Han quedat vists per a sentència dos judicis contra el 9-N. El que es va fer a Barcelona a Mas, Ortega i Rigau i el que es va fer a Madrid a Homs. Ara veurem quan surten les sentències i quin és el càstig de l’estat espanyol als responsables d’aquella jornada històrica. Tot fa pensar que la condemna serà segura. Que aquests quatre polítics seran inhabilitats per la justícia espanyola. En el cas de Mas i Ortega, la inhabilitació no té implicacions immediates, perquè ara mateix no ocupen cap càrrec institucional. En el cas de Rigau i d’Homs, la cosa és diferent.

Homs és diputat al congrés espanyol. És a dir, en una cambra parlamentària que representa la sobirania espanyola i que no té gens d’interès, cap mandat ni cap majoria independentista. Per tant, és evident que, si Homs és inhabilitat, no tindrà cap més remei que abandonar el congrés i anar-se’n a casa o allà on vulgui. Vull dir que no cal esperar que la mesa del congrés espanyol faci cap gest de solidaritat ni de protesta, i encara menys de desobediència a la sentència del Tribunal Suprem. Al cap i a la fi, són les seves lleis, la seva justícia i les seves institucions. Per a nosaltres, comencen a ser coses del passat i amb presència catalana residual (per acabar d’arreglar els papers del tancament de la barraca).

En canvi, el cas de Rigau és molt diferent. L’ex-consellera d’Ensenyament és diputada de Junts pel Sí al parlament. El parlament és la residència de la sobirania del poble de Catalunya. Aquesta cambra té un mandat de les eleccions del 27 de setembre, té aprovades qui-sap-les declaracions de sobirania i té una declaració del 9 de novembre que diu que ‘no se supeditarà a les decisions de les institucions de l’estat espanyol’. I sobretot, té una majoria independentista. Per tant, si Rigau és inhabilitada per la justícia espanyola, el parlament haurà de prendre una decisió. Acatarà la sentència? Farà com qui sent ploure? Ratificarà Rigau com a representant de la ciutadania elegida democràticament? Acceptarà que la justícia espanyola decideixi la composició de la cambra?

Hem parlat molt de la reacció que caldria si inhabiliten Carme Forcadell. I és cert que la presidenta de la cambra –segona autoritat del Principat– té una importància simbòlica especial. Però la sentència contra Rigau arribarà abans i caldrà prendre una decisió clara i assumir-ne les conseqüències. Veig clar que el parlament ha de ser coherent. I que una claudicació davant la justícia espanyola en aquest cas no faria sinó obrir la capsa de Pandora. Perquè s’enviaria un missatge molt negatiu a l’estat espanyol assenyalant un camí de repressió fàcil contra la sobirania catalana.

Quan la justícia espanyola pretengui inhabilitar Rigau, Carme Forcadell haurà de convidar la diputada a continuar treballant amb absoluta normalitat a la cambra. I, tot seguit, fer exactament això: actuar amb normalitat catalana davant l’excepcionalitat espanyola. Què passarà a continuació? Ja ho veurem. D’entrada, els advocats de Rigau presentaran un recurs al Tribunal Suprem que deixarà en suspens la inhabilitació. I poden passar uns quants mesos fins a la resolució definitiva d’aquest tribunal. Després, si la resolució del Suprem confirma la sentència del TSJC contra Rigau, es podrà presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional… Però on serem quan arribi aquest moment?

El recorregut per tot el circuit judicial espanyol s’ha de fer perquè és l’única via per a arribar al Tribunal Europeu d’Estrasburg. Aquest tribunal internacional no admet casos que no hagin exhaurit totes les possibilitats en els estats d’origen. A més, la resolució final d’Estrasburg pot arribar d’ací a uns quants anys. Seran resolucions que podran anar bé com a jurisprudència per als processos que puguin seguir el País Valencià o les Illes en un futur.

Amb tot, si una cosa cal tenir present aquestes setmanes i mesos vinents és que la sobirania s’exerceix o no serveix de res. Ara és l’hora de ser conseqüents amb allò que ha votat el poble i amb allò que ha aprovat el parlament. Per tant, Forcadell, Junts pel Sí i la CUP no es podran amagar en el fet que la sentència del TSJC contra Rigau no sigui definitiva sense la resolució del previsible recurs al Suprem. Caldrà ratificar Rigau com a representant dels catalans des del primer minut. El mateix dia de la sentència, si pot ser. Serà el senyal que el poble català ha començat a tramuntar. I després, actuar amb normalitat. I anar-hi anant.

@PereCardus, periodista

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]