25.01.2014 - 06:00
Ignasi M. és el protagonista d’un documental que porta el seu nom i que està dirigit per Ventura Pons, qui ha fet també el guió. L’Ignasi és un prestigiós museòleg amb una família i un entorn que ha viscut situacions molt dures i difícils, tot i això ell transmet en tot moment optimisme i vitalitat. En una entrevista a l’ACN, Ventura Pons ha assegurat que és ‘una pel·lícula de gent valenta i contra la por’. De fet, ha manifestat que això es sintetitza en la darrera frase del film quan l’Ignasi diu en una veu en off una frase del protagonista: ‘La gent viu amb moltes pors però hi ha moltes maneres d’evadir-les’. El film s’estrenarà a les sales de cinema el pròxim 31 de gener.
El director fa 28 anys que és amic de l’Ignasi: ‘Som una colla que ens trobem i els únics que no són metges són un catedràtic de llatí, l’Ignasi i jo que sóc cineasta’. Ha explicat que l’Ignasi sempre és ‘l’alegria del dia’ i un dia de sobte va veure clar que havia de fer una pel·lícula sobre ell. Pons ha remarcat que es va interessar per l’Ignasi perquè ‘el personatge és brutal i sintetitza totes les desgràcies de l’home contemporani perquè li passa de tot, però també enviem un missatge molt positiu’.
En el transcurs del documental s’explica, a través de trobades del protagonista amb gent pròxima a ell com a fil conductor, com l’empresa de l’Ignasi va fer fallida i va intentar salvar-la hipotecant la casa; el fet que l’Ignasi sigui gai seropositiu i la seva participació en un programa d’assaig clínic; que el seu pare va intentar suicidar-se i està en una residència; així com que la seva ex-dona es mou en cadira de rodes amb un fill a Londres convertit en dissenyador d’efectes visuals i un fill petit convertit a l’evangelisme.
En el transcurs del documental s’explica, a través de trobades del protagonista amb gent pròxima a ell com a fil conductor, com l’empresa de l’Ignasi va fer fallida i va intentar salvar-la hipotecant la casa; el fet que l’Ignasi sigui gai seropositiu i la seva participació en un programa d’assaig clínic; que el seu pare va intentar suicidar-se i està en una residència; així com que la seva exdona es mou en cadira de rodes amb un fill a Londres convertit en dissenyador d’efectes visuals i un fill petit convertit a l’evangelisme.
Al llarg del documental es tracten temes molt personals de l’Ignasi i la seva gent més pròxima. Pons els va deixar clar que si hi havia alguna part del documental que creien que no hi havia de ser li diguessin: ‘Es tractava de fer una pel·lícula sobre la veritat de la gent i sobre el punt que tu vols ensenyar, a vegades la gent s’amaga coses i aquí afortunadament l’Ignasi no amaga res i aconsegueix que els demés expliquin molt’.
Pons ha assegurat que si de la història de l’Ignasi en fes una pel·lícula de ficció tothom li hagués dit que s’havia passat. ‘No m’he passat res, tot és veritat’, ha recalcat. Ha apuntat que el to de la pel·lícula és entre reivindicatiu i de denúncia, però també es vol donar un missatge d’esperança que és la que fa bastant única.
Al documental es tracten multitud de temes com què és ser seropositiu, l’homosexualitat, la religió, la política, l’educació, la família, entre d’altres.
El tercer documental de Ventura Pons
‘Ignasi M.’, produïda per Els Films de la Rambla S.A. és la pel·lícula 25 de Ventura Pons i el seu tercer documental, després d”Ocaña, retrat intermitent’ (1977) i d”El Gran Gato’ (2002). Ha dit que als tres documentals hi ha tres protagonistes valents i això és el que uneix aquestes obres.
El documental va tenir la seva première internacional el passat mes de setembre al Festival Internacional de Cinema de Toronto (Canadà) i des d’aquell moment ha estat convidada, per ara, a 16 festivals més: Palm Springs, Seattle i Chicago (EUA), Estocolm (Suècia), La Habana (Cuba), Guadalajara, Mèxic DF i Monterrey (Mèxic), Buenos Aires (Argentina), Bogotà (Colòmbia), Torino i Palermo (Itàlia), Tours (França), FICGLB de Barcelona, LesGayCineMad i Zinegoak Bilbao (Espanya).
