Batet es doblega a Marchena i acaba retirant l’escó al diputat de Podem Alberto Rodríguez

La presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, ha decidit finalment de retirar l’escó al diputat de Podem Alberto Rodríguez, que va ser inhabilitat pel Tribunal Suprem espanyol per atemptat contra l’autoritat, acusat d’haver donat una puntada de peu a un policia espanyol durant unes protestes l’any 2014 a la Laguna (Tenerife).

La mesa del congrés espanyol havia acordat dimarts, amb els vots del PSOE i Podem, de mantenir l’acta de diputat de Rodríguez, avalat amb un informe dels lletrats de la cambra, però l’endemà el president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, va enviar una carta molt inusual a la presidenta del congrés perquè informés sobre quan es començaria a aplicar la pena d’inhabilitació especial.

Ahir, la resposta de Batet va ser de demanar un aclariment al Suprem. Avui, el magistrat li ha respost, amb un to desafiant, que la pena d’inhabilitació es mantenia intacta. Marchena li ha recordat a Batet que no podia demanar-li cap aclariment, que la llei tan sols permetia de fer-ho a les parts en un procediment; que ja va fer l’aclariment a la defensa de Rodríguez i que no hi havia, per tant, cap dubte sobre aquesta qüestió. Marchena ha mantingut la pressió sobre Batet i finalment ella ha cedit.

No és pas la primera vegada que Batet, com a presidenta del congrés, es plega a Marchena i suspèn diputats electes. En unes circumstàncies molt diferents de les d’ara, la mesa va retirar el maig del 2019 la condició de diputats a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, quan encara durava el judici polític al Tribunal Suprem. A Raül Romeva, la mesa del senat espanyol li va retirar la condició de senador. Tots ells havien estat elegits a les darreres eleccions espanyoles, i encara no havien estat condemnats. Com que no hi havia cap sentència ferma d’inhabilitació, els lletrats del congrés reconeixien que no els podien retirar l’escó, perquè així ho establia el reglament de la cambra. Calia que el Suprem enviés un suplicatori al congrés, però Marchena deia que no feia falta, i en l’intercanvi de comunicacions amb Batet li va traspassar la responsabilitat de deixar-los sense escó. Tal com ha fet ara. I finalment, la mesa ho va acordar, aleshores d’acord amb els lletrats, tot esgrimint un article de la llei d’enjudiciament criminal, el 384 bis, pensat per a casos de processats per terrorisme.