Reconstrucció artística d'un arcosauromorf

Un equip d’investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures. Entre elles, també les d’una nova espècie, Prorotodactylus mesaxonichnus, corresponent a un rèptil que va viure al Pirineu fa entre 247 i 248 milions d’anys però que no estaria emparentat amb els dinosaures. D’aquest nou rèptil se’n coneixia fòssils però no se’n tenia constància de cap petjada, per tant les descobertes a zones del Port del Cantó, a l’àrea de Pont de Suert i al municipi de Sarroca de Bellera són les úniques del món conegudes fins al moment.

L’estudi publicat es basa en l’anàlisi de petjades fòssils (icnites) que van deixar diversos grups de rèptils sobre aquests sediments, així com dels ecosistemes on varen viure. ”Les icnites són uns fòssils molt efímers i de difícil conservació, però gràcies a la tècnica fotogramètrica per obtenir models 3D i a la realització de motlles de silicona hem pogut identificar i preservar-ne el seu registre”, explica l’investigador de la UAB Eudald Mujal.

L’anàlisi de les roques en tres àrees pirinenques diferents ha permès veure que els ambients triàsics estaven formats per rius sinuosos i planes d’inundació. En tots aquests ambients hi vivia una gran diversitat de faunes de vertebrats, majoritàriament corresponents a arcosauromorfs, el grup de rèptils que posteriorment va donar lloc als cocodrils i als dinosaures.

L’estudi de les petjades ha demostrat que els arcosauromorfs de mides més aviat reduïdes (d’aproximadament mig metre de llarg) dominaven, però, tot i menys abundants, també hi havia exemplars de més de tres metres de llargada.

Els nous estudis publicats es basen en les faunes de vertebrats que hi van viure durant el Triàsic inferior i mitjà (fa entre 247 i 248 milions d’anys). Aquest interval de temps va ser crucial per a la recuperació dels ecosistemes després de l’extinció de finals del Permià (fa uns 252 milions d’anys), la més mortífera de la història de la Terra on s’estima que es van extingir al voltant del 90% de les espècies, superant amb escreix la que va causar l’extinció dels dinosaures.

Durant el Triàsic, la Terra tenia una configuració molt diferent a l’actual: tots els continents es trobaven units en un de sol anomenat Pangea. En aquest període geològic, els Pirineus, situats a la zona equatorial del planeta, estaven formats per un conjunt de petites conques on s’hi acumulaven sediments d’origen fluvial que han donat lloc a roques d’una coloració típicament vermellosa, molt abundant en diversos indrets dels Pirineus, així com també arreu d’Europa.

Nova espècie de petjades fòssils
D’entre el conjunt d’icnites destaca la presència d’una forma no descrita mai fins ara, que ha comportat l’establiment d’una nova icnoespècie: Prorotodactylus mesaxonichnus. Les icnoespècies és com els investigadors classifiquen les petjades fòssils (ja que es desconeix quin animal concret les va produir) i és equivalent a una espècie biològica. Fins ara, l’icnogènere (gènere de petjada fòssil) Prorotodactylus només es coneixia a la conca germànica centreeuropea (Polònia i Alemanya). Els productors d’aquestes icnites s’havien atribuït a dinosauromorfs, membres primerencs del llinatge dels dinosaures, però les noves icnites pirinenques mostren que es troben relacionades amb un altre grup d’arcosauromorfs basals, descartant la relació de la nova icnoespècie amb el llinatge dels dinosaures.

Segons l’investigador de l’ICP Josep Fortuny ”les noves petjades pirinenques indiquen que aquests animals, d’aproximadament mig metre de llarg, usaven les quatre potes per caminar, i sovint deixaven marques de la cua. De tota manera, algunes petjades evidencien una possible locomoció bípeda en moments puntuals per anar més ràpid.” Totes aquestes característiques indiquen que els autors de les petjades podrien ser euparkeriids, un grup d’arcosauromorfs basals coneguts per restes òssies de la mateixa edat a Polònia, Rússia, Xina i Sud Àfrica.

L’associació d’icnites pirinenques és similar a la d’altres zones com el sud de França, Marroc, Alemanya, Polònia i els Estats Units. Això fa pensar als autors de l’estudi que les faunes del Triàsic inferior-mitjà eren força homogènies, almenys a la zona equatorial de Pangea, i que els ambients fluvials, molt extensos durant el Triàsic inferior i mitjà, estaven dominats per arcosauromorfs. Per tant, els autors del treball conclouen que aquest grup va ser clau durant la recuperació dels ecosistemes després de l’extinció en massa de finals del Permià, aprofitant el gran nombre de nínxols ecològics buits a causa de la gran crisi ocorreguda i permetent als antecessors dels primers dinosaures radiar i diversificar-se.

Centre de Descoberta de les Ciències de la TerraPart de les zones estudiades, a les rodalies de Port del Cantó, formen part del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP). Justament, el PNAP, en col·laboració amb els investigadors d’aquests treballs, l’Ajuntament de Soriguera (Pallars Sobirà) i d’altres institucions catalanes, ha començat un projecte per crear un Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra a Rubió (Pallars Sobirà). Aquest centre s’encarregarà de divulgar el patrimoni geològic i paleontològic del PNAP. Per tant, les noves descobertes són una aportació important per conèixer el nostre passat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]