Avui és el Dia d’Europa i, malgrat escriure aquest article uns dies abans, quasi puc intuir les amenaces velades d’expulsió de la UE i els intents de l’unionisme de vincular independentisme amb populisme antieuropeu. Potser fins i tot hi perdrem temps i piulets, a contestar a tanta demagògia barata i no tindrem temps de recordar una cosa que a hores d’ara hauria de ser una evidència: que la independència és la manera que tenim els catalans de treballar per una Europa millor.

Malgrat la cridòria habitual, entre una part de la intel·lectualitat francesa i anglosaxona ja es comença a entendre que l’auge de Marine Le Pen o la victòria del Brexit tenen més a veure amb el centralisme de París i Londres que no pas amb la globalització en si. Les capitalitats que concentren poder polític i fiscal també tenen tirada a centralitzar el sistema bancari, les infrastructures i les grans empreses amb tota naturalitat. Així doncs, és normal que xuclin la major part del talent, de les inversions i l’energia dels seus estats desertificant la resta del territori, que es converteix en un simple receptor de transferències. No ens hauria de sorprendre que la gent que queda en tant territori menystingut acabi apostant per forces populistes i antieuropees, a falta d’alternativa millor.

Aquest jacobinisme acostumat a retenir tot el poder, que és a l’arrel de la crisi política francesa, el Brexit, l’estancament italià o fins i tot la crisi grega i que tan bé coneixem els qui restem sota el govern de Madrid, no tan sols empobreix les pròpies poblacions, sinó que a més es manifesta en el boicot sistemàtic de les decisions i lleis europees. No és casualitat que Espanya, Itàlia i Grècia hagin estat durant molts anys els màxims incomplidors de la llei europea, ni que els països de l’Europa central (tots amb una forta tradició centralista) hagin entrat en una deriva populista antieuropea darrerament.

Per tot plegat, i en contra del que diu l’unionisme, celebrar el referèndum o assolir la independència d’un país petit com Catalunya seria una bona notícia per a Europa. Tant el referèndum com la independència de Catalunya serien passes fonamentals per a començar a trencar el monopoli del poder que tenen les grans capitals centralistes. Amb l’èxit econòmic, Catalunya demostraria amb fets que en la globalització és fonamental que el poder es torni a acostar al territori perquè cada regió-estat pugui desenvolupar estratègies pròpies i atreure i retenir talent i inversions.

Així doncs, més enllà de la retòrica de la fraternitat que paralitza alguns, cal recordar que fer el referèndum i votar-hi independència és la millor manera que tenim els catalans de forçar una vertadera reforma federal d’Espanya per evitar l’empobriment de les seves autonomies i perquè Madrid deixi d’utilitzar l’excusa que la resta d’autonomies no es poden valdre per si mateixes per concentrar cada dia més el poder, les inversions i el talent de tot l’estat.

Més important, avui: fer el referèndum és la millor manera que tenim els catalans de restar poder a les capitals jacobines que continuen fent boicot a Europa. Catalunya sempre serà més procliu a acceptar un rol important de la UE en els grans afers d’abast continental, mentre que amb el seu èxit econòmic serà un incentiu federalitzador i descentralitzador dels estats centralistes de la Mediterrània, que confirmarà la validesa del model federal d’Alemanya i dels Estats petits de la mar del Nord i el Bàltic.

En definitiva –i seguint la terminologia francesa–, la independència de Catalunya és una decisió a favor d’un model més girondí d’Europa. Una Europa amb moltes Catalunyes, tal com va expressar el president Puigdemont en la presentació inicial del llibre que he coescrit amb Ramon Tremosa, L’Europa que han fet fracassar.

Per tenir èxit en la integració, doncs, la Unió Europea només pot ser una Europa girondina, que trobi la força no pas en la direcció planificada o la redistribució clientelar de recursos aliens, sinó en la diversitat territorial dels seus centres de poder i de producció de la riquesa. Una Unió Europea basada en estats jacobins fracassarà perquè en última instància ni tindrà poder per a prendre decisions i obrir mercats ni donarà resposta a tots aquells a qui el centralisme ha desconnectat de la globalització.

Així doncs, quan vegeu voleiar la bandera europea avui o els mesos vinents, recordeu que fer el referèndum i votar per la independència no únicament són importants per al nostre futur, sinó que també són la contribució catalana per a construir una Europa més pròspera i millor.

Aleix Sarri és assistent de Ramon Tremosa al Parlament Europeu, autor de La Unió Europea en perill (2014) i coautor de L’Europa que han fet fracassar (2016).

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]