una central no es pot fer fàcilment. Això fa que la generació d’electricitat sigui sobredimensionada, per respondre a aquests pics.

Per una altra banda, les energies renovables introdueixen més variabilitat a la xarxa. No sempre fa el mateix sol (núvols, tempestes, estació de l’any) i no sempre fa el mateix vent. Arriba un moment que la xarxa elèctrica no pot assumir-la, tanta variabilitat. Quina solució hi ha? Emmagatzemar l’energia. Així, amb les deu centrals n’hi hauria prou. Quan hi ha poca demanda s’aprofita l’avinentesa per emmagatzemar l’energia, i durant els punts de demanda forta es fa servir la producció de les deu centrals més l’energia emmagatzemada. De fet, hi ha experts que han calculat que amb una xarxa intel·ligent que emmagatzemi l’energia, per al consum actual d’electricitat només caldria un terç de les centrals. No caldria tancar les centrals sobrants, però: servirien per a cobrir l’electrificació del transport i l’escalfament. I això sense comptar que potser la xarxa elèctrica tal com la coneixem avui no tindrà sentit. Les renovables amb sistemes d’emmagatzematge d’energia permeten de crear microxarxes a escala de cases unifamiliars, veïnats o municipis.

Actualment ja hi ha sistemes d’emmagatzematge d’energia: bombatge hidràulic, escalfament de salts, bateries de liti i compressió d’aire. Governs com els dels EUA tenen programes estratègics per a produir nous sistemes d’emmagatzematge d’energia. A mesura que avança la implantació de les energies renovables, es va veient la necessitat de transformar les xarxes que tenim. D’aquí ve que països com ara Alemanya o la Xina hagin hagut d’aturar projectes: les xarxes elèctriques que tenen no poden gestionar més variabilitat.

Instal·lació en massa de plaques solars i molins de vent
Paral·lelament a les dues accions anteriors, caldrà fer una instal·lació en massa de sistemes d’energia renovables per substituir completament les nuclears i les centrals de petroli, gas i carbó. La tecnologia hi és, però representa un envit important en la part industrial. La iniciativa The Solution Project, liderada pel professor Mark Jackobson de la Universitat de Stanford, ha calculat quant costaria fer que els EUA (segon consumidor d’energia del món) consumissin només energia renovable abans del 2040. Amb la tecnologia ja disponible, caldria fer una inversió de 6 bilions de dòlars durant 22 anys, però l’estalvi en combustibles fòssils recuperaria aquesta inversió. És una despesa similar a la que van fer els EUA a les guerres de l’Irac i l’Afganistan. Però el desafiament principal serà construir les fàbriques per a produir plaques solars i molins de vent en el volum requerit.

La web 100.org permet de veure els beneficis de la transició a les energies renovables per estats. Els Països Catalans en tindrien moltes. S’hi crearien uns 100.000 llocs de treball durant 40 anys. S’hi estalviaria un 6% del PIB en despesa sanitària, a més d’evitar-s’hi 5.000 morts per contaminació atmosfèrica anualment. Les centrals renovables només hi ocuparien un 1% del territori, inferior segurament a la superfície que ja hi ocupen les centrals actuals. El preu de l’electricitat passaria d’11 cèntims per kWh a 8 cèntims. L’estalvi global per habitant seria de 5.500 euros anuals, comptant-hi la despesa energètica, la sanitària i l’impacte del canvi climàtic.

Què podem fer nosaltres?
Mentre els governs dels Països Catalans acaben de decidir-se, els ciutadans podem fer un seguit d’accions per ajudar a accelerar la transició a les energies renovables. En primer lloc, contractar companyies que ofereixen electricitat cent per cent renovable: PepeEnergy, Lucera, Hola Luz o Som Energia són les més conegudes. El canvi es pot fer còmodament per internet i sense arriscar-se a cap tall en el subministrament. A partir del 2017, si ens hem de canviar el cotxe podrem optar per models elèctrics cent per cent a preus assequibles, comptant amb l’estalvi que obtindrem en combustible, manteniment, autopistes i aparcament. Si tenim una casa unifamiliar, podem estudiar d’instal·lar-nos-hi plaques solars amb bateries. I si tenim un pis, podem consultar el preu de les bateries i contractar discriminació horària per a carregar-les a meitat de preu. Quan renovem els electrodomèstics, hem de comprar els d’eficàcia energètica A o superior, i canviar les bombetes i fluorescents pels equivalents en LED. Si hem de substituir l’aire condicionat, podem posar-ne un amb bomba de calor. I si hem de canviar la cuina, optem per una d’inducció, més eficaç que no la vitroceràmica.

Finalment, i tan important com aquestes accions, haurem de pressionar els nostres polítics, sigui a escala nacional o a escala municipal, perquè emprenguin accions decidides per a incorporar-nos a la revolució de les energies renovables.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]