Quantes vegades hem sentit: “Ens juguem la vida”, “És a vida o mort”, “Guanyar o morir” o bé “No juguem amb el pa dels nostres fills”. Aquestes sentències apocalíptiques s’escolten en moltes declaracions en l’àmbit competitiu i el regust de boca que em deixa és molt amarg.

Si ens hi fixem, al diccionari anglès no surt la paraula fracàs, i les úniques paraules que se li acosten són errada i equivocació. Com diu la cançó de Fiti y los Fitipaldi “Me equivocaría otra vez”, hauríem d’estimar l’error perquè normalitzar l’errada vol dir que la meva autoconfiança i les ganes de fer coses van molt unides. Per tant, puc millorar i evolucionar mentre gaudeixo d’allò que faig.

Llegiu l’article sencer ací.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]