Ahir es va confirmar científicament una cosa que tothom sabia: que els terratrèmols que hi hagué al Maestrat i a les Terres de l’Ebre el 2013 i el 2014 eren causats per la injecció de gas al magatzem Castor. Un estudi del MIT ho va confirmar i va esvair qualsevol dubte. Ara el govern espanyol haurà de decidir si reforma el magatzem per evitar que hi haja més terratrèmols o si el desballesta. Això demanen les entitats, però costaria uns 300 milions d’euros, que s’han de sumar als 1.700 milions que ja s’han gastat en un magatzem de gas que no era necessari i que no funciona.

Però sabeu quina és la cosa més curiosa? Què en realitat tant hi fa. En un país normal uns fets com aquests haurien ensorrat l’empresa responsable del fiasco i haurien originat una crisi política immensa. Ací no, perquè l’objectiu del magatzem no va ser mai guardar gas. El negoci era la trampa. El negoci era engreixar ACS, Florentino Pérez. I aquesta funció, el Castor ja l’ha complerta.

De segur que no trobarem cap projecte tan ple d’irregularitats manifestes com aquest. D’entrada, perquè no calia. No tenia ni té cap funció –i això ho demostra el fet que no és actiu i no passa res. Es posà en funcionament el 10 d’abril de 2012 i tot seguit van començar els terratrèmols que Florentino Pérez, principal accionista d’ACS, va arribar a negar. El 4 d’octubre de 2013, després de centenars de terratrèmols, la planta es va aturar.

I si abans d’engegar-se ja hi havíem vist irregularitats enormes (canviar per força la delimitació de les províncies o negar la necessitat d’un estudi d’impacte ambiental en foren les dues més grosses), després encara faltava veure la més increïble. Malgrat haver fet malament l’obra, malgrat haver-la cobrada, malgrat haver causat els terratrèmols, ACS va rebre una compensació de 1.350 milions d’euros per la renúncia a la concessió el novembre del 2014. I l’estat va tardar només trenta-cinc dies a pagar-los! Els diners, òbviament, de la nostra butxaca.

Té cap explicació lògica tot això? Només una: que, gràcies a aquest tripijoc, ACS va tenir feina de sobres i diners frescs enmig de la crisi més dura que hem conegut. ACS també ha guanyat diners construint una dessaladora immensa a Escombreras (Múrcia) i va cobrar 600 milions d’euros el 2016 ‘en compensació’ perquè no funciona a ple rendiment –i anoteu que el benefici net d’ACS el 2016 fou de 751 milions. De la mateixa manera, ara reclama 500 milions d’euros més pel rescat del túnel del TGV al Pirineu, gràcies a un contracte d’explotació que va signar amb l’estat espanyol i que se sabia que no es podria complir. L’obra, cobrada per ACS i un soci francès, havia costat prop de 1.100 milions d’euros, 600 dels quals posats ja d’entrada sobre la taula per les institucions públiques.

En resum, gràcies a tres obres mal fetes, ACS ha pogut moure 8.780 milions d’euros en el pitjor moment de la crisi. Només amb tres obres. Això sí, les tres més escandaloses de tantes com els governs i les institucions han adjudicat a aquesta empresa, model i far del peculiar capitalisme espanyol. Un capitalisme tan peculiar que té en la trampa –i no pas la competició, ni l’esforç ni la innovació– la base del seu negoci.


[Bon Dia] –El debat entre Macron i Le Pen, ahir al vespre, fou molt desagradable. En alguns moments semblava més un combat de boxa que no pas un programa de televisió. Le Pen em va sorprendre i tot amb una visceralitat antialemanya enorme, desproporcionada. Després de dècades de pensar que l’enemistat entre França i Alemanya havia passat a millor vida, em va preocupar molt el to i la manera de dir que feia servir. Fins i tot va arribar a afirmar que els problemes entre França i Alemanya havien arribat quan Alemanya tractava injustament França. Dir-ne ‘problemes’ de tres guerres mundials (les dues oficials i la franco-prussiana) és certament preocupant…

–Whattsapp ha fallat aquesta nit. Aquesta setmana ja havia caigut durant uns quants minuts però aquesta vegada ha estat qüestió d’hores i arreu del món. No he pogut evitar de pensar en quantes converses interessants es deuen haver interromput de sobte…

–El PNB va tancar ahir un pacte amb el PP pel pressupost espanyol. Un pacte molt favorable als nacionalistes bascs. La decisió no ha agradat en alguns sectors del nostre país, que consideren que ha tret profit de la dura batalla entaulada entre la Generalitat i l’estat espanyol. Al País Basc també l’esquerra abertzale i Podem l’han criticada. Però si us ho voleu mirar des d’un altre punt de vista, no em podeu negar que és suggeridor l’espès silenci amb què els barons territorials, la premsa madrilenya o Ciutadans han acollit un pacte que al final s’endú una bona quantitat de diners fora de la hisenda espanyola. El PNB, en aquest sentit, serveix de contrast amb el PDECat. I ells s’ho cobren…

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]