07.06.2021 - 09:30
|
Actualització: 07.06.2021 - 09:34
El set vegades conseller de la Generalitat, Rafael Blasco, torna avui al banc dels acusats. La darrera vegada que l’hi vam veure va ser, de manera fugissera, el 3 de març passat, quan havia de començar el judici per la peça separada número cinc de l’anomenat cas Cooperació. Aquell dia, però, el judici es va suspendre perquè un dels acusats, Javier Murcia, es va trobar malament.
El cas Cooperació, no és altra cosa que el saqueig sistemàtic en benefici propi dels fons que havien d’anar a l’ajut humanitari i a la cooperació internacional. Blasco va ser conseller de Solidaritat i Ciutadania entre els anys 2007 i 2011. És per això que les organitzacions no governamentals, que durant el mandat de Blasco van ser molt menystingudes, demanen que es pose nom i cognoms al cas i es torne a anomenar cas Blasco.
Aquesta peça separada es va obrir el 2017 i s’hi han investigat delictes de malbaratament de cabals públics i apropiació indeguda. La fiscalia xifra en 289.363 euros el perjudici que això va ocasionar a les arques públiques. En aquest cas, per mitjà de contractes per a serveis informàtics.
Blasco i els noms de sempre
Per executar el saqueig, Blasco s’envoltava dels funcionaris que el van acompanyar per totes les conselleries per on va passar durant la seua carrera política, i per un empresari que era l’encarregat de fer caixa: César Augusto Tauroni.
Ara el fiscal demana per a Blasco una pena de dos anys i vuit mesos de presó i una multa de 400.000 euros per un delicte continuat de tràfic d’influències, delictes continuats de prevaricació i frau a l’administració.
L’ex-secretària general de la conselleria, Agustina Sanjuan, també està encausada. Com Blasco, Sanjuan ja ha estat condemnada a presó pel desviament de diners destinats a la cooperació. L’any 2018, preguntada per la fiscal sobre la manipulació dels contractes informàtics, va admetre que sí que ho feia, que arreglava els concursos perquè el conseller Blasco li donava instruccions en aquest sentit. I no tan sols ella. Sanjuan té declarat que el personal de la conselleria estava al cas dels tripijocs que es feien per adjudicar els contractes a les empreses controlades per César Augusto Tauroni. El fiscal demana que la condemnen a dos anys de presó i 300.000 euros de multa.
L’antic cap d’informàtica de la conselleria, Javier Murcia, també va declarar i va admetre que sabia de les relacions entre Taurioni i Blasco. També sabia que es manipulaven els expedients de contractació per simular-ne la legalitat. El fiscal li demana un any i mig de presó i 300.000 euros de multa per un delicte continuat de prevaricació.
César Augusto Tauroni, l’empresari sempre lligat a Blasco, arriba al judici amb una petició fiscal de dos anys i sis mesos de presó i una multa de 400.000 euros per un delicte continuat de frau a l’administració.
Segons l’acusació, els contractes suposadament manipulats es van adjudicar a Fujitsu España Service, Comteldat i Ibermática, que havien de subcontractar les empreses Dinamize i S&C Visión y Análisis, que eren les de Tauroni. I això passava tot i que, segons que va admetre Agustina Sanjuán, les empreses de Tauroni no estaven capacitades per a prestar els serveis per les quals eren llogades.
En semillibertat
Qui va ser l’home totpoderós de l’administració valenciana i conseller amb dos partits diferents és en semillibertat des del febrer del 2019. Havia complert la meitat de la pena de sis anys i mig de presó a què va ser sentenciat pel Tribunal Suprem espanyol per desviar fons dels ajuts destinats a Nicaragua.
L’abril del 2020, Rafael Blasco va ser condemnat novament a un any de presó per haver rapinyat diners públics que havien de servir per a construir un hospital a Haití arrasat després del terratrèmol. Eren les peces segona i tercera del cas. Aquest judici es va fer quan l’ex-conseller ja complia pena a Picassent. L’acusat va voler col·laborar amb la justícia. Va confessar que sí, que havia participat en els fets i va negociar amb la fiscalia d’explicar tot allò que deia que sabia a canvi d’una rebaixa de la pena. Inicialment, la fiscalia li demanava setze anys de presó, però va reduir la petició a tres i mig, i el jutge ho va deixar en un any. La Coordinadora Valenciana d’ONGD ho va considerar un insult. Tant l’advocacia de la Generalitat com les organitzacions no governamentals van recórrer la sentència davant el Tribunal Suprem.
El judici es reprén avui i continuarà el dia 18 de juny.
