Aquesta tarda, a la seu d’Òmnium del carrer de la Diputació de Barcelona, s’han reunit set figures de referència de la política i la societat catalanes per fer una crida per la democràcia. Manuel Delgado, Joan Tardà, Dolors Sabater, Jordi Cuixart, Jaume Roures, Xavier Trias i David Fernàndez han inaugurat la campanya que emprèn l’entitat amb la mirada posada en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Han posat fil a l’agulla amb un missatge molt clar: aquí parlem de democràcia. Sí que hi ha la independència en joc, però en veient l’actitud de l’estat espanyol i d’una part de la política catalana, la cosa és encara més bàsica: la democràcia l’any 2017.

L’acte coincidia amb l’aniversari d’aquella mobilització del 10 de juliol de 2010  –’i encara lluitem per allò mateix’, diu Cuixart. ‘Us convoquem i posem en marxa aquest projecte per denunciar els atacs de l’estat espanyol contra la democràcia a Catalunya. […] Fem una crida a defensar la democràcia davant un estat autoritari’, diu Cuixart en les paraules introductòries. El president d’Òmnium insisteix que aquesta lluita té vincles directes amb aquelles lluites socials i culturals dels anys seixanta i setanta, quan tot encara semblava possible en la fi del franquisme.

Un número per a estar connectat
La campanya (manifest) mirarà de connectar ‘tots els demòcrates’ de Catalunya amb el suport de les noves tecnologies. El telèfon 696 000 699 servirà per a canalitzar la mobilització. Amb un missatge de WhatsApp enviat a aquest número amb la paraula ‘democràcia’, qualsevol ciutadà serà informat constantment d’allò que passi en relació amb el referèndum i amb les crides en defensa de la democràcia. ‘Vénen dies decisius. Estigues connectat’, diu el vídeo que ha presentat l’entitat per començar la campanya de mobilitzacions. Una primera fase de la campanya tindrà com a activitat central la programació del documentari ‘Les clavegueres d’Interior’, produït per Jaume Roures, de Mediapro. I ell és el primer convidat d’intervenir.

Jaume Roures i la impunitat
El cap de Mediapro explica com les estructures ocultes de l’estat tenen un paper decisiu a l’estat espanyol. ‘Hem de tenir clar que les lleis i allò que és just i allò que és legítim no sempre coincideixen. I n’hem de treure conclusions també en aquesta campanya. La cosa més important és que documentals com aquest es puguin veure i es puguin debatre les coses que s’hi expliquen.’ Roures explica també que en una tertúlia recent amb un periodista d’un dels diaris grossos, aquest li va dir que ‘sense clavegueres no hi havia estat’. I Roures diu que això és molt fort i recorda la situació d’impunitat d’actuacions que en qualsevol estat d’Europa haurien estat un escàndol que haurien originat dimissions.

Xavier Trias i els tretze milions
‘Hi ha coses que a la vida semblen impossibles. Creus que no passaran mai. Que la gent exagera. Jo he viscut una situació insòlita: llevar-se un dia amb tretze milions de francs suïssos. I ja sabeu que aquests diners no els trobareu mai. Perquè no existeixen. Qui els trobi, se’n podrà quedar dotze i jo me’n quedaré un.’ Així ha començat Trias, que ha dit que era un fet molt greu que hi hagués persones que fessin servir les estructures i les institucions de l’estat per a fer mal a persones concretes per les seves idees polítiques. L’ex-batlle Trias recorda la conversa entre l’ex-ministre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso amb una sensació molt desagradable. ‘Si deixem passar aquestes coses, ens pot acabar passant qualsevol cosa. Això és el que fan les dictadures’, afegeix. Trias ho ha aprofitat per demanar als polítics que han promès coses en les campanyes que les compleixin, en una referència directa al món dels comuns.

Dolors Sabater i la posició de Podem
La batllessa de Badalona agraeix que es faci present en aquesta campanya ‘la veu del municipalisme transformador que lluita contra els privilegis de les elits’. La crida per la democràcia és una crida que té molts precedents en el nostre passat recent, diu Sabater. ‘Les persones que venim d’aquests moviments i que ara som a les institucions, ens trobem amb l’obligació de posar les institucions al servei d’aquestes lluites, que són les que construeixen consensos’, diu la batllessa de la setena ciutat dels Països Catalans. I afegeix: ‘No podem acceptar que s’acabi considerant normals aquestes actuacions i actituds de l’estat espanyol.’ Les lluites per la democràcia que enllacen el 10-J i el 15-M tenen un objectiu comú, que és combatre el règim del 78, diu Sabater.

La batllessa també diu que Podem és objecte de repressió i de persecució pel fet de voler canviar les estructures del règim del 78. Per Sabater, el referèndum és una oportunitat per a denunciar i desplaçar el podrimener de les clavegueres de l’estat espanyol. Diu que la posició dels comuns en defensa del referèndum és clara: ‘Tot i el fet que el referèndum que es convoqui no sigui el referèndum pactat, la resposta del món municipalista és igualment a favor de la democràcia. Estem a l’expectativa de com es convoqui el referèndum per coordinar la defensa de les urnes i la protecció dels funcionaris. Els comuns no són els enemics del dret de decidir a Catalunya.’

David Fernàndez i l’urna, gramàtica internacional del conflicte català
L’ex-diputat de la CUP, activista i periodista, valora una campanya com aquesta en un moment excepcional per a defensar ‘la cosa més bàsica’: la democràcia i la política. ‘És una crida per la democràcia en forma i fons, perquè el referèndum és la forma més normal i bona de defensar els objectius polítics’, diu Fernàndez. Aprofita l’avinentesa per mostrar la preocupació pels processos de retrocés democratitzador. ‘Que llargues que es fan les lluites pels drets i les justícies’, diu Fernàndez, que se solidaritza amb Trias, que ha estat víctima d’una guerra bruta que no es tanca i que treballa amb impunitat. ‘No tan sols no els han castigats, sinó que els han condecorats pel que han fet i cobren a final de mes’, denuncia Fernàndez. ‘L’urna ha esdevingut la gramàtica internacional del conflicte democràtic català’, diu. ‘Aquest és un país curiós que ha hagut de persistir contra l’autoritarisme’, afegeix. ‘Ens en sortirem junts i alhora. Ensems, que és una paraula molt catalana’, diu el periodista per tancar la seva intervenció.

Fernàndez també diu la seva sobre la posició dels comuns sobre el referèndum: ‘Avui, l’única escletxa possible de fractura del règim del 78 es diu procés polític català. Em sabria molt greu una situació… perquè entre qui rep i qui pega, no es pot ser mai neutral.’

Joan Tardà i el règim democràtic de baix cost
‘Crida per la democràcia que els republicans i altres representants que ens comprometem a fer sentir també a les corts espanyoles. La democràcia espanyola se la juga també amb el cas català.’ Tardà ha recordat les reivindicacions dels diputats catalans del 1918: ‘Catalunya no serà reconeguda fins que no caigui el règim’, ja va dir un diputat català ara fa un segle. ‘L’estat utilitza totes les armes per fer descarrilar processos democràtics’, recorda Tardà. ‘Dissortadament, la ciutadania espanyola pateix un règim democràtic de baix cost’, diu el diputat d’ERC, que recorda que els grans partits espanyols han tancat en fals la comissió d’investigació de l’operació Catalunya. Segons Tardà, el règim espanyol no vol fer la catarsi per avaluar la qualitat del seu sistema democràtic. ‘Nosaltres ens comprometem a ser palanca solidària amb totes les nacions de l’estat espanyol. Perquè lluitem per nosaltres i per tota la bona gent de l’estat espanyol’, remata. ‘Ras i curt: convençuts que el punt de trobada de tots serà la crida a la participació –diu amb referència a la posició dels comuns–, davant el clam de la ciutadania de Catalunya de votar cívicament.’

Manuel Delgado i per què lluitem els catalans
L’antropòleg explica que des dels catorze anys és militant comunista d’un petit partit i fa valdre que al secretari general del seu partit li tocarà rebre. I diu també que és militant dels comuns de manera subrogada. I afegeix que és un món complex, però que la seva posició, amb el seu partit, és que seran al lloc que toca per defensar la democràcia. ‘Aquesta gent de l’àmbit dels comuns serà al costat de la defensa de la democràcia, que és on ha de ser’, diu Delgado. L’antropòleg explica també que quan fou detingut perquè era militant comunista, els seus torturadors li deien ‘rojo separatista’ i també ‘cabrón catalán’. No es pot amagar un component clar de conflicte amb els ‘cabrons catalans’, diu Delgado en clara ironia. I afegeix: ‘No sé per què tenim escrúpols de dir que aquesta és una lluita antifeixista. Té un fort contingut antifeixista. Que és una lluita per la llibertat.’

Delgado diu també que la situació actual de Catalunya és part de la inèrcia d’una lluita històrica. ‘Fem això que fem perquè estem entrenats i acostumats a lluitar. Per defensar-nos dels altres, però també per lluitar entre nosaltres. El senyor Trias sap perfectament que quan ell era alcalde jo lluitava contra ell.’ Trias, des de la seva posició assenteix amb el cap visiblement davant de les rialles dels assistents. ‘No sé per què es fan màsters per a la resolució dels conflictes. S’haurien de fer màsters per a fer conflictes. Perquè els conflictes són els que fan avançar les societats’, diu. ‘La lluita que hem de tirar endavant és per la democràcia, però sobretot és una lluita per la decència. Arriba un moment que cal dir prou. Hem de ser un poble digne.’

Delgado parla sobre els comuns: ‘Se’ls ha de conèixer. Si el tema és la independència, la cosa serà difícil de resoldre. Si hi ha mobilització, els comuns seran al carrer. Perquè és la seva naturalesa. Per convertir el naixement d’un estat en el naixement d’una societat. Si hi ha gent al carrer, no sabran quedar-se a casa.’

Cuixart i Òmnium
Jordi Cuixart dóna les gràcies als sis personatges que l’han acompanyat. I diu que Òmnium vol dir ‘de tots’ i que aquest també és un bon missatge. ‘Crida per la democràcia. Defensem el referèndum. Denunciem l’estat espanyol.’ Són els tres eslògans que Òmnium presenta per a aquests mesos abans de la campanya oficial, ‘en què defensarem evidentment la independència’, deixa clar Cuixart.

Heus ací el vídeo que s’ha presentat avui:

Vegeu ací l’acte sencer de la presentació de la campanya.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]