La Wikipedia, l’enciclopèdia en línia que consultem quasi diàriament, és un veritable model d’eina col·laborativa i participativa a la xarxa. Però, fins a quin punt és oberta a tothom? Costa gaire de modificar-ne els articles? I de publicar-hi entrades noves? Com es gestiona una obra d’aquesta magnitud? Els mateixos viquipedistes disposen a la xarxa de tota mena de manuals i guies per respondre  aquestes preguntes i unes quantes més, amb títols tan variats com Benvinguda, Llanceu-vos-hi!, Guia bàsica, El meu primer article, Bus Turístic

Però nosaltres hem preferit que ens esvaeixi tots els dubtes un dels viquipedistes més experts i experimentats de casa nostra, Àlex Hinojo, acabat de nomenar director de l’Amical Wikimedia.

–Qui pot escriure a la Viquipèdia?
–Tothom! Homes i robots.

–Què s’hi pot escriure?
–La Viquipèdia és una enciclopèdia i, per tant, el que fem és divulgació del coneixement existent. O sigui, perquè alguna cosa pugui aparèixer a la Viquipèdia ha d’existir prèviament. Un llibre, un diari, una revista especialitzada…, n’han d’haver parlat; si no n’ha parlat ningú, no es pot escriure. Per exemple, si tens un grup de rock que acaba de començar, no hi ha cap motiu perquè figuri a la Viquipèdia. Ara, si és un grup amb vint anys a l’esquena i tothom n’ha parlat, sí que ha de tenir-hi article.

Quant als articles, cal dir que no són de ningú, són de tothom. És una obra col·lectiva on la gent col·labora en un article. No és que jo faci un article per a mi sol: començo un article i després una altra persona hi fa la revisió ortogràfica, una altra persona hi afegeix una fotografia o un vídeo, una altra persona en reescriu un paràgraf que no s’entenia, una altra hi amplia un fet perquè sortia en una notícia relacionada a la ràdio… La qualitat dels articles és directament proporcional al nombre de gent que hi hagi col·laborat i al nombre de fonts que s’hagin fet servir.

–I com s’editen i es modifiquen els articles?
–Qualsevol persona pot editar o modificar un article. A la Viquipèdia som entre 1.500 i 2.000 usuaris actius mensuals, és a dir, que fan més de cinc edicions cada mes, i entre 80 i 100 persones que fem cent edicions o més el mes. Són percentatges molt alts si ho comparem amb llengües proporcionalment molt més potents, com el castellà (15.000 editors actius) i l’anglès (40.000). Som una comunitat molt sana, en aquest sentit, però encara hi falta més gent!

Per convertir-se en editor, és tan senzill com anar a la barra superior de la Viquipèdia i clicar el botó ‘Modifica’: hi entres i s’obre un editor visual, com podria ser el d’un LibreOffice o Word, o l’editor de texts de Worprdess, i ja pots editar. Prems ‘Modifica’, edites el text com consideris i cliques al final el botó ‘Desa’ i ja es publica. ‘Wiki’, de fet, significa ‘ràpid’ en hawaià. És l’enciclopèdia ràpida!

—Sols s’hi poden tocar texts, o també s’hi poden afegir imatges i vídeos?
–Sí, sí. Ara, han de ser imatges lliures. La Viquipèdia és una iniciativa que funciona amb una llicència Creative Commons i el que diu és que tot el contingut ha de ser amb llicència lliure. Si vols fer servir una imatge, ha de ser teva o que l’hagis trobada a internet amb una llicència compatible o de domini públic. Per això, per exemple, de molts actors o músics famosos, no en tenim imatge: n’hi ha fotos a internet, però no són lliures. Si en penges una amb copyright, passarà com si fessis un acte de vandalisme: te l’esborren i llestos.

–Per intervenir en la Viquipèdia, cal enregistrar-s’hi com a usuari?
–És recomanat, però no obligatori. Si t’hi crees un usuari, que pot ser inventat o el teu nom real, tens algunes funcionalitats extra com ara interactuar amb la comunitat i tot això. Sinó, queda gravada l’adreça IP des d’on has editat. Resumint, es recomana que es creïn usuaris, però no és necessari, si no vols.

–Cal saber-ne, de codis?
–No cal! Ara, si en saps, igual que hi ha el botó ‘Modifica’ a la plantilla superior, també n’hi ha un que diu ‘Modifica el codi’, on pots veure el codi wiki que hi ha al darrere de cada pàgina. Però no cal tocar-lo, ni molt menys!

–I si, quan editem, fem un desgavell amb els codis?
–No passa res! A la Viquipèdia no es trenca mai res! La gràcia és que es guarda un control de versions de tots els canvis que es fan en un article, de manera que si fas un desgavell un altre usuari o tu mateix pots revertir l’edició i recuperar el text anterior. I si fas un vandalisme, per dir-ho així, qualsevol persona pot revertir la teva edició. És la dicotomia clàssica entre seguretat i llibertat: a la Viquipèdia hi ha la llibertat que tothom pot editar-hi i la seguretat que tots els canvis queden gravats. A més, hi ha petits robots que patrullen pels controls de canvis i si poses quaranta erres seguides en un article, per exemple, es reverteix automàticament.

–A més de robots, hi ha algú que vigili que tot sigui en ordre?
–Sempre dic que no hi ha policies a la Viquipèdia perquè tots som policies. És una mena d’iniciativa pública que s’ha d’entendre com un bé públic en el qual tots col·laborem. Funciona seguint la teoria que un nombre suficientment gran d’ulls corregeixen qualsevol errada. Si algú modifica la pàgina sobre Messi dient que és del Reial Madrid, posem per cas, arribaran notificacions via Whatsapp a les cinquanta mil persones que han editat aquell mateix article i ràpidament revertiran el canvi.

I, a més, cal tenir en compte que hi ha un control de canvis recents, que tothom pot veure a través d’un botonet a l’esquerra de la pantalla que es diu ‘Canvis recents’. És com un ‘timeline’ públic del que s’ha editat en aquell moment a la Viquipèdia i hi ha voluntaris que miren què canvia i van retocant coses, si escau. Però no hi ha cap encarregat específic. La gràcia és que tothom troba el seu lloc a la Viquipèdia: hi ha gent a qui li agrada de patrullar, hi ha gent a qui li agrada de corregir faltes d’ortografia, hi ha gent a qui li agrada de fer fotos, hi ha gent a qui li agrada de començar articles, hi ha gent a qui li agrada de traduir del castellà o anglès al català…, cadascú hi troba el seu lloc. És com un raig d’aigua que acaba convertint-se en riu.

–No hi ha administradors, per tant?
–Dins la Viquipèdia hi ha un concepte o figura que en català es diu ‘administrador’ i en castellà ‘bibliotecario’, però que a mi m’agradaria més dir-ne ‘conserge’ perquè és algú que té les claus de l’edifici, però no n’és el propietari. Un administrador dins la Viquipèdia és la persona que quan és nomenada pels mateixos viquipedistes té un parell de botons més, per poder blocar usuaris si fan vandalisme reiteratiu.

Els administradors són nomenats perquè tenen un llarg historial d’edició, perquè són gent que solen passar-se molta estona a la Viquipèdia pel que sigui, i tenen el consens de la comunitat. Són això, un conserge que tothom sap que té les claus, però no n’és el propietari.

–Com es resolen les disputes i punts de vista divergents sobre un tema?
–Està bé que hi hagi disputes. Cada article, de fet, té associada una pestanyeta de discussió, com la sala d’edició o fòrum d’aquell article, on la gent es posa d’acord sobre la manera d’encarar aquell tema. Cada versió lingüística de la Wikipedia és una visió cultural del món, en el sentit que no es diu el mateix a l’entrada ‘Déu’ en castellà, en àrab, en urdu, en català o en anglès. I ja està bé així! I si mires l’article sobre la guerra de les Malvines, és normal que no sigui igual l’article en castellà que en anglès. Són realitats culturals diferents.

I com t’ho fas, si hi ha divergències dins un mateix article? Doncs discutint. La Viquipèdia ha de ser com més neutral millor, ha de recollir totes les versions que hi hagi d’un tema. Per exemple, a l’article d’Antoni Gaudí es diu que segons alguns autors va néixer a Reus i segons uns altres, a Riudoms. Com més polèmic és un article, més interès i més debat genera. En aquest sentit, un dels articles més complexos i amb el debat més llarg en català és el de Cristòfor Colom i el seu lloc de naixement! Si mires unes altres Wikis, en canvi, totes et diuen que és italià.

–Si fem el pas i ens decidim a editar-hi, podem tenir algú al costat al principi?
–Sí, i tant! Amb els anomenats mentors, el que intentem és que quan veiem que un usuari comença a editar, se li pugui oferir ajuda i acompanyament perquè s’habituï a la manera d’editar correcta i al nostre llibre d’estil. Ens en falten, de mentors, però n’hi ha!

Sigui com sigui, un dels lemes de la Viquipèdia és: ‘Sigues valent, tu prova-ho que no es trenca res.’ Si et surt alguna cosa malament, l’únic que et pot passar és que et reverteixin l’edició. La idea és que la gent s’hi llanci, hi vagi canviant coses i vegi que no es trenca res. Sé que fa por al principi, però de fet fa molta més por publicar una cosa a Facebook o Twitter amb el teu nom real que no pas introduir un canvi a la Viquipèdia! És que no costa gens! Hi entres, fas el canvi, publiques i llestos! És més fàcil que compartir continguts per les xarxes socials. Ara, ja és més difícil fer un bon article enciclopèdic, perquè demana temps. Si t’has de mirar vint fonts o trenta, resumir-les i sintetitzar-les per escriure un text amb registre enciclopèdic, això vol temps. Sempre dic que és com una mena de voluntariat que es pot fer a casa amb pijama.

–Cal afegir-hi res més?
–Potser sí… un vídeo que crec que és molt entenedor i que sempre recomano:

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]