Joan-Ramon Gordo i Montraveta (Berga, 1952) és poc amant de les simplificacions. Compromès amb l’associacionisme cultural des que té ús de consciència, exerceix de trencaglaç de moltes iniciatives innovadores. Com a coordinador de la revista Via fora, editada per l’associació Enllaç, intenta exercir com a punt de trobada entre els partidaris de la innovació i el tradicionalisme en la cultura popular. Des de les ONG EcoConcern i NOVA, Centre per a la Innovaciò Social, segueix apostant, des d’una visió multidisciplinar, per la innovació de l’associacionisme impulsant metodologies participatives de qualitat (Delibera). Una trajectòria que continua desenvolupant com a coordinador dels Actes de l’Any Clavé i esdevenint una peça clau en el naixement i la consolidació de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català com a coordinador general durant deu anys. Com a director d’edicions de la confederació cultural, manté un contacte molt estret amb Antoni Carné i gaudeix  d’una posició privilegiada per avaluar l’evolució de l’associacionisme de base contemporani.

En aquesta conversa extensa, Gordo repassa la seva relació amb Antoni Carné, quan i com sorgeix l’Ens de l’Associacionisme Català i amb quina filosofia el van voler impregnar els seus impulsors.

La vostra relació amb l’Antoni Carné ve de lluny…
Cert. Inicialment he de dir però, que la meva relació amb l’Antoni i per extensió amb les organitzacions i entitats culturals que ell representava era com a professional autònom, però amb una entrega i implicació que anava més enllà dels aspectes estrictament professionals. Amb el temps aquesta relació es transformà en una forta amistat.

Podeu llegir l’entrevista sencer fent clic aquí

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]