06.03.2014 - 10:00
Sis mesos després del desallotjament de les naus del Carrer Puigcerdà 127 i Pere IV de Barcelona, encara hi ha molts assentats que resideixen en les pensions i albergs que els costeja l’Ajuntament i la majoria no han trobat feina.
Davant la ingent quantitat de persones que habitaven les naus, entorn a 400 segons l’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments del Poblenou, el consistori va comprometre’s a oferir sostre i manutenció a aquells que ho volguessin, després del desallotjament del 24 de juliol de 2013.
El cert, però, és que aquesta mesura no satisfà els assentats, ja que no els agrada estar subjectes als horaris de les pensions ni al que qualifiquen de “caritat”. El què realment voldrien és treballar i poder pagar un lloguer.
Molts dels qui habitaven les naus han decidit renunciar a les ajudes. Alguns d’ells segueixen vivint en assentaments i convivint dia a dia amb la incertesa que els puguin tornar a desallotjar. D’altres, en canvi, han optat per ocupar pisos buits o traslladar-se a casa d’un amic.
Usuaris del PAI Residències provisionals Inserció laboral | Create Infographics
Aquesta renuncia no és un fenomen aïllat. De fet, també és una praxis comuna en les ajudes de manutenció, ja que molts viuen lluny del menjador social que se’ls ha assignat. És el cas del Yaya Bayo, un gambià de 37 anys, que ha decidit saltar-se l’àpat del dinar, perquè hauria d’invertir més d’una hora i mitja en anar i tornar del menjador caminant, ja que no es pot pagar el transport públic. “Prefereixo recollir ferralla i amb el què trec pagar un entrepà; i si no menjo no passa res. L’important és tenir feina”.
Darrera la vitalitat i ganes de treballar dels desallotjats sovint s’amaguen històries vitals dures. Molts van marxar dels seus països d’origen anys enrere i, malgrat portar molt temps aquí, encara no han aconseguit regularitzar la seva situació. Un assentat de 25 anys que es fa dir Mou del Mundo, originari de Gàmbia, va deixar el seu país i la família quan tenia 10 anys perquè volia formar-se. Ara ja porta més d’una dècada a Espanya, on fins hi tot ha cotitzat, però encara està en situació irregular.
“Quant més haig d’estudiar?”, es pregunta Mou del Mundo, que s’ha format com a cambrer, està estudiant català i ha assistit a diversos cursos de formació, però segueix a l’atur.
Des de l’Ajuntament de Barcelona ofereixen formació per a augmentar la possibilitat dels desallotjats d’obtenir feina, però molts segueixen sense poder-ne trobar. Els assentats entenen que la situació econòmica actual és difícil, però no es resignen i creuen que s’hauria d’invertir menys diners en pensions i més en generar ocupació.
Difícil obtenció del permís de residència temporal
La pedra de toc de la regularització dels desallotjats és la necessitat de comptar amb un contracte laboral d’un any acordat quan es fa la sol·licitud. Pràcticament una condició impossible d’acomplir, ja que sense papers encara és més difícil aconseguir feina.
Des de l’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments del Poblenou asseguren que es va prometre els assentats que podrien regularitzar la seva situació sense necessitat de contracte de treball. El comissionat d’immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve, afirma que va ser un malentès i que la Subdelegació del Govern espanyol no va accedir a aquesta petició, perquè seria un greuge comparatiu per als altres immigrants i provocaria un efecte crida.
Esteve explica que la regularització dels immigrants està en mans de la Subdelegació del Govern, que és qui atorga l’arrelament social, el primer pas per obtenir un permís de residència temporal. El paper del Consistori queda relegat, doncs, a un segon pla, ja que només tramita un document, en el qual constata la vulnerabilitat dels assentats.
La Subdelagació “és permissiva”, assegura Esteve, perquè atorga l’informe d’arrelament social sense saber del cert el temps que porten els assentats vivint a la ciutat. “El criteri que segueixen és que hi hagi aquest document de l’Ajuntament declarant-los vulnerables”.
L’informe d’arrelament social i el contracte de treball no són els únics requisits. També cal un informe que demostri l’absència d’antecedents penals. Aquest s’ha de demanar al país d’origen i és força car. En alguns casos supera els 200 euros, motiu pel qual els desallotjats no se’l poden costejar. L’Assemblea Solidària ha obert un compte bancari en el qual tothom que vulgui pot fer la seva aportació per ajudar a tramitar aquest document.
