20.09.2014 - 06:00
El 9 d’octubre arribarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) l’exposició ‘Mareperlers i ovaladors. Barroc, avantguarda i agrarietat‘, comissariada per Perejaume, i que s’hi estarà fins l’11 de gener del 2015. Aquest exposició parteix del llibre d’artista ‘Mareperlers i ovaladors‘ (Enciclopèdia Catalana). Tanmateix, tot plegat ve de molt més lluny. Ve del compromís que ha adquirit Perejaume de sempre amb el paisatge local i la natura, que impregna la seva producció poètica, assagística i artística. Per això recuperem una conferència titulada ‘L’agrarietat‘, que l’artista i poeta va donar al CCCB el gener del 2013, acompanyat del professor de la Universitat de Vic, Jacint Torrents.
Perejaume comença la conferència dient: ‘Hi ha una primera agrarietat, que és l’arrancada de qualsevol esdeveniment, de qualsevol fet. L’estat d’expectativa, de latència, abans de començar un acte, això és agrari.’ I continua: ‘L’agrarietat és, per sobre de tot, una pràctica i un univers que en ell mateix defuig qualsevol tractament acadèmic. Però més que no pas deixar unes consignes agraristes, el que ens agradaria provar de plantejar és fins a quin punt l’agrarietat perviu per sota de tot allò que en poguem dir o no dir.’
‘Què podríem dir de la terra? Que és profunda, sòlida, més fèrtil o menys, etc, etc. Però tot això que en diem és menys i és massa, perquè la terra és prèvia als qualificatius. Doncs una cosa semblant passa en quansevol estadi de cultura respecte a una idea tan rasa i essencial com és el conreu en totes les seves formes. Les de cultura incloses.’
Potser hauria de matisar el divorci que he plantejat entre cultura agrària i cultura acadèmica. En aquests moments, provablement, la literatura més interessant que podem llegir en la nostra cultura, en la nostra llengua, dels segle XVII i XVIII, són dietaris de pagesos. Per altra banda, en Cinto Torrents de la Unviersitat de Vic no fa altra cosa que això: provar de preservar des dels medis acadèmics tot aquest patrimoni, que ha estat tractat de dues maneres: o amb el menyspreu dels vencedors, d’una classe social que volia esborrar el seu passat, o amb les formes elegíaques de cultura (tots aquells folcloristes i arqueòlegs que del XVIII ençà no han parat mai de recórrer espais intentant de fixar tot allò que els semblava que estava a punt de desaparèixer. Biblioteques i arxius del món occidental són plens de papers d’aquesta mena. De tota manera, convé de tenir en compte que tota aquesta informació no és pròpiament cultura agrària. És la fixació que ha fer el món erudit de la cultura agrària.’
Aleshores, Perejaume fa aquest joc de paraules tan lúcid i visual: ‘Un pagès diu: només perdura el que es repeteix, el que es transmet de generació en generació. Un acadèmic diu: només perdura el que es fixa, el que s’escriu o el que es fa amb materials perdurables com el bronce o el ferro, el formigó, el ciment armat. Un industrial pop diu: només perdura el que es multiplica. Si reproduïm una cosa vuit mil vegades, una o altra quedarà. Tots tres són prou irreconciliables si no és que la vida s’encarrega de barrejar-ho tot, i apareix aquest híbrid estrany, que és aquesta mateixa conferència pagesívola, que es llegeix en un centre que es diu Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Hi apareix també la mixtura exquisida que us convido a escoltar del Cinto Torrents, una repassada al cicle anual de les feines del camp.’
Cinto Torrents, de la Unviersitat de Vic, parla del trosset d’agrarietat que ha rescatat de la memòria dels pagesos de la Plana de Vic, d’abans de la mecanització, d’abans del tractor. Perquè ell el que cerca és reviure les gestualitats perdudes, recuperar la memòria gestual de les feines del camp, que és un patrimoni immaterial, i mira que alguna gent el vulgui aprendre.
I la confència continua amb Perejuame parlant de Messopotàmia, els pressocràtics, la idea del lloc… El CCCB té recollida aquesta conferència en vídeo aquí.
